Via recentment restaurada amb parabolts inoxidables, en alguns trams aprop i en d'altres no tant, destacant la sortida de l'R3 amb una caiguda lletja i només dos miserables ploms per assegurar-ho (de veritat calia deixar-ho així quan tot lo altre està tant ben assegurat?!?). Escalada lliure incòmoda i molt poc agraïda sobre una presa petita i roma (sobretot en el L2), almenys en l'últim llarg la cosa millora significativament. En canvi els artificials són tot el contrari: fàcils i on gairebé no t'has d'estirar. Amb tot, la via deixa bastant que desitjar.
Només us caldrà portar un bon grapat de cintes si ho voleu xapar tot i una guindola per l'R2 i l'R4 que són penjades i molt incòmodes. Roca bona en general però amb alguna llastra i crosta que us farà aguantar la respiració.
Apa! Fins aviat i per cert, el grau que proposen està apretat o molt apretat... o potser avui no tenia el dia, que també pot ser, jeje!!
Així no val la pena aquesta via? No la deixes massa bé...
ResponEliminaSi has fet les típiques del Cavall sí que val la pena. A mi em va agradar!!
ResponEliminaHome... psha, psha. La vaig trobar molt semblant a la Desireé però amb un llarg menys. I la sortida de l'R3 la vaig trobar incoherent amb la restauració de la resta de la via.
ResponEliminaNo sé... tu mateix...