La Berta a la Roca de l'Ordiguer.

Amb poques setmanes de diferència, l'atzar em torna a portar a la cara nord del Cadí, aquest cop a repetir la Berta a la Roca de l'Ordiguer, una via que estava a la llista des de feia bastant temps i que hem disfrutat en aquest dia tant espatarrantment bo que a fet avui.

Escalada típica del Cadí amb una lògica aplastant des de lluny però que un cop hi estas posat hi ha diversos punts que et fa dubtar. Podriem dividir la via amb quatre parts: la primera per diedres ben definits i amb algun tram vertical. La segona per un terreny fàcil, indefinit i difícil d'assegurar. La tercera molt interesant i bonica, és la que li dóna cos i entitat a la via. I la quarta i darrera per l'aresta somital que no saps si anar més pel vessant est o pel vessant nord.

En el llarg del flanqueig, primer cal baixar una mica per tornar a pujar al final i travessar a l'altre vessant, a partir d'aquí es pot pujar fins el pi característic per aquesta vessant o quan haguem pujat una mica tornar a buscar el fil de l'aresta, en qualsevol cas vigilar amb el fregament.

Semiequipada basicament amb claus però on també trobarem, algun buril, ponts de roca i fins i tot algun parabolt, algunes reunions a reforçar i en algunes difícil de fer-ho. Cal dur tascons, friends fins C3, Aliens i alguna baga. Roca molt variable però no massa bona en els trams fàcils i replans, vigilar que les cordes no tirin res. Possibilitat de muntar reunions intermitges en les tirades més llargues.

Apa! Fins aviat i molta precaució en el primer tram de descens i sobretot abans de conectar amb la canal de Cristall.