La Libertad Provisional a la Paret de Diables.

La Libertad Provisional a la paret de Diables de Montserrat ni molt menys estava a la llista de futuribles i encara menys a la de favorites, però quan tens dos companys que t'estan empaitant des de fa no sé quan, se t'acaben les excuses i no queda més remei que anar-hi.

Via difícil, aèria i amb molt ambient. La combinació d'assegurances antigues i justes, escalada fina i amb poca presa i el grau propi de la via, fa que vagis molt tens des del primer fins l'últim metre. Destaca el L4 com el més obligat (i sense possibilitat de trampa), l'adrenalític sostre amb molts passos horitzontals i la bellesa de tota la part superior.

Nosaltres duiem els Friends (fins C2) i els Aliens, i hem anat col.locant alguna coseta de forma molt discreta, afegiu també alguns tascons petis/mitjans. Recomanable dur un bon assortit de mosquetons per les reunions (entre 5 i 8 burils). L'estat aparent dels burils és bo, amb algun de més apurat al final del sostre. Roca bona a baix i molt bona a dalt (amb el permís d'una llastra precària a l'inici del L8). L1 i L2 bruts i herbosos.

Apa! Fins aviat i millor anar una mica sobrat... hi ha algunes bones castanyes.

Nova via. Furgant a la Ferida a Narieda Oest.

Feia temps que em rondava pel cap la idea d'obrir una via a la part inferior de Narieda oest i aquest estiu he anat aprofitant l'ombra matinal per donar forma a aquesta nova via: Furgant a la Ferida.

A part de dur-m'he molta feina a netejar, ha quedat una via prou difícil i amb les assegurances al lloc. Tot i així han anat sortint cantos, fissures, esquerdes i ponts de roca en els llocs més inesperats. Només el L3 per salvar una feixa desmereix, però els altres són molt bons. Llàstima que en l'últim hi haurà un tramet que no és podrà fer en lliure.

La via a quedat semiequipada amb alguna reunió a reforçar. Cal dur tascons (petits i mitjans), friends fins C3 + Aliens (C4 i Alien blau opcionals pel L1), un bon assortit de cordinos i ganxo ample per si de cas. Roca molt bona en general amb algun tram herbós (L3) i molta terra que confio s'anirà rentant i netejant. Descens rapelant fins la feixa i després caminant cap a l'esquerra o seguir rapelant per la Puretón. Ja us faré la ressenya quan la pugui repetir amb cordada. A qui dels meus contactes li tocarà el rebre?

Apa! Fins aviat i de moment donar les gràcies a qui ja ha llepat en els dos primers llargs, jeje!!

Nota (del 28 d'Octubre de 2016): Repeteixo integrament aquests bonica via per deixar-la enllestida per les possibles repeticions.

Felicitar el company que la tret tota en lliure i a vista, fins i tot un tramet de l'últim llarg que em pensava que no es podria (parabolt una mica desubicat), chapeau!

I finalment la ressenya. Procureu que estigui sec el L1 i ombra fins a migdia.

Mossén Cinto al Dàtil i El Llunàtic a l'Esquelet.

Aquest matí el temps no estava per gaires alegries a Montserrat, encara sort que ha anat a millor per comptes de pitjor. Sigui el que sigui i després de tants dies de no anar-hi el clatellot a estat contundent tant a la Mossén Cinto del Dàtil com a El Llunàtic de l'Esquelet.

Escalades tipicament vuitanteres amb el grau desfasat i les assegurances justes, si a més afegim que els burils ja tenen els seus anyets, el resultat no convida a apretar massa en lliure. Ah! i per acabar-ho de rematar la roca, que tampoc acaba de ser perfecta i de tant en tant vas tenint algun espant.

Porteu unes quantes cintes, alguna xapa recuperable (Llunàtic) i algun Alien (Mossén). Reunions de quatre a sis burils una mica incòmodes en general i descens rapelant pel vessant nord.

Apa! Fins aviat i tingueu en compte això... si entreu abans no pagueu, però si marxeu abans també us cobraran.

15 anys de... la Maneras de Vivir a Busa.

Potser la Maneras de Vivir és la primera o de les primeres vies que es fan a Busa, tot i el munt que actualment n'hi ha continua essent la més repetida, potser no la més bonica però si la més repetida.

Així que, gran clàssica del lloc i on trobareu multitud d'informació per la xarxa. Característic L1 per l'interior d'uns blocs adossats i L3 mantingut tot i ser fàcil. Possibilitat de rapelar però millor fer-ho caminant.

Apa! Fins aviat i... segur que us agrada l'excursioneta.

Nota (de l'11 de Desembre de 2016): Repeteixo aquesta gran clàssica de Busa i de la comarca amb un solet inmillorable i l'estreno d'un nou company de cordada. Jornada rodona.

Res a afegir del ja comentat. Actualitzo la ressenya pel qui vulgui. 

Travessany. I el sol de Setembre.

Déu ni do la caloreta que fa per ser Setembre, aquest ja tornarà a ser un estiu de mai acabar. Però ja està bé, així podem allargar la temporada pirinenca. Aquest cop a Travessany (o Travessani, no ho sé del cert).

Ahir vam aprofitar les últimes llums del dia per fer una via a Cavallers i avui hem pujat fins les altives, boniques i estètiques Agulles de Travessany a fer les dues CADE's que hi ha, primer a la 4°agulla i després a la 2°.

Vies amb característiques d'alta muntanya i tot el que això comporta. Una més llarga, més indefinida i més salvatge, i l'altra més curta, definida i repetida.

De material no en trobarem gaire, només algun clau contat i caldrà els tascons (discret), friends fins C3, Aliens i bagues per anar bé del tot. Roca molt bona amb els inevitables blocs a les parts altres i el líquen en diversos punts.

El descens de la 4° agulla el farem desgrimpant fins al coll amb la 5° (precaució) i un rapel de 50m mínim pel vessant est. I per baixar de la 2° cal desgrimpar una mica direcció a la 3° agulla fins trobar un passamà i un rapel de 25m fins al coll (precaució també).

I com he comentat, ahir en arribar vam aprofitar per fer una vieta ràpida i curta a la part esquerra del sector African Wall: la Piskinaires. Com que fa dies que no plou, la vam trobar totalment seca.

Apa! Fins aviat i per les Cade's vam tardar 12h de cotxe a cotxe ... amb dos hores i mitja d'aproximació i dues de descens.

Meteora a la Paret de Benavent.

Tornem a Comiols, tornem a la Paret de Benavent: talaia inmillorable de la Conca Dellà. Aquest cop a fer una via que de ben segur puc contar les repeticions amb els dits de la mà, com gairebé totes les del lloc, i això que l'aproximació i descens són super còmodes.

La Meteora és una via oberta amb destresa, valor i bon ull per trobar les debilitats de la paret. I per repetir-la cal el mateix. Així que prepareu-vos per l'excitant viatge per les plaques relativament fàcils però difícils d'assegurar que en ofereix aquest vessant oest.

Per repetir-la cal tascons (petits i mitjans) i un bon combinat de cordinos, si afegiu els friends fins el C1 i els Aliens segur que no us faran cap nosa. Roca més bona del que sembla (és a dir, bona encara que no ho sembli) però farem ben fet si la tractem amb delicadesa. Ombra fins a migdia.

Apa! Fins aviat i obriu bé els ulls que permet assegurar-se més del que sembla però cal ser solvent en l'autoprotecció... que quedi clar.