Aquest matí el temps no estava per gaires alegries a Montserrat, encara sort que ha anat a millor per comptes de pitjor. Sigui el que sigui i després de tants dies de no anar-hi el clatellot a estat contundent tant a la Mossén Cinto del Dàtil com a El Llunàtic de l'Esquelet.
Escalades tipicament vuitanteres amb el grau desfasat i les assegurances justes, si a més afegim que els burils ja tenen els seus anyets, el resultat no convida a apretar massa en lliure. Ah! i per acabar-ho de rematar la roca, que tampoc acaba de ser perfecta i de tant en tant vas tenint algun espant.
Porteu unes quantes cintes, alguna xapa recuperable (Llunàtic) i algun Alien (Mossén). Reunions de quatre a sis burils una mica incòmodes en general i descens rapelant pel vessant nord.
Apa! Fins aviat i tingueu en compte això... si entreu abans no pagueu, però si marxeu abans també us cobraran.
Sembla que no et van acabar de convencer les vies :P :P :P
ResponEliminaFua. No sé que dir-te... s'ha d'anar molt fort per disfrutar en aquestes vies i no ha estat el cas.
ResponEliminaCuidat crack.
No t'ho creus ni tu que el primer llarg de la via El llunàtic és V+. I ho saps!!. Per cert, s'ha de portar una plaqueta recuperable.
ResponEliminaPerò si no hem encadenat res... i ho saps, jejeje!
ResponEliminaLo de la xapa és veritat, m'ho he descuidat.
Cuidat crack.