Vieta curta però amb caràcter, sobretot la part superior i en especial el L3. Volia fer-la en lliure i sense clavar i al final ni l'una cosa ni l'altra, mecatxís! (almenys el company si que l'ha pogut treure en lliure de segon). Doncs això, destacar el L3 com el més difícil, sinuós, bonic i espectacular.
Està poc equipada i les reunions s'han de montar i clavar si és vol que quedin segures. De material dur els tascons, friends fins C3, Aliens, alguna baga i 3 o 4 claus variats. La roca és força variable i en tots els llargs trobarem trams bon i trams dolents (li falten repeticions). Ressenya de la guia totalment desfasada.
Apa! Fins aviat i ... una més al sarró.
En aquest tipus de via, que et surtin els passos fent de segon, té bon poca gràcia. El que compte de veritat, el que determina si s'està o no a l'alçada de les circumstàncies, és no arronsar-se a l'hora d'encapçalar els llargs, és ser prou agosarat per tirar amunt malgrat tenir dubtes sobre el traçat, la qualitat de la roca i la d'unes assegurances ―poques― que ja ténen prop de quaranta anys, i no fer servir els claus, tret de per vestir una reunió improvitzada. És, en una paraula: reeixir. Que no és poc! I aquí, Lluís, m'has clavat un 1-3 que fa més mal que el del Barça-Madrid de l'altra dia. Ha, ha, ha! Felicitats crack!
ResponEliminaJosep Santasusana
Jejeje!!!!!! No serà tant, Josep... jo ho deixaria en un empat.
ResponElimina