Super Crack a Busa.

Mentre caminava pel peu de la paret sud de Busa camí de l'escalada del dia, un petit descans m'ha fet mirar enrera just a l'inici de la descomunal i tètrica fisura de la Super Crack. Així que no m'he pogut resistir i he començat a preparar el material.

Un cop en acció ja no ha estat tant bonic com des de baix i l'escalada s'ha tornat lenta i meticulosa per culpa de la roca i de les poques possibilitats d'assegurar-se convenientment, tot i així, he anat fet i la cosa a sortit perfecte amb un sol llarg de vuitanta metres, al límit de la corda, i només deu punts d'assegurança...uf uf!!

Via molt poc equipada on caldrà algun tascó, friends fins C4 o més, Aliens i alguna baga. Roca dolenta en conjunt i on cal dominar el tema. Escalada vertical amb grau mantingut i trams d'empotrament.

Apa! Fins aviat i ...tot i així te el seu encant, jeje!!

Ah. I per acabar voldria comentar que la primavera de l'any passat és va arribar a un acord amb el propietari dels terrenys de la paret sud ( des de l'Agulla Rodona fins l'Esperó NAN) per pacificar la zona durant els mesos de Desembre, Gener i Febrer per així poder-hi desemvolupar les activitats tradicionals de pagès. Estaria bé respectar-ho, gràcies.

Nota: Davant d'algun comentari escrit en aquest post, m'he entretingut a contar en un 'excel' les vies que hi ha a Busa des de l'Agulla Rodona a l'Esperó Nan (sud) i també les de més a l'esquerra des de la Punta de la Guàrdia fins a l'Agulla Rodona (sud+), per anys i per oberturistes.

A partir d'aquí que cadascú tregui les conclusions que vulgui però jo entenc perfectament l'emprenyada del propietari (i tant fa que sigui nou com vell, no deixa de ser el propietari). Per cert, crec que encara falta alguna via.

Benvinguda República.

Ja sé que aquest és un blog d'escalada però davant un fet tant trascendent com aquest, per lo bo i per lo dolent, no puc deixar de penjar un petit post per donar la benvinguda a la República Catalana.

Crec que valdrà la pena lluitar per ella ja que l'alternativa NO és gens encoratjadora vist lo vist, fet lo fet i sentit lo sentit... al cap i a la fi no conec cap revolució que no hagi trencat la legalitat en algun moment o altre.

Apa! Fins aviat i ara més que mai... foc a l'obaga.

15 anys de... la Justel Hita Picazo a la Torre de Lleida.

Totes les vies de la Torre de Lleida damunt l'embassament d'Oliana són llargues i d'aventura, potser la que menys és aquesta: la Justel Hita Picazo ja que gairebé un centenar de parabolts domestiquen el recorregut. Jo la vaig repetir ara farà 15 anys aprofitant al màxim les hores de llum de que disposavem.

Recordo sobretot la verticalitat i ambient altiu de la part superior, i de la resta gairebé res. Abans del segon jardí aprofita l'evident diedre de l'Esperó Roberto Fernández. I roca de tot tipus com toca en una via tant llarga, bona en general. Porteu friends com a mínim.

Apa! Fins aviat i aproximació i descens per la ferrata.

Nova via. Sortida Cap Endevant a l'Agulla dels Pelats.

Ni molt menys la intenció d'avui era obrir però de vegades les coses surten rodades i com si d'un bolet fos, hem pres forma a aquesta nova via a l'Agulla dels Pelats del Montroig. Molt bona jornada amb la companyia de dos il.lustres, genial!!

Sortida Cap Endevant vol seguir el que seria l'esperó est de la citada agulla amb trams prou verticals i prou atlètics. Tot i que el L2 concentra el major grau (màx. 6b), jo diria que el L1 és més obligat i difícil en conjunt i on haureu de vigilar més amb el fregament. Nosaltres hem fet reunió a l'Ae però després hem vist que no feia falta.

Via semiequipada amb les reunions montades i còmodes. Caldrà dur els friends fins el C2 (i opcionalment el C3 per un punt del L2), Aliens i alguna baga o cordino. Roca a estudiar però bona en general.

Apa! Fins aviat i ...endevant catalans, endevant!!

L'Anonymous i la Crispin a la Paret del Pont.

Després d'un bon grapat de dies sense escalar per Montserrat aprofitem aquest estiu d'Octubre per amortitzar l'ombra de la Paret del Pont.

Primer l'Anonymous, on només caldrà vigilar en seguir correctament el L1. La resta sense complicacions destacables. Dur els Aliens.

I després, la Crispin, vieta super xula que ja havia fet (Ag-04) on l'últim mur de forats és la cirereta del pastís. Dur només cintes.

Roca molt bona en general, especialment a la Crispin, i descens en rapel.

Apa! Fins aviat i ombra durant el matí.

15 anys de... el Clot de l'Infern a Busa.

Els companys que van obrir El Clot de l'Infern a la Presó de Busa (la pionera en aquest sector) m'explicaven les batalletes que hi van tenir però en cap moment van mencionar lo exòtica i curiosa que era l'escalada. Jo pensava que seria una via més de xemeneia però en arribar a l'inici aquesta era tant descomunal que s'havia de pujar pels costats de la mateixa.

Així que dins un paisatge interior en 3D vas pujant entremig de blocs gegants encastats, fisures i el tram més difícil en placa semidesplomada. Precaució al final del L1 a no seguir la fisura evident i amb xapes que tira amunt, sinó que cal travessar a l'esquerra per montar la reunió damunt el bloc.

Apa! Fins aviat i ... un frontal per l'inici de via no us anirà gens malament.

No hi ha paraules.

Sóc un sac de sentiment múltiples difícilment expressables. No tinc paraules per descriure el que a passat avui, fins hi tot diria que és un malson... però malauradament no ho és. Mai hagués imaginat que l'Estat espanyol volgués arribar tant lluny. Jo he pogut votar però el preu d'alguns catalans ha estat molt alt, massa alt. Les imatges parlen per si soles.

Companys i companyes, amics i amigues, catalans i catalanes, l'estat espanyol ja no te res que em pugui oferir, ja no vull res d'ells, ja no vull saber-ne res més. Bona gent d'aquest petit gran país, si en algun moment podia tenir un bri d'espanyolitat avui s'acaba d'esfumar.

 La meva ruptura emocional és definitiva

fins el dia que em mori.

Apa! Fins aviat i visca Catalunya lliure.


Nota (del 4 d'Octubre de 2017): Com es pot negar la realitat d'una manera tant flagrant? Com és possible veure l'evidència d'una manera tant diferent? Com pot ser que s'ignori el que ha passat?
 Catalans i catalanes, aquesta és la justícia de l'Estat Espanyol, aquesta és la fraternitat que ens té. I per rematar-ho, un rei (que és fa dir de tots) que menyste un poble i ignora tots els ferits. Borbó tenia que ser i Felip s'havia de dir (cap infant català amb aquest nom, que caigui en l'oblit si us plau).
  

    
Nota (del 16 d'Octubre de 2017): Indignació és quedar-me curt davant l'ús indiscriminat que fa l'Estat Espanyol del que ells anomenen justícia. Cada dia queda més palès que això de la separació de poders a mort. Per aquesta regla de tres jo també sóc un sediciós... però vès per on, jo ja no ho puc ser perque no sóc espanyol.

Nota (del 2 de Novembre de 2017): Cacera de bruixes en tota regla. Empresonar un govern escollit de forma democràtica per defensar idees polítiques sota falses acusacions de rebel.lió és senzillament impensable en un estat que és fa dir democràtic. Volen un pensament únic, volen uns gossets mansos i obedients mentre ells poden fer i desfer les seves corrupteles al gust. Doncs, ho sento però no, no penso passar per l'adreçador. Visca la República Catalana.

Nota (del 12 de Juny de 2019): Vist per sentència el judici de la vergonya de l'anomenada justícia espanyola. Escrita o no aquesta sentència, el monarca borbó ja va marcar les directrius. De res serveix estar en possessió de la veritat i la raó si el que està en joc és el poder i la unitat de la seva moribunda patria.