Un cop en acció ja no ha estat tant bonic com des de baix i l'escalada s'ha tornat lenta i meticulosa per culpa de la roca i de les poques possibilitats d'assegurar-se convenientment, tot i així, he anat fet i la cosa a sortit perfecte amb un sol llarg de vuitanta metres, al límit de la corda, i només deu punts d'assegurança...uf uf!!
Via molt poc equipada on caldrà algun tascó, friends fins C4 o més, Aliens i alguna baga. Roca dolenta en conjunt i on cal dominar el tema. Escalada vertical amb grau mantingut i trams d'empotrament.
Apa! Fins aviat i ...tot i així te el seu encant, jeje!!
Ah. I per acabar voldria comentar que la primavera de l'any passat és va arribar a un acord amb el propietari dels terrenys de la paret sud ( des de l'Agulla Rodona fins l'Esperó NAN) per pacificar la zona durant els mesos de Desembre, Gener i Febrer per així poder-hi desemvolupar les activitats tradicionals de pagès. Estaria bé respectar-ho, gràcies.
Nota: Davant d'algun comentari escrit en aquest post, m'he entretingut a contar en un 'excel' les vies que hi ha a Busa des de l'Agulla Rodona a l'Esperó Nan (sud) i també les de més a l'esquerra des de la Punta de la Guàrdia fins a l'Agulla Rodona (sud+), per anys i per oberturistes.
A partir d'aquí que cadascú tregui les conclusions que vulgui però jo entenc perfectament l'emprenyada del propietari (i tant fa que sigui nou com vell, no deixa de ser el propietari). Per cert, crec que encara falta alguna via.
Lluís, anem a pams. Pel que jo se, vau defensar de la millor manera possible la possibilitat que els escaladors puguéssim seguir accedint a les parets, davant la reclamació del NOU propietari del troç que reclamava als rurals que ens prohibissin el pas, "xq els escaladors espanten als porcs", .. vaja, un loco de la cacera al qui li fem nosa. No tanta nosa, m'imaginio, com transtiar amb les seves escopetes pels camins que ens em desllomat alguns a arreglar, i ara gaudim tots. Se m'escapa d'on treus lo d'activitats tradicionals de pagès, en tot cas, l'escalada no té cap problema amb aquestes activitats tradicionals de pagès. Dit això, a la conclusió que vau arribar els dos escaladors que ereu allà és a la que vau poder arribar vosaltres, i en representació de ningú més. No vull dir amb això que no arribéssiu a la millor de les conclusions possibles aquell dia, que segurament que si pel, em consta el tò i actitud beligerant amb la que va arribar el propitari del troç. Però d'aquí a dir que "s'ha arribat a un acord" em sembla que hi ha una diferència grossa. Jo penso que hauríem de tenir més marge d'acció. Això no treu que siguí oportú explicar que hi ha un conflicte nou amb un propietari nou de Busa, i que aquesta fòrmula que vau concloure pugui ser útil, cosa que està per veure esclar.
ResponEliminaAprofito també per recordar que tot aquest desencontre es va produïr a la que era la segona reunió per dicutir la proposta de regulació de l'escalda per la conservació de la fauna del departament de territori i sostenibilitat, on normalment no s'hi convoquen als propietaris. Curiós també. Una proposta que justament planteja una regulació mínima a Busa, de l'esperó NAN la dreta, no quasi no hi ha res. Paradoxes, ara el que no ha quedat regulat per la fauna, es pretén regulat per la voluntat d'un propietari d'impedir-nos el pas. Curiós també.
Merci per informar, amb tot ja se m'havia esborrat de la memòri i pensva que la cosa volia ser des de l'octubre, així que tots a córrer! haha, a veure si ara li massificarem les visites.
Que vol dir pacificar la zona? Aniol
ResponEliminabon intent parce! tal i com jo ho veig l'home s'ha emprenyat xq s'ha emprenyat, si per ell fos, no hi passarien ni caminants, .. què fàcil trobar culpables, ànims
ResponEliminaMillor texans per entaforar-se per Busa. El teu xandall demana a crits un canvi!
ResponEliminaL'agulla es diu plana rodona, tal com es va nomenar a la seva primera via, l'esperó d'en pey.
ResponElimina