Ressenyes Romanticguerrer

▼

dijous, 15 de març del 2018

15 anys de... l'Eder a l'Esperó de les Orenetes.

Vam començar la primavera del 2003 escalant la llarga paret de l'Esperó de les Orenetes a Oliana. Deien i diuen que l'Eder és de les millors del lloc i no s'equivocaven ni s'equivoquen, amb els seus matisos certament però la via val la pena.


El que recordo més és la part superior, amb ambient altiu i plaques ratllades molt xules. Sobredosi de cinquè grau i on els flotants treballen continuadament pel relatiu poc equipament (basicament claus). Actualment el descens recomanat és per la ferrata. Però el problema principal rau on aparcar el cotxe ja que si fem cas als senyals de trànsit no ho podem fer enlloc.


Apa! Fins aviat i sincerament, crec que s'hauria de trobar una solució... a Collegats ve l'han trobat.
a

3 comentaris:

  1. jordimarmo16 de març del 2018, a les 14:44

    Guapa via! mes autentica que moltes vies actuals que llueixen de numeros i sobredosis de xapes...i per mi un gran record d'un solo i sense haverla fet abans ja fa gairebe 30 anys...I ja estaria be de buscarli un aparcament aquesta zona ja...s'hauria de parlar amb les autoritats pertinents...

    ResponElimina
  2. Anònim19 de març del 2018, a les 12:24

    Si ho han d'arreglar les autoritats pertinents...
    pereB

    ResponElimina
  3. Parce20 de març del 2018, a les 22:14

    Certament, els dos teniu raó. Per cert, enhorabona pel solo (Déu ni do).

    Salut companys.

    ResponElimina