L'Esperó Dellà a la Serra de Carrànima.

Bon temps i caloreta aquests dies i, a les cares sud com les existents a Abella de la Conca encara més. Hem fet l'Esperó Dellà a la Serra de Carrànima, una via que m'ha deixat un regust amarg i no per la via sinó pel descens (que ja comentaré).

Doncs si, esperó ben definit a la part central amb uns passatges prou interessants. El pas d'entrada l'he tret en lliure essent de 6c com a molt (i per que t'agafa totalment en fred). L'últim llarg l'hem dividit en dos tal i com recomana la ressenya original.

De material hem usat ben poca cosa ja que està bastant bastant equipada, amb friends fins C2, Aliens i diversos cordinos (alguns per abandonar) crec que ja fareu. Els friends grans podeu dur-los però són opcionals. La roca bona en general amb alguns blocs a vigilar.

Parlem del descens? La ressenya original diu fer un rapel molt en diagonal (cert però sense problemes) i llavors un rapel de 60m fins la feixa. Bé. Quan surt a la punta de la proa i veus tota la llargada del rapel ja dubtes de si amb seixanta arribes a baix i efectivament a mida que ho fas t'adones que la cosa anirà molt i molt justa, tant justa que a nosaltres (amb les nostres cordes de seixanta) ens n'han faltat uns sis o set per acabar-lo amb seguretat. Els primers dos amb desgrimpada delicada (IVº) per la canal herbosa i els altres cinc ja més suaus.
Jo diria que les nostres cordes no tenien tant "xiclet" com la dels oberturistes, o que les nostres eren més curtes o les seves més llargues (que aquí les marques comercials també et venen gat per llebre) però la recomanació és clara: aprofitar la nombrosa vegetació existent per dividir el rapel en dos o baixar per la pròpia via previ equipament de la reunió opcional (es podria treure un clau del L1 i deixar-lo a la citada).

Apa! Fins aviat i ...ara cadascú que faci el que vulgui, jeje!!

15 anys de... la Tranxilium 50 a Canalda.

Sempre que caminava pel peu de la paret de Canalda, m'aturava uns instants a l'inici de la Tranxilium 50 per mentalitzar-me que tard o d'hora hauria d'afrontar el repte d'escalar-la, i aquest dia va arribar avui farà 15 anys.

El més complicat d'aquesta via és fer el L1 sobre roca dolenta i difícil d'assegurar. Un cop fet, la resta és per disfrutar d'una via tipicament canaldera amb cap o gairebé cap assegurança, trams de navegació i incertesa de si vas pel lloc on toca... dit d'una altra manera: coctel perfecte per romàntics (guerrers).

Apa! Fins aviat i nosaltres no teníem la ressenya que us he fet... però en canvi jugàvem a casa.

Llamp de Llamps a la Paret de la Batalla.

Aprofitem les llargues tardes d'aquesta època de l'any per fer una ràpida via a Vilamala i que per la seva orientació est ens hi tocarà l'ombra. Aquest cop la Llamp de Llamps que vaig obrir en solitari el 2004 i que ja havia repetit en una ocasió dos anys després (Ag-06).

Fàcil i ràpida on cal afinar la vista per trobar lo poc que hi ha (o lo poc que queda). De fet, la idea era obrir una línia de rapels per accedir més comodament al peu de la paret, però al final va acabar essent una via amb entitat pròpia.

En el seu dia vaig deixar-la equipada (d'aquella manera) però donat a que algunes assegurances han desaparegut, millor dur alguns friends fins C1 i Aliens. La roca bona però amb algun còdol juganer i alguna crosta voladora.

Apa! Fins aviat i de moment NO faré ressenya ...que potser li faig algun retoc, jeje!!

Serenity a La Corriu.

Ja feia dies que volia tornar a La Corriu però després d'un hivern com aquest s'ha fet esperar. Teniem deures pendents que calia fer i, per rematar el dia hem fet la última via oberta al lloc.

La Serenity és una via bipolar en tots els aspectes (o gairebé tots). El L1 vertical, bonic i molt ben assegurat dóna pas a un L2 tombat, lleig i poc assegurat i, el L3 gairebé integrament per l'Esperó Marià.

Tot i que està gairebé equipada pot anar bé dur algun Alien. La roca molt bona excepte la primera meitat del L2 i descens en rapel per la Santuari Wichita a l'esquerra o la propera i més recomanable NO Fracking.

Apa! Fins aviat i llàstima de no poder agafar algun parabolt del L1 i posar-lo al L2...llavors quedaria perfecte, jeje!!

Nota (del 8 d'Agost de 2023): Tarda calorosa per repetir aquesta via on ens hem esperat ben bé una hora, a l'ombra dels arbres, tot fent petar la xerrada.

Tot a lloc i només destacar que el segon rapel de descens per la NO Fraking potser són més 35m que no pas 30m, atenció.

15 anys de... La Cosa al Pic de St. Cugat.

Aquesta via va ser la primera que vaig fer al Pic de St. Cugat avui farà 15 anys. Aquest és un lloc que ens quedava (i ens queda) lluny, només la curta aproximació i els metres de paret en atreïent però en una primera visita l'únic que buscavem era coneixer l'entorn i no complicar-nos la vida.

La Cosa la recordo com una via que millorava amb l'alçada i l'últim llarg era molt maco sobre una roca perfecta. També recordo que ens va costar trobar l'inici però essent el primer cop tampoc cal estranyar-se. De la resta... res, jeje!!

Apa! Fins aviat i per baixar podeu fer-ho des del coll i per la ferrata (vessant sud).

Nil Marin i Patxaran Litrako a Coll Roig.

Moltes curves i mala carretera hi tinc fins a Montgrony, per això hi vaig tant poc. Però avui l'esforç a valgut la pena per gaudir (per primer cop) del preciós i tranquil entorn del Coll Roig per fer un parell de vies: primer la Nil Marin i després la Patxaran Litrako.

 Vies boniques i disfrutones per unes plaques de primera. Llàstima del poc ambient de paret i dels canvis continus de reunió. Però la roca (la molt bona roca) amb cantos increïbles i el bon equipament a base de químics fan disfrutar molt de les plaques, diedres i fissures.

Només caldrà dur cintes (alguna de llarga) i endevinar correctament el peu de via que tots s'assemblen. Reunions còmodes, rapelables i mega assegurades (tampoc cal tant). Poca vegetació tret dels canvis de reunió i poc més a comentar.

Apa! Fins aviat i la feinada dels locals és sorprenent i d'agraïr ...però una mica si que se us anat la mà, jeje!!

El Pal de la W i Lo Gall Caesar Investigator al Serrat del Poll.

Dia ennuvolat que deixava anar alguna goteta de tant en tant. Dia en que tota l'estona pensava: -Ara si, ara ja si està posant-. Però ves per on, ha anat aguantant aguantant i al final he pogut fer aquest parell de vies al Serrat del Poll a Alòs de Balaguer.

Primer El Pal de la W, vieta fàcil i gairebé equipada amb l'espai bastant just (fins i tot atropellant alguna via antiga) i sortint pel l'últim llarg de Los Misteris del PepeGall. I després la molt bonica Lo Gall Caesar Investigator: ben trobada i ben oberta, l'enhorabona! Feia dies que no disfrutava tant.

Per les dues cal dur flotants (més per la segona que per la primera) i bagues sabineres. Roca molt bona i cantelluda (menys als replans). Reunions equipades i alguna rapelable.

Apa! Fins aviat i us poso l'enllaç d'una ressenya del lloc que vaig deixar a mitges per oblit.

15 anys de... la Vidal Farreny a la Paret de les Bagasses.

Avui fa 15 anys feiem una altra clàssica de la Paret de les Bagasses: la Vidal Farreny, jo diria que la tercera del podi d'esprés de la CADE i la Reina Puig. Malauradament, gairebé no recordo res de la via, senyal que no ens devia costar massa.

Trobareu informació extensa per la xarxa. El que si recordo és que vam accedir al jardí per la Si fas Free no fa Fred però normalment el personal ho fa des de l'Anglada tot i que la via té entrada pròpia.

Apa! Fins aviat i potser l'haurem de repetir per refrescar la memòria...

Les Porres de l'1 d'Octubre a la Paret de Riu Lacó.

Llàstima que tingues tantes coses a fer avui perque la jornada donava per aprofitar-la al màxim. Almenys la via i el lloc han valgut la pena: Les Porres de l'1 d'Octubre a la paret de Riu Lacó.

Via més bonica del que m'esperava i oberta amb bon estil (ponts de roca i un clau al lloc més difícil). Trams fissurats prou interessants i verticals.

Està molt poc equipada i aprofita les reunions de la Cony de Foc. Cal dur algun tascó, friends fins C3 (opcional repetir aquest C3), Aliens i diverses bagues. Roca molt bona en general tot i que els trams sanejats el cal més cordades i més aigua per quedar bé del tot.

Apa! Fins aviat i ...certament es fa curta.