Nil Marin i Patxaran Litrako a Coll Roig.

Moltes curves i mala carretera hi tinc fins a Montgrony, per això hi vaig tant poc. Però avui l'esforç a valgut la pena per gaudir (per primer cop) del preciós i tranquil entorn del Coll Roig per fer un parell de vies: primer la Nil Marin i després la Patxaran Litrako.

 Vies boniques i disfrutones per unes plaques de primera. Llàstima del poc ambient de paret i dels canvis continus de reunió. Però la roca (la molt bona roca) amb cantos increïbles i el bon equipament a base de químics fan disfrutar molt de les plaques, diedres i fissures.

Només caldrà dur cintes (alguna de llarga) i endevinar correctament el peu de via que tots s'assemblen. Reunions còmodes, rapelables i mega assegurades (tampoc cal tant). Poca vegetació tret dels canvis de reunió i poc més a comentar.

Apa! Fins aviat i la feinada dels locals és sorprenent i d'agraïr ...però una mica si que se us anat la mà, jeje!!