Maximitzant el temps.

Primera sortideta pirinenca de la temporada amb una previsió metereològica dolenta al vessant sud i del tot incerta al vessant nord, finalment ens hem decidit per la verdor de la bonica vall d'Orlú.

Així doncs calia aprofitar al màxim el temps metereològic i el temps temporal fent tres vies amb una tarda i un matí a la cara sudest de la Dent d'Orlú (el retorn a casa a estat com l'entrada a Mordor, uf uf!!).

Vam començar ahir per l'Assurance tout Spits i avui la Terre Courage i La Petiote. Vies totes elles de placa, fàcils, ben assegurades (tot i alguna excursioneta sense importància) i totalment equipades i preparades per rapelar.

Roca molt bona excepte una llastra precària al L4 de la Terre Courage (precaució), alguna herba sobretot en els replans i alguna reunió incòmoda. Descens en rapel i segons la longitud de cordes i la gestió que en feu podreu empalmar-ne algun o no.

Apa! Fins aviat i ...encara que sembli increïble, això és una enganxada de corda quan ja corria sola (tibavem el cap de la dreta).

15 anys de... la Fot-li Gas a Canalda.

La part dreta de la paret de Canalda sempre ha estat la menys interessant del lloc, per això era la que tenia més espai per obrir-hi vies noves. Ara farà 15 anys vam acabar d'obrir la Fot-li Gas. Una vieta amb unes panxes prou contundents per apretar de valent.

La podem dividir en dos murs units per una rampa intermitja amb alguna herba i alguna pedra solta. El mur inferior del tot contundent i atlètic i, el mur superior més fàcil però més obligat. Amb friends, Aliens i algun cordino ja fareu però si voleu dur els tascons també ho podeu fer. La roca bona menys a la rampa comentada i reunió cimera a montar amb friends.

Apa! Fins aviat i ... últim llarg fotogènic i el millor de la via.

15 anys de... la Dodeskaden a la Roca Punxeguda.

L'estrella indiscutible de tot el vessant nord del Cadí és la Roca de l'Ordiguer, però veïna d'aquesta n'hi ha altres que bé mereixen una visita. Fa 15 anys vam fer els honors a la Roca Punxeguda per la Dodeskaden, via cent per cent Cadí injustament marginada.

Jo, en guardo uns bons records sobretot de la part central per una bonica i característica xemeneia inclinada i, de la part superior per un esperó ben altiu i elegant. Per contra, és la part inicial la més indefinida, perdedora i lletja que li treu la categoria que és mereix.

Diria que la trobareu pràcticament desequipada i, apart dels flotants, bagues i cordinos habituals podeu afegir-hi quatre clauets variats per si les mosques. La roca bona menys la part inicial i en els replans. Recomanable dur una bona ressenya (no sé si aquesta serà del tot encertada).

Apa! Fins aviat i... un bon olfacte també us pot anar bé, jeje!!

La Satèl.lits del Desig a la Paret del Peladet

Ara si, ara ja tenim la calor aquí i la búsqueda d'ombra s'imposa. Avui ho hem fet al Peladet a la Satèl.lits del Desig: via difícil i obligada on sort del company que ha tret les castanyes del foc en els trams difícils. Gràcies i enhorabona, crack (anar amb un paquet en baixa forma és el que té).

Més que via, és un viot, on s'ha d'escalar molt bé amb les xapes o claus justos i a lloc. Només el L4 podem qualificar-lo de fàcil, tots els altres s'ha d'apretar de valent, essent el L1 (de Maragda) i l'últim els més rabiosos. L3 excel.lent i enverinat a la vegada, atenció!

Via semiequipada amb l'R1 i l'R2 a reforçar. Dur tascons (discret), friends fins C2, Aliens, alguna baga i el ganxo recomanable si no tenim el grau una mica consolidat. Roca molt bona amb trams excepcionals però també amb algun tram a vigilar (pocs i curts). Descens en rapel per Destellos (esquerra en baixada) o Absurdistan (dreta i pujant).

Apa! Fins aviat i us deixo la ressenya d'una via que vaig deixar a mitges sense voler.

15 anys de... l'Homedes al Gat.

El bonic i estètic perfil del Gat queda ben camuflat davant la grandiositat del vessant nord del Pedraforca, però un cop el descobreixes mai més deixes de mirar-lo. La ultraclàssica Homedes és la via més repetida de tot el vessant nord i una cita obligada per tot escalador clàssic.

Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i va ser la primera en solitari al massís (mig en solitari i mig en solo integral). No en guardo gaires records però els pocs que tinc són molt bons. Recordo sobretot l'ambient altiu dels últims llargs i el rapel des d'un merlet amb multitud de bagues.

La via està semiequipada i amb flotants n'hi ha de sobres. La roca bona en general, amb algun tram gastat i algun altre amb pedra solta (sobretot als replans). Possible escapament cap el collet del Gat. Nom i fletxes a peu de via.

Apa! Fins aviat i precaució si teniu cordades per davant o per darrera i també si pujeu o baixeu per la Pany... les pedres cauen directes a peu de via.

Kin Pont de Rock a la Roca de la Coma.

Encara que sembli mentida, avui hem escalat a Abella de la Conca i no hem passat gens ni mica de calor... extraodinari!! Així doncs, el meu lamentable estat de forma m'obliga a triar vies fàcils fins que no hagi perdut algun quilo de més i, les vies tombades del  lloc van prou bé.

Tot i així, la Kin Pont de Rock no ha satisfet ni de lluny les ganes que tenia d'escalar. Només l'adrenalític rapel volat per baixar a valgut la pena, la resta... nyeeec: la part inferior amb zero ambient de paret i multitud d'escapatòries per la dreta, i la part superior una mica més interessant però tampoc sense lluiment.

Escalada poc equipada amb reunions montades o facils de montar en arbres o sabines i, de material només hem usat friends fins C2, Aliens i algunes bagues. Roca bona amb algun bloc dubtós (i alguna xorrera molla que després de tanta pluja no és d'estranyar) i res més.

Apa! Fins aviat i aquí una foto del rapel... volat, volat, jeje!!!