Diedre d'Or a Busa.

Que hagin obert tantes vies a Busa té una part negativa i una de positiva, i la positiva és que puc escalar sense marxar lluny de casa i dins els horaris que necessito. Avui hem repetit l'arrogant Diedre d'Or amb un traçat del tot evident i una roca que dóna la fama (o mala fama) al lloc.

Realment la via impressiona i la verticalitat es fa pal.lesa des de ven aviat, llàstima que la roca acompanyi tant poc i, sort de l'abundant equipament que ajuda a digerir millor l'empatx de crostes i pedretes que cauent d'una forma continuada fins a connectar amb la Ments Perturbades on tindrem un canvi radical de situació.

Així doncs, la via en si està practicament equipada (només Aliens) però la sortida per la citada fa que calgui dur a més a més els friends fins el C4. Roca delicada en general on calen mans de cirugià i peus de ballarina (una autèntica pena).

Apa! Fins aviat i bona via pels dies de pluja... almenys fins l'R3.

L'Esperó Tort a Busa.

Tornem a la vertical després d'uns quants dies parat i tornem a Busa després d'encara més dies sense anar-hi. Hem repetit l'Esperó Tort per la variant ja que el traçat original dóna moltes voltes i no es veu gens atraient, tot i així, tota ella desprèn una sensació de via a mig acabar.

Els tres llargs de la via tenen la seva gràcia i els seu punt picant: el L1 en el diedre barrat per una gran alzina (millor per l'esquerra seguint el traçat original), el L2 en una excitant i perillosa travessa de dretes, i el L3 per un mur fàcil però difícil d'assegurar.

Dur friends fins C2, Aliens i algun tascó (o tricams). Roca variable: trams molt bons i trams delicats. Destacar l'R2 d'un sol parabolt i difícil afegir material (demana a crits una altra expansió) i graduació original bastant apretada.

Apa! Fins aviat i ...li falta molt per convertir-se en clàssica.

15 anys de... la Via del Castell a Cambrils.

La petita vall de Cambrils queda en un racó de món on durant molts anys l'únic que si podia escalar era una petita zona d'esportiva. Les possibilitats hi eren però calia mirar-se les parets d'una manera que nosaltres no sabiem fer (nosaltres vol dir els meus companys i jo). Així, amb aquestes mirades diferents, va pendre forma aquest nou sector.

La Via del Castell va ser la primera i la que aprofita el pany de paret més seductor i net de vegetació. Una vieta equipada ben interessant, ràpida i amb accés super còmode des de la carretera de Cambrils a Serra Seca. Vieta que anys després tornaria a fer (Feb-06).

Apa! Fins aviat i de ben segur que aviat viurà una segona joventut (...només demano una mica de criteri, sense bagues kilomètriques a les sabines i que quedi una coseta endreçada i agradable a la vista).

15 anys de... la Visiblitat Reduïda a Canalda.

Moltes vies hi ha a Canalda però cap d'elles travessava el sostre de les curioses i boniques Coves del Moro. Així que el motiu principal de la Visibilitat Reduïda era travessar pel mig però pel punt més feble els citats sostres amb alguns passos totalments horitzontals i unes cassolanes (i una mica bunyols) xapes per evitar el braç de palanca dels espits.

La via va quedar bastant equipadeta i només cal dur els friends mitjans i els tascons opcionals (recomanable dos estreps). Roca bona menys algun trams del llargs imparells i s'asseca força ràpid després de pluges (a tenir en compte si ens trobem la paret molla). La vaig repetir al cap de poc d'obrir-la (Oct-03) per constatar que l'inici del L5 (l'últim) és el més obligat i difícil.

Apa! Fins aviat i de l'R2 a terra és un rapel volat de 30m justos ...per si ho necessiteu.