dimarts, 29 de novembre de 2016

Vies sense nom per una paret sense nom.

Quan un surt escalar sempre és motiu d'alegria i quan hi vas amb bona companyia encara més. Tot i anar concienciat que avui no fariem unes grans vies, fins hi tot la companya a notat com la mala llet m'anava aflorant a mida que feiem metres en un parell de vies que encara no tenen nom en una pseudo paret que tampoc en té.



Més que mala llet el que m'aflorava era un sentiment de tristesa i pena en vers a l'escalada i el rumb que està prenent aquesta. Mai he estat partidari d'expresar les meves opinions en el blog tot i que de vegades en vaig deixant anar alguna, però crec que aquesta a estat la gota que a fet vessar el got. Només escriuré un comentari que a sorgit durant l'escalada i que pot resumir-ho tot plegat: -Això fa brut!!-.


 



Només hem posat cintes i hem baixat en rapel. La roca variable i trams herbosos. Em fa mandra fins hi tot fer la ressenya així que de moment res de res.

Apa! Fins aviat i estimats oberturistes (i escaladors en general) puc recomanar-vos vies fàcils molt boniques al Solsonès... si voleu, naturalment.

Nota (del 20 de Desembre de 2016): Repeteixo una altra via d'aquesta pseudoparet (la nº 6) i refermar el meu rebuig a aquesta manera de deixar les vies un cop finalitzades. Feta tota en lliure sense complicacions (V+, 6a+ i V+).

Nota (del 31 de Gener de 2017): Repetim una altra via (la nº 4), tota en lliure (IV+, 6a 1pas, IVº), en aquesta hem posat algun tascó.

Nota (del 4 d'Abril de 2017): Tornem a repetim una altra via (la n°5) en lliure i sense problemes (només un pas de 6a a l'inici). Algun tascó o Alien pot ser útil.

Nota (del 4 de Maig de 2017): Un altra (la nº7) en aquesta pseudoparet a tocar de la carretera. Pas d'entrada de 6b i la resta fàcil amb un tram al L3 de V+.

Nota (del 5 de Setembre de 2017): Avui en fem una altra (la nº2) que juntament amb la de l'esquerra (nº1) i la de la dreta(nº3) són les més fàcils i menys agraïdes. Algun tascó i friends pot ser útil.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Vaja Lluís, quina pena...però per al coneixement general seria bo saber la teva opinió sobre el que t'ha fet posar de mal humor en aquestes línies que has repetit...potser així els responsables podran esmenar errors o evitar-los.
Quedar-se callat no arreglarà res.
Una abraçada.

Parce ha dit...

Ara tinc feina a escalar. Potser d'aquí unes setmanes quan hagi d'estar per casa llavors m'entretindré a foter-vos el sermonet... o no... ja ho veurem.

Salut Jaume.