dijous, 10 de novembre de 2016

La Pitonuda al Serrat dels Monjos.

De mica en mica va arribant el fred tot i que al Serrat dels Monjos a Montserrat no sé si n'arriba a fer mai. Avui hem anat a fer una autèntica via perduda en el temps: la Pitonuda. I és que em sembla que aviat n'hauré de començar a repetir.


Doncs això, via perduda en el temps on l'herba, la terra, el líquen i els garrics a mig creixer se n'estant apoderant de nou. Una ullada des del camí enganya poc i és una autèntica llàstima perque hi ha passatges de diedre i fissura ben bonics. Destacar el L1 com el més difícil.


Semiquipada amb pitons (alguns costen de veure) i reunions a reforçar (la cimera una mica precària). Cal els tascons, friends fins C3 (C4 opcional pel L1), Aliens i alguna baga. Roca molt bona en general però bruta de líquen, terra i herba com he comentat.


Apa! Fins aviat i ...sort amb les esgarrinxades, jeje!!!