Estel de l'Alba a la Paret dels Sostres.

Bona jornada d'escalada avui a la Paret dels Sostres del Montroig. Ens hem decidit anar-hi per por a la boira de la plana però al final res de res. I la via escollida l'Estel de l'Alba, una altra de la llista que no acabava mai de ser protagonista.

I la veritat és que, exceptuant els dos primers llargs, la resta és super xula i he disfrutat moltíssim de l'escalada: de fisures verticals i atlètiques gairebé sempre però amb alguna placa o desplom per canviar el xip. Grata sorpresa en positiu i res a veure amb la seva veïna.

Poc equipada i on algunes reunions caldrà reforçar o montar amb facilitat. Roca molt bona i millorant notablement amb l'alçada (precaució amb les crostes, llastres i blocs del L1). L2 molt herbós i desagradable i, líquen emprenyador a l'inici del L3. La resta a disfrutar amb companyia dels tascons (alguns de petits), friends fins C4, Aliens i bagues i cordinos.

Apa! Fins aviat i ...entrada exigent a l'R4, alerta.

15 anys de... l'Anglada Guillamón al Cavall Bernat.

A finals de Novembre, el dia no dóna per encantar-se massa i, a la clàssica Anglada Guillamón del Cavall Bernat potser ens la vam agafar amb massa calma i per poc que no s'ens fa de nit. Recordo que vam arribar al cotxe que practicament no si veia, jeje!!!

De la via... doncs bastant artificial i bon ambient. Sobretot recordo l'últim llarg: en lliure molt bonic i sobre una roca fantàstica. Ah! I també recordo que les xapes dels parabolts tenien rebava de tants mosquetons que les havien xapat.

Apa! Fins aviat i... en aquesta via vaig entendre per que les xapes en els artificials acaben tant fetes malbé.

Juego de Niños a les Roques del Pelat.

Per fi solet!!! Jornada assoleiada i perfecta per escalar. Com que el company tenia ganes de picar una mica (que no ho te gaire per la mà) i jo volia pau, tranquilitat i solet hem anat a Vilanova de Meià però fora del llocs habituals, així he descobert un altre raconet ben aprop de cotxe: les Roques del Pelat.

La Juego de Niños és una perfecta desconeguda i si no fos pel material que demanàven i per alguns A1'ns que hi havia a la ressenya de la guia no hi hagués anat mai. Vieta que en algun altre lloc seria interessant però que aquí no passa de petit rostollet.

Practicament desequipada on caldrà algun pitó variat, tascons (discret), friends fins C3, Aliens i algun cordino i baga. Roca bona menys el L2 i excepte la panxa d'entrada la resta en lliure fàcil.

Apa! Fins aviat i ...no hi ha foto d'escalador per que s'ha oblidat el casc i no vull fer mala propaganda, jejeje!!

Segon còctel de vies a la Paret Formiguera.

Darrerament no estic afortunat en les jornades d'escalada i encara sort de poder-ho fer. Avui entre núvols i alguna gotellada em fet un altre còctel de vies a la Paret Formiguera de Sant Llorenç de Montgai.

Primer la Catefer, després la Verd Glas, seguint per la Virginia i la Miquel Àngel García com a darrera: anar pujant i baixant de dreta a esquerra. Vies sense complicacions i adients per iniciar-se en paret. Potser la Virginia és la més picant de les quatre.

Amb 9 cintes (alguna llarga) + R. ja fareu. Roca molt bona en general i reunions rapelables menys les cimeres. M'ha sorprès comprovar que amb 30m s'arribava de l'R2 a terra en la Cafeter, Verd Glas i M.A. García.

 

Apa! Fins aviat i ...espero que la propera escalada pugui disfrutar d'un bon solet de tardor i una roca ben eixuta.

Memòria Zero al Cap del Ras.

Avui era una jornada per estar al bar fent-la petar i deixar l'escalada per un dia més agraït, però com que tenia unes ganes boges de fer-ho i hem anat fins a Àger, calia aprofitar el viatge. Així que hem repetit la Memòria Zero al Cap del Ras després d'uns quants anyets de no anar-hi.

De la via poc puc comentar perque menys els dos primers llargs la resta ho hem escalat amb roca molla, degut a la dèbil però persistent pluja que ha precipitat tot el dia. Més o menys ho hem anat escalant però algun pas esporàdic d'A0 anava caient. Part inferior bastant xula i part superior per ressalts poc interessans.

Via gairebé equipada amb les reunions montades (la cimera en un boix moribund). Amb friends fins C1 i els Aliens crec que ja fareu. Roca molt bona i pedra solta a les feixes i replans (poca herba en general). L'Ae de l'inici el trobareu moll amb facilitat.

Apa! Fins aviat i per més mofa... el sol ha sortit quan hem arribat al cotxe.

IV trobada d'escaladors a Canalda.

Cap de setmana esplèndit amb els més romàntics escaladors canalderos, llàstima que aquest cop la paret no s'ha deixat escalar per les generoses pluges dels darrers dies i de la boira que fins el mateix dissabte no es va decidir a marxar.

Així que tothom ha tingut que buscar alternatives en les boniques i poc concorregudes parets veïnes que permetien disfrutar del sol i la roca seca. Gràcies a tots per venir.

Apa! Fins aviat i ...vam quedar guapos, eh? jejeje!!!

---------------------------------------------------------------------

Genteta, el dia s'acosta!!!! Aquest proper cap de setmana en trobem a la balma de Cala Rita a Canalda. Tot i que la paret tindrà les xorreres avituals i alguna més (només cal veure com està d'aigua la font de la balma), crec que tindrem un bon cap de setmana amb solet de dia i fresca de nit.

Tot i que jo convidaré en algunes necessitats (postres del sopar de dissabte i esmorzar del diumenge així com vi i alguna cervesa), cal que us porteu el menjar, abric, lloc per dormir i si voleu alguna cadira per seure.

Apa! Us espero dissabte a partir de les 9h.

-------------------------------------------

Doncs això que diu el títol del post: tothom qui vulgui està convidat a la IV trobada d'escaladors de Canalda (balma de Ca la Rita) el 10 i 11 de Novembre i aquí he fet una mica de cartell publicitari amb tot el que tenia pensat.

Les limitacions són evidents i la metereologia serà clau per poder escalar o no durant el cap de setmana, confio que l'estiuet de st. Martí faci acte de presència i ens regali un bon cap de setmana.

Apa! Fins aviat i ...ens hi trobem.

15 anys de... l'Esperó Badalona al Cap del Ras.

L'Esperó Badalona va ser la tercera via que vam fer en aquest vessant assoleiat del Montsec, i la veritat és que els records es confonen amb les altres vies que hi he anat fent.

Clarament només recordo el magnífic mur del L4 on vaig arribar a la reunió amb els braços ben inflats. De la resta, res de res.

Apa! Fins aviat i ...informació extensa per la xarxa.

La Venus a la Roca de la Coma.

Jornada esplèndida a Abella de la Conca i amb moltes ganes d'escalar. Com que erem tres i l'estat de forma de cadascú era més que dubtós, no ens hem complicat la vida i hem repetit la Venus, una interessant via a la Roca de la Coma.

La via ofereix uns murs molt bonics i agradables d'escalar i només un pas d'A0 al L4 ens ha privat de fer-la tota en lliure. El canvi de reunió que cal fer a l'R3 i un curt rapel a l'R4 trenquen una mica el ritme però queda compensat per la divertida part superior.

 

Semiequipada amb les reunions montades només cal dur friends fins C2 i Aliens. Roca molt bona amb pedres soltes als replans i poca herba. Descens en rapel per la mateixa via amb alguna desgrimpada al L2 (llegir la ressenya).

Apa! Fins aviat i inici darrera una agulla amb forma de dau amb banyes... 30min des del pàrking.