La Bukanan a la Roca dels Arcs.

Després d'uns quants dies de fred (i neu), no hi ha res millor que una agradable jornada d'escalada al solet i això és el que hem trobat avui a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià. La via ha estat el de menys: només poder escalar amb bona temperatura ja ha valgut la pena.

Fa molts anys que tenia la Bukanan a la llista de pendents i no m'ha decepcionat gens tot i lo fàcil que és. Escalada amb trams ben verticals i cantelluts a la part inferior i més tombada a la superior. Restaurada, redreçada i amb alguna reunió reubicada per guanyar una mica de qualitat però mantenint l'essència.

Cal dur friends fins C2, Aliens i algunes bagues. Roca molt bona en general i poca herba. Últim llarg possible per la Tàrrega ( diagonal a la dreta) tot i que nosaltres ho hem fet recte.

Apa! Fins aviat i lo més xungo del dia: la baixada amb neu pel darrera... un autèntic infern gelat.

Vent de barrufa.

Avui ens quedem a casa, no? ben arraulis sota una manteta i amb una sopeta calenta a les mans.

Apa! Fins aviat i poseu-vos a recer d'aquest vent gelat de nord per mica que pogueu... ànims!!

La Via del Nínxol a la Paret de l'Ós.

Les virtuds de l'anticicló s'han acabat i si volíem escalar avui tocava passar fred (com així ha estat). De totes maneres no ens hem complicat gaire la vida i hem anat a fer la Via del Nínxol a la paret de l'Ós de St. Llorenç de Montgai. I ja sigui pel fred, per la via o pel meu estat de forma m'ha costat prou.

Diferents rastres d'altres temps denoten la seva freqüentació però en l'actualitat l'herba, la terra i sobretot el líquen s'han tornar apoderar del terreny i fan que l'escalada sigui bastant desagraida. Els parabolts en substitució dels burils (en alguns llocs potser ni això) no ajuden a disfrutar massa de la via.

Tot i que està gairebé equipada, hem posat alguns Aliens i llaçat algun buril sense xapa (dur-ne alguna). Roca molt bona menys un curt tram del L3 però molt bruta de líquen com he comentat. S'han reubicat reunions i redreçat l'últim llarg: l'actual R1 jo la faria en l'antiga R2 així no cal dur tantes cintes, s'evita fregament i es fa més homegeni la longitud dels llargs.

Apa! Fins aviat i un raspallet, com els frikis, tampoc us anirà gens malament. Jeje!!

15 anys de... la Psicodèlia al Serrat dels Monjos.

Descobertes les virtuts d'aquest benigne vessant montserratí per escalar a l'hivern, no vam tardar gaire en tornar-hi ara farà 15anys, aquest cop una mica més enllà, al Serrat dels Monjos.

La Psicodèlia tot i no ser una gran via, en guardo un bon record per haver-la pogut fer tota en lliure, lluitant de valent en el tècnic diedre fisura del L4. De fet, els dos llargs centrals són els que valen més la pena... la resta és una mica rostoll.

Apa! Fins aviat i  compte amb el creuament amb la Graffiti en el L2.

15 anys de... la Rodamons a Canalda.

El pany central de la paret de Canalda és un mur que atrau mirades, ja sigui per la persistent xorrera central o per la visera de la seva part esquerra. Totes les vies d'aquest sector són difícils i arrogants i, la Rodamons, feta fa 15 anys, no podia ser menys.

La recordo com una via molt xula, exigent, elegant, aèria i un final de festa del tot inversemblant i curiós. En aquesta via tots el menbres de la cordada tindràn la seva dosi d'adrenalina i la seva dosi d'apretar fort. Destacar el L3 amb les presses contades i on no val a fallar amb la seqüència de moviments. I sobretot l'arrastrada gatera del L5 on val la pena que el de primer procuri pel de segon.

Apa! Fins aviat i... recomanable que la xorrera estigui seca o gairebé seca.

Oferta Especial al Serrat dels Monjos.

Comencem l'any amb l'Oferta Especial del Serrat dels Monjos a Montserrat (que d'oferta no en té res i d'especial ho és una estona). Tot i així l'hem disfrutat i sense por a equivocar-me puc dir que és de les millors del lloc.

Hem decidit fer l'entrada original amb un parell o tres de passos d'artificial a equipar prou tensos. De fet tots els llargs tenen llurs trams on haurem d'apretar o serrar les dents i, ni de conya la via està equipada tal com diu la ressenya original (les reunions sí). El L5 val la pena fraccionar-lo en dos per evitar el fregament.

No es col.loca molt però si variat. Mínim s'ha de dur els friends fins C2 (C3 opcional) i els Aliens i, si és vol fer l'entrada original cal sumar-hi els tascons (discret) i uns dos claus: una V mitjana retallada i una U (no cal plom, però cal encertar amb els claus). Roca molt bona en general amb una mica de líquen.

Apa! Fins aviat i compte a no anar a la Picnic en el L3 (hi ha informacions errònies per la xarxa).

15 anys de... Al Límit a les Agulles d'en Custodi.

Aquest vessant de les Agulles d'en Custodi, just després de La Coma, és més escaient anar-hi els matins d'estiu però mira... ara fa 15 anys em va picar d'obrir-hi una via la vigília del dia de Reis. Tot i no ser una gran via, té trams prou interessants.

Recordo que el L1 era bastant indefinit i díficil d'assegurar, el clau és únicament per marcar via i el pont de roca també. El L2 és el que dóna entitat a la vieta i segueix unes fisures prou verticals, atlètiques i desequipades. I el L3 per un diedre del tot evident per després anar a buscar l'aresta.

Apa! Fins aviat i us he penjat la ressenya original per que està prou bé.

15 anys de... la Tal com Raja a la Serra de Sant Joan.

Començavem el 2004 (fa 15 anys) amb aquesta escalada a la Serra de St. Joan: la Tal com Raja just a sobre el poble de Montanisell. Realment no recordo res de la via, fins hi tot pensava que la fotografia corresponia a una altra via del lloc.

Així que poca informació us puc donar i quelcom trobareu per la xarxa. Per l'anotació que tinc a la llibreta és una via del munt: ni guapa ni lletja.

Apa! Fins aviat i ja direu que tal raja, jeje!!!