La Buffet Lliure a la Serra de Sant Joan.

Feia gairebé tres anys que no pujava a Montanisell i la veritat és que ja trobava a faltar la pau i tranquilitat de la Serra de Sant Joan. Avui hem repetit la Buffet Lliure on hi tenia dues espinetes clavades: la primera ens vam perdre a mitja via i vam sortir per on vam poguer, arribant al cotxe amb la llum de la Lluna, uf uf (Des-00) i, la segona ens vam baixar per trobar-la massa difícil (Set-02). Així que tocava fer-la sí o sí i certament m'ha costat més del que m'esperava mirant la ressenya.

La via està mooolt poc equipada i és bastant entretinguda. Molt sinuosa (vigilar amb el fregament), variada i amb trams molt xulos (pocs) i trams bastant rostoll (diversos). El resultat final no puc pas dir que sigui satisfactori i m'atraveixo a dir que és de les lletges que he fet en el lloc.

Cal dur tascons (petits molt útils), friends fins C3 (C4 recomanable), Aliens i diverses bagues per sabines i ponts de roca. L'hem fet sense clavar i sense el pas de ganxo de diu la ressenya original. Reunions a montar i bastant incòmodes menys l'R2 i l'R4. Roca molt variable amb trams de blocs dubtosos, trams de crostes, slaps compactes, fisures super bones, gotes d'aigua, etç etç. Però el pitjor de tot de tot són les herbes, matolls, argelagues, alzines i vegetació diversa dispersa per tot arreu, sobretot sobretot el L6, pfff... esgarrinxat és poc.

Apa! Fins aviat i això sí... aventura garantida.

15 anys de... la Torre de Vallferosa.

L'entorn de Vallferosa té una atracció especial i la visió de l'esvelta torre de defensa i de les seves dues obertures a uns metres de terra eren ben intrigants. Avui fa 15 anys vam fer una excursió familiar amb la motxilla a l'esquena per satisfer aquella curiositat.

Escalada exòtica sense cap mena de dubte on la incògnita més gran raïa en com baixar d'allà. Per sort i com era d'esperar, algú abans que nosaltres ja va solucionar el problema.

Apa! Fins aviat i actualment una estructura de fusta domestica i treu autenticitat el lloc.

15 anys de... l'Oblit del Passat a la Paret Bucòlica.

Durant molts anys, sempre que anava a la Paret Bucòlica d'Oliana veia una corda estàtica voleïant al vent, cada dia més feta malbé, cada any més abandonada. Cansat ja de veure-la vaig decidir, fa 15 anys, obrir aquesta via que us presento avui: l'Oblit del Passat.

Via atrevida, aèria i amb bon ambient. Vaig deixar-la bastant assegurada però tot i així cal dur flotants i un bon grapat de cintes pel L2, que a la vegada és el més difícil i on cal vigilar més amb la roca. Tot el contrari que l'espectacular L3 on és molt bona. Jo crec que en conjunt és una molt bona i completa via.

Us penjo la ressenya que vaig fer en el seu moment (ja marcant estil) i on faltaria marcar l'inici de la Via de l'Esther entre aquesta i la Pas d'Estrés. Recordo que durant la primera integral ens va caure una forta nevada en el darrer llarg, uf uf!!

Apa! Fins aviat i no crec que s'hagi repetit gaire ...com en casi totes les vies meves, jeje!!

15 anys de... la Francesc Casanova i Pera als Plecs del Llibre.

L'entorn del Torrent del Migdia a Montserrat sempre m'ha fascinat i la possibilitat de fer-hi una solitària per una via assequible i ben assegurada com era la Francesc Casanova i Pera als Plecs no es podia resistir. Així, fa 15 anys, vaig gaudir d'una bona i llarga jornada d'escalada.

Recordo que la via, sense ser difícil, prou et feia escalar (anar en solitari ja les té aquestes coses): recordo especialment el tècnic i mantingut L2 i l'aeri L5 tot esquivant l'Aresta del Sol. Trobareu informació extensa per la xarxa i més precisa de la que us pugui donar jo.

Apa! Fins aviat i recomanable fer-la sencera fins el cim del Montgròs però quan es pugui que actualment està regulat.

Kimatina Fafarina a la Paret del la Rufa.

Jornada ben càlida avui a la Paret de la Rufa de la Vall de Canelles. Per sort, l'adherència era la suficient per disfrutar i patir a parts iguals de les plaques que hi han per aquests verals, i més concretament a la Kimatina Fafarina, via que no té res a veure del que llegireu, a les piades que pogueu trobar per la xarxa: dels divuit claus que hi havia,ara només en resten cinc (tres al L5 i dos al L6). Curiós, oi?

Doncs sí, i a fe de Déu es troben a faltar, no només perque són punts d'assegurança sinó també perque ajuden a seguir l'itinerari. Així que, ara per ara: via exigent, obligada i entretinguda on cal afinar bé l'olfacte en diversos trams. No baixar la guàrdia fins al final ja que l'última placa de V+ és exposada sí o sí.

De semiequipada passa a ser poc equipada amb reunions a reforçar (i algunes ben incòmodes). Dur friends fins C2 (C3 opcional), Aliens i diverses bagues. Roca molt bona i compacta en general, herba en algun tram poc important.

Apa! Fins aviat i per cert, la via és molt xula tot sigui dit però ...enverinada.

La Joan Freixenet a la Paret de les Bagasses.

Una altra de les vies equipades de la Paret de les Bagasses, aquesta ja bastant piquent. I és que a la Joan Freixenet no regalen absolutament res: la combinació de dificultat i assegurances justes la fa prou mereixedora de la fama que té (i a mi sempre m'havia fet molt respecte).

Anotar que la via és molt bonica i amb trams realment brutals, però toca escalar. Toca escalar en tots els llargs i toca escalar molt bé si és vol fer en lliure (i si és vol fer trampejant també). Destacar el L2 molt tècnic i mantingut. I destacar una excursió memorable a la part inicial del L5 (imatge), Alien vermell o similar més que recomanable (mirant fotos per internet he vist que hi havia una assegurança que ara no hi és... segurament un clau). La resta més soportable.

Dur 11 cintes (alguna llarga) + R. i el flotant comentat. Roca molt bona en general i poc gastada. Diria que a tingut dues semirestauracions per que hi ha burils, espits i parabolts però tot està en condicions. Grau apretat.

Apa! Fins aviat i ...al L2 no n'he deixat cap sense testar, podeu anar-hi tranquils, jeje!!!.

15 anys de... Corre que Plou!!! a la Paret del Castell.

Després de fer una visita inicial a la Paret del Castell quedava clar que hi havia moltes possibilitats de noves obertures, així que ara fa 15 anys vam posar-nos mans a l'obra en aquesta via que us presento.

 

La Corre que Plou!!! no és una gran via però si que completa i dóna varietat a l'oferta de les vies del lloc. Un tram del L1 és ben difícil (factible en Ae) i vertical. Cal dur tascons o flotants similars i algunes bagues. Roca bona.

Apa! Fins aviat i accés recomanable en rappel.

Canaleta dels Voltors a la Mola del Corb.

Avui el pla inicial a sortit fallit i em tingut que recorrer a la tecnologia per sortir del pas. Per això hem acabat en aquesta desconeguda via (tot i que publicada en el seu moment) al vessant sud de St. Honorat.

La Canaleta dels Voltors és curta, vertical i directa: ataca sense miraments els desploms que li surten al pas a cop d'expansió, la falta de llocs on assegurar-se i la poca qualitat de la roca fan d'aquest un recurs indispensable.
 

Resta totalment equipada (17 cintes algunes llargues + R.) i les reunions còmodes i també equipades. Roca discreta o molt discreta. I poc més a comentar... la veritat.

Apa! Fins aviat i el que val més la pena és la tranquilitat del lloc... sense dubte.