Des de ben petit el racó del Pont del Clop sempre m'ha semblat salvatge i a la vegada cassolà, d'aquells llocs que et transporten a les tardes estivals d'infantesa i que tristament veus caure en la decadència de la massificació i on el refrany que diu: -De fora vingueren que de casa et tragueren- pren més força que mai tenin clar que no sóc propietari de res.
Fa 15 anys vaig decidir anar a fer aquesta romàntica via a l'entrada del congost del Clop on per sort encara si respira tranquilitat i els banyistes de l'altre costat no solen arribar. Per amortitzar el matí també podeu fer alguna vieta esportiva al Totxo del Riu: curtes i fàcils.
Apa! Fins aviat o donar-vos una bona remullada baixant per la gorja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada