Grácias a la Vida a la Paret de Catalunya.

Anar a Montrebei sempre és un gust i, anar-hi acompanyat de dos 'lolos' que és mengen els llargs difícils sense despentinar-se ja és un luxe: moltíssimes gràcies, cracks. Després de diverses propostes hem escollit una via que amb els antecedents que duia ens tenia una mica atemorits: la Grácias a la Vida.

Però la via és ben xula i sense cap pas realment compromès. Aprofita tot un seguit de fisures i diedres que curiosament havíen quedat verges fins fa pocs anys. El L2 i L3 són preciosos i el darrer espectacular (a la imatge). La resta de llargs no tant agraïts són per anar-ho conectant tot plegat.

Dur alguns tascons, friends fins C3 i Aliens, es pot repetir algun friend mitja però si es combina bé tot el material crec que no cal. Roca molt bona en general i reunions còmodes, algunes d'elles comunes amb la Torrades amb All.

Apa! Fins aviat i als companys se'ls ha fet curta, jo... amb lo fluixot que estic, n'he tingut més que de sobres, jeje!!

La Funció Clorofíl.lica a la Pastereta.

A la Pastereta de Montserrat no hi he tingut mai massa tirada en anar-hi però de mica en mica també hi vaig sumant vies. Avui, després de les pluges d'ahir, no sabia si estaria seca del tot la clàssica i freqüentada Funció Clorofíl.lica, per sort n'estava molt poquet i ni jo ni la (somrient nova) companya de cordada hem tingut cap problema.

Vieta fàcil, ràpida i piada en infinitats de blogs on no crec que pugui aportar res de nou. Escalada evident, ben assegurada, roca bona i amb ombra matinal ideal per aquesta època. Porteu un pla B per si trobeu gent o per si la voleu combinar amb alguna altra del lloc. Descens en rapel equipat (30, 40 i 40).

Apa! Fins aviat i  la ressenya.

El Cant de l'Òliba al Santuari de Lord.

El millor aliat per fer pujar l'ànim després d'un estiu envoltat de dossiers i amb poquíssima activitat muntanyenca, és sortir a escalar i tornar agafar la forma que tinc tant rovellada. Com que les tardes encara donen per molt i l'estiu encara no s'ha acabat, avui hem repetit El Cant de l'Òliba al vessant nordest del Santuari de Lord.

Vieta curta amb un L1 en xemeneia tècnica i un L2 en fissura ben atlètica. En general, NO és tant bonica com la seva veïna tot i que (pensant-ho fredament) tampoc està malament. Roca a vigilar en tot moment i arribada levitant a l'R2 (sense dubte el pitjor tram). Dur friends fins C3 (C4 opcional) i Aliens.

Apa! Fins aviat i preveure cordino llarg per l'arbre de l'R2 que és d'on rapelarem... i la ressenya.

15 anys de... la Joc Brut a Canalda.

El nom de Joc Brut no atrau gens ni mica, a més a més, si el portem a Canalda fa venir fins i tot por. Però la via estava allà (de fet està, està allà) així avui fa 15 anys vam anar a repetir-la. I ben mirat, exceptuant el diedre del L2, tampoc és tant bruta.

Els records que en guardo són d'un molt estètic i bonic L1 (sol i sombra a la imatge), d'un rabiós L3 i d'un tranquil Ae en el L4 i el ja comentat brut diedre del L2 (sort que no el vaig fer de primer, jeje!!). Així que aquí teniu una altra via amb els ingredients típics del lloc.

Apa! Fins aviat i potser la tornarem a repetir alguna tarda d'estiu... ves a saber.

Disciplina Feixista a la Paret del Grau.

Matinal ultra ràpida a Coll de Nargó per rescatar-nos mutuament amb el company de les cavòries que últimament ens atormenten i que ens allunyen involuntariament de les parets. Així, ens n'hem anat a l'extrem occidental de la Paret del Grau per escalar la desconeguda Disciplina Feixista.

Vieta curta, ràpida i fàcil amb algun tram prou bonic. Només un pas de 6a ens farà apretar un xic i la resta amb l'incertesa de si trobarem els ponts de roca. Roca molt bona amb algunes herbes que surten on ja hi eren. Dur algun tascó, friends fins C1, Aliens i algun cordino. Descens en rapel: el primer d'un sol punt.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.