Anar a Montrebei sempre és un gust i, anar-hi acompanyat de dos 'lolos' que és mengen els llargs difícils sense despentinar-se ja és un luxe: moltíssimes gràcies, cracks. Després de diverses propostes hem escollit una via que amb els antecedents que duia ens tenia una mica atemorits: la Grácias a la Vida.
Però la via és ben xula i sense cap pas realment compromès. Aprofita tot un seguit de fisures i diedres que curiosament havíen quedat verges fins fa pocs anys. El L2 i L3 són preciosos i el darrer espectacular (a la imatge). La resta de llargs no tant agraïts són per anar-ho conectant tot plegat.
Dur alguns tascons, friends fins C3 i Aliens, es pot repetir algun friend mitja però si es combina bé tot el material crec que no cal. Roca molt bona en general i reunions còmodes, algunes d'elles comunes amb la Torrades amb All.
Apa! Fins aviat i als companys se'ls ha fet curta, jo... amb lo fluixot que estic, n'he tingut més que de sobres, jeje!!
Entrada destacada
dimarts, 24 de setembre del 2019
diumenge, 22 de setembre del 2019
La Funció Clorofíl.lica a la Pastereta.
A la Pastereta de Montserrat no hi he tingut mai massa tirada en anar-hi però de mica en mica també hi vaig sumant vies. Avui, després de les pluges d'ahir, no sabia si estaria seca del tot la clàssica i freqüentada Funció Clorofíl.lica, per sort n'estava molt poquet i ni jo ni la (somrient nova) companya de cordada hem tingut cap problema.
Vieta fàcil, ràpida i piada en infinitats de blogs on no crec que pugui aportar res de nou. Escalada evident, ben assegurada, roca bona i amb ombra matinal ideal per aquesta època. Porteu un pla B per si trobeu gent o per si la voleu combinar amb alguna altra del lloc. Descens en rapel equipat (30, 40 i 40).
Apa! Fins aviat i la ressenya.
Vieta fàcil, ràpida i piada en infinitats de blogs on no crec que pugui aportar res de nou. Escalada evident, ben assegurada, roca bona i amb ombra matinal ideal per aquesta època. Porteu un pla B per si trobeu gent o per si la voleu combinar amb alguna altra del lloc. Descens en rapel equipat (30, 40 i 40).
Apa! Fins aviat i la ressenya.
dimarts, 17 de setembre del 2019
El Cant de l'Òliba al Santuari de Lord.
El millor aliat per fer pujar l'ànim després d'un estiu envoltat de dossiers i amb poquíssima activitat muntanyenca, és sortir a escalar i tornar agafar la forma que tinc tant rovellada. Com que les tardes encara donen per molt i l'estiu encara no s'ha acabat, avui hem repetit El Cant de l'Òliba al vessant nordest del Santuari de Lord.
Vieta curta amb un L1 en xemeneia tècnica i un L2 en fissura ben atlètica. En general, NO és tant bonica com la seva veïna tot i que (pensant-ho fredament) tampoc està malament. Roca a vigilar en tot moment i arribada levitant a l'R2 (sense dubte el pitjor tram). Dur friends fins C3 (C4 opcional) i Aliens.
Apa! Fins aviat i preveure cordino llarg per l'arbre de l'R2 que és d'on rapelarem... i la ressenya.
Vieta curta amb un L1 en xemeneia tècnica i un L2 en fissura ben atlètica. En general, NO és tant bonica com la seva veïna tot i que (pensant-ho fredament) tampoc està malament. Roca a vigilar en tot moment i arribada levitant a l'R2 (sense dubte el pitjor tram). Dur friends fins C3 (C4 opcional) i Aliens.
Apa! Fins aviat i preveure cordino llarg per l'arbre de l'R2 que és d'on rapelarem... i la ressenya.
dimecres, 4 de setembre del 2019
15 anys de... la Joc Brut a Canalda.
El nom de Joc Brut no atrau gens ni mica, a més a més, si el portem a Canalda fa venir fins i tot por. Però la via estava allà (de fet està, està allà) així avui fa 15 anys vam anar a repetir-la. I ben mirat, exceptuant el diedre del L2, tampoc és tant bruta.
Els records que en guardo són d'un molt estètic i bonic L1 (sol i sombra a la imatge), d'un rabiós L3 i d'un tranquil Ae en el L4 i el ja comentat brut diedre del L2 (sort que no el vaig fer de primer, jeje!!). Així que aquí teniu una altra via amb els ingredients típics del lloc.
Apa! Fins aviat i potser la tornarem a repetir alguna tarda d'estiu... ves a saber.
Els records que en guardo són d'un molt estètic i bonic L1 (sol i sombra a la imatge), d'un rabiós L3 i d'un tranquil Ae en el L4 i el ja comentat brut diedre del L2 (sort que no el vaig fer de primer, jeje!!). Així que aquí teniu una altra via amb els ingredients típics del lloc.
Apa! Fins aviat i potser la tornarem a repetir alguna tarda d'estiu... ves a saber.
dimarts, 3 de setembre del 2019
Disciplina Feixista a la Paret del Grau.
Matinal ultra ràpida a Coll de Nargó per rescatar-nos mutuament amb el company de les cavòries que últimament ens atormenten i que ens allunyen involuntariament de les parets. Així, ens n'hem anat a l'extrem occidental de la Paret del Grau per escalar la desconeguda Disciplina Feixista.
Vieta curta, ràpida i fàcil amb algun tram prou bonic. Només un pas de 6a ens farà apretar un xic i la resta amb l'incertesa de si trobarem els ponts de roca. Roca molt bona amb algunes herbes que surten on ja hi eren. Dur algun tascó, friends fins C1, Aliens i algun cordino. Descens en rapel: el primer d'un sol punt.
Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.
Vieta curta, ràpida i fàcil amb algun tram prou bonic. Només un pas de 6a ens farà apretar un xic i la resta amb l'incertesa de si trobarem els ponts de roca. Roca molt bona amb algunes herbes que surten on ja hi eren. Dur algun tascó, friends fins C1, Aliens i algun cordino. Descens en rapel: el primer d'un sol punt.
Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)