Ball Mut a la Presó de Busa.

Viatge a l'inframón maia avui a la cara nord de Busa. No només l'espesor de la boscuria et transporta en una altra realitat sinó que l'exòtica xemeneia de la Ball Mut et fa reneixer de les cendres com si d'un Fènix es tractés.

La llastra gegantita recolzada a la paret i la multitud de blocs encastants deixant passar, ara si ara no, els rajos solars fan d'aquesta via l'escalada més exòtica que he fet mai. La penombra (fins i tot de foscor) afegeix un punt màgic a la progresió arribant a l'extasi en l'enlluernament de la xemeneia final.

Escalada practicament desequipada on caldrà dur els friends fins C4, els Aliens i diverses bagues ben llargues per llaçar els blocs encastats. Roca en general bona però molt bruta de pols (no porteu roba gaire bona que us quedarà ben empolsada).

Apa! Fins aviat i ...aquí no hi havia d'haver un gat de cotxe?
 

La Tardor d'en Nebjeperura a la Dent del Rossell.

Ni un núvol hi havia avui per les muntanyes de Núria, així que el sol ens ha escalfat de valent a la Dent d'en Rossell mentre feiem la ja clàssica Tardor d'en Nebjeperura. Com que la via comença a la part alta de la paret hi hem anat des de Fontalba i la veritat és que va molt bé (si no us fa por els 10km de pista de terra).

Via bonica, variada i sempre amb bon canto. Tot i que des de lluny és veu força caòtic, quan t'hi fiques segueix uns lògics sistemes de fisures i diedres amb trams atlètics i espectaculars. Els dos primers llargs són bastant llargs i cal vigilar el fregament. Personalment, el llarg que m'ha costat més a estat el tercer amb una roca calenta i que perdia tota la seva adherència tant de mans com de peus.

Tot i que està bastant assegurada cal dur els friends fins C3 i els Aliens. Restaurada i amb reunions equipades (i també per rapelar menys la cimera). Roca molt bona, jardí inevitable a l'R2 i clau amb baga a l'inici.

Apa! Fins aviat i bona revetlla.

Les Torras Nubiola al Sabre i a la Figuereta.

Arriba l'estiu i arriba la calor, aquest any si que ha anat com un rellotge. Així que la búsqueda d'ombra s'imposa si anem a Montserrat. Avui, dues xemeneies clàssiques de la Paret oest d'Agulles: les dues Torres Nubiola.

I clàssiques no vol dir fàcils, jo encara estic buscant els IV's (i algun buril sense xapa i espit), clàssiques vol dir que són d'una llògica absoluta i d'una bellesa inversament proporcional al seu equipament, és a dir i per que quedi clar del tot: molt xules però prohibit caure.

De material cal els tascons (discret), Friends fins C3, Aliens i alguna baga. Roca bona en general amb alguna crosteta a vigilar. Descens en rapel. Si decidim fer l'aproximació a la Figuereta per l'interior del Sabre, estar molt alerta al pas entre aquest i el Punyalet perque la vireta penjada s'ha esllavissat i ara hi ha un passet força delicat.

Apa! Fins aviat i ombra fins les dues.

La Xavier Rabat al Cavall Bernat.

Feia bastants dies que no em mullava i avui gairebé gairebé pillem, però per sort al final només han estat quatre gotes per matar la pols, i fer més emocionant la baixada per la canal del Cavall Bernat de Montserrat després d'haver escalat la Xavier Rabat.

Via recentment restaurada amb parabolts inoxidables, en alguns trams aprop i en d'altres no tant, destacant la sortida de l'R3 amb una caiguda lletja i només dos miserables ploms per assegurar-ho (de veritat calia deixar-ho així quan tot lo altre està tant ben assegurat?!?). Escalada lliure incòmoda i molt poc agraïda sobre una presa petita i roma (sobretot en el L2), almenys en l'últim llarg la cosa millora significativament. En canvi els artificials són tot el contrari: fàcils i on gairebé no t'has d'estirar. Amb tot, la via deixa bastant que desitjar.

Només us caldrà portar un bon grapat de cintes si ho voleu xapar tot i una guindola per l'R2 i l'R4 que són penjades i molt incòmodes. Roca bona en general però amb alguna llastra i crosta que us farà aguantar la respiració.

Apa! Fins aviat i per cert, el grau que proposen està apretat o molt apretat... o potser avui no tenia el dia, que també pot ser, jeje!!

La Directa i la Festa Vikinga al Puro de Camarasa.

L'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa és un indret molt concorregut en aquesta època de l'any donades les seves bones condicions per escapar-se del sol i la calor. I el Puro de Camarasa és l'estrella del lloc: l'agulla més vistosa i representativa.

Avui hem fet dues vies (i mitja). Primer la clàssica i bonica Directa on ja des del cotxe veus l'evident i estètic diedre per on puja. I després, la igualment bonica Festa Vikinga, més arrogant que díficil.

Amb la ressenya que us he fet en tindreu de sobres per repetir-les. Escalada atlètica però sobre una roca perfecta (de bona i cantelluda) i descens en rapel sense cap problema.

Apa! Fins aviat i ombra durant el matí ...i xafogor tot el dia, jeje!!

Santuari Wichita a La Corriu.

Si hi ha llocs que el soroll dels cotxes, les motos o la pròpia gent no us deixen escoltar el company de cordada, a La Corriu serà les esquelles de les vaques pasturant les que no us ho deixaran fer. Racó de món que despren pau, tranquilitat i natura.

Avui hem anat a repetir la Santuari Wichita. Via del tot comercial que no té massa història on només haurem de seguir les xapes. Els dos primers llargs són verticals i el tercer ja no tant, a partir d'aquí la via ja es torna una rampa sense cap interès. En general és força bonica (sobretot per l'entorn).

Només cal que porteu 14 cintes+ R. Roca bona i escalada tècnica de peus en general. Descens en rapel per la mateixa via (60+25+50).

Apa! Fins aviat i si al L1 li posem 6c crec que tampoc passarà res.

Sistitrato al LibroAbierto.

Després d'una setmana horrible on les senyals han tornat apareixer (tres dies de malalts per casa, jo inclòs, i avaria del cotxe que m'ha deixat tirat), no em puc creure que hagi escalat la Sistitrato al LibroAbierto. Cordada de tres a Ordesa no mola però la oferta que  m'han fet els dos companys de cordada era impossible de refusar. Moltíssimes gràcies!!!

Gran i molt bonica via. Audaç, atrevida, atlètica, aèria i difícil fins l'últim sospir de paret. Tota ella despren maestria i el bon saber fer dels seus oberturistes (quins cracks!! Chapeau!!). Com que era el dolent de la cordada m'he autoadjudicat els primers llargs i la resta ho he pujat de segon tant dignament com he pogut, però estic super content perque fins i tot m'ha sortit en lliure, al límit però tota en lliure.

Cosetes a destacar. Inici per l'Anglada Cerdà. Compte amb la xemeneia del L2 és més difícil del que sembla. L5 difícil d'assegurar. L6 molt ben resolt, més fàcil del que sembla excepte el desplomet inicial. L7 dífícil i obligat. L8 extraodinari, desplomat i molt molt atlètic, sort que hi ha algun repòs per recuperar l'al.lè. I no baixar la guàrdia en el L9 perque també té la seva gràcia.

 

La via està poc equipada en general i les reunions s'han de reforçar o montar totes. Cal molt material i segons el nivell podeu afegir quelcom més al detall següent: tascons, friends fins C4 repetir fins C2, Aliens complert i repetir semàfor, alguna baga i cordino. Millor anar una mica bé de grau per disfrutar-la i tenir bona lectura de paret.

Apa! Fins aviat i els companys encara deuen riure ara amb la cara de pànic en el L8 ...uf uf!! (verda a tope, verda a tope, verda a tope, VERDA A TOPEEE!!)

Correr es de Cobardes a la Paret de Coll d'Ares.

Comencem el Juny i ens acomiadem fins la tardor dels vessant més assoleïats i calorosos del Montsec, avui sort n'em tingut d'estar en una cota relativament alta com és el Montsec d'Ares (i un ratet a l'ombra) perque sinó ens haguessim torrat de valent. Hem anat en una paret diferent i vistes diferents de la vall d'Ager: la Paret de Coll d'Ares.

Correr es de Cobardes és una via semiequipada amb les reunions montades (l'R1 en una gran sabina). Poc ambient de paret però amb algun tram prou xulo. Destacar el L2 com el més difícil de la via, tot i que he intentat fer-lo en lliure no m'ha sortit ni de lluny (crec que bastant més de 6c). La resta més amable i més ben assegurat menys l'inici del L3, precaució.

Friends fins C2, Aliens i bagues, opcionalment podem repetir Aliens i dur algun tascó (gairebé tot el material és pel L2). Roca variable, amb trams bons i trams a vigilar. Recomanable combinar-la amb alguna altra i ombra fins a mig matí.

Apa! Fins aviat i aproximació còmoda però sense camí des de Coll d'Ares i retorn en 5min ...de pagès això si, jeje!!