15 anys de... la Yaks a les Fites de Pintrat.

 A l'estiu sempre hi ha ganes de Pirineu amb, de vegades, llargues caminades per fer l'activitat desitjada. El company tenia unes limitacions bastant estrictes i per això, fa 15 anys, vam anar a les assoleiades Fites de Pintrat a l'entrada de la Vall de Remuñe per repetir la Yaks.

Recordo que vam passar calor fins que no vam començar agafar alçada però per ser estiu i al sol encara ho vam salvar. Recordo que la via era bastant fàcil i amb el semiequipament s'anava trobant bastant bé. Però sobretot recordo la baixada per les campes herboses del costat de la via: pendents, directes i que et deixaven els genolls ben arregladets.

Apa! Fins aviat i compte amb les entrabancades... l'aterrissada pot ser per enmarcar.

La (placa) Céréza Comet a la Sud del Maupas.

La fama de la Céréza Comet a la sur del Maupas és més que coneguda. Aquesta fama de poc equipament, exposició i difícultat amaga una àurea de valentia, audàcia i vanguardisme. Chapeau als oberturistes per obrir una via d'aquesta qualitat i més en l'època que ho van fer. Jo feia molt anys que li anava al darrera i finalment els astres s'han alineat i l'he disfrutat moltíssim.

Nosaltres, per allò d'allargar la via i escurçar l'aproximació, hem entrat pel contrafort inferior i perfecte, tot un encert. De la via dir-vos que tot el que diuen d'ella és cert però amb la modernitat tot queda una mica més descafeinat: amb els peus de gats actuals les adherències són més fàcils, amb els Aliens i microtascons et pots assegurar més bé que no vol dir assegurar-te quan vols, i sobretot sobretot, les (poques) expansions existents rebaixen una miqueta l'exposició i el compromís general de la via. Dit això, s'ha d'escalar i s'ha d'escalar molt bé.

La via està poc equipada i cal dur els (micro) tascons, friends fins C3 i els Aliens. Sang freda, bona lectura de paret i una bona ressenya també (espero que la que he fet us sigui d'utilitat). Roca boníssima amb algun bloc a vigilar. Destacar que l'R1 (espit) és una mica incòmoda i pot montar-se uns metres més endevant. Precaució en tot aquest tram que és el més perdedor de la via: NO seguir per una fisura que domina la vertical amb un clau i cordino ronyós. Afegir també que la penúltima reunió pot montar-se en diversos llocs del petit replà existent, vosaltres mateixos.

Apa! Fins aviat i per baixar rapelant, precaució en trobar la primera instal.lació (fites) i l'última... les dues sense parabolt de reforç, grrrrrrr!!!

Directa a la Sur del Maupas.

Feia molt temps que tenia ganes d'anar al Maupas i feia molt temps que una paret no em provocava un sentiment d'intimidació i atracció tant gran. Després de remuntar tota la vall de Remuñe, la visió matinal des de l'ibonet dels Arenals és com la d'una onada gegant a punt de trencar.

Com que la placa més famosa de tot el Pirineu quedava lluny de les meves intencions (atac ràpid i lleuger), m'he decidit per la via Directa que em duria al cim sense miraments. Des de peu de paret he estat una bona estona desxifrant els relleus i trobar el clau que assegurava el pas més difícil de la via a estat una immensa alegria.

Així, a la via (o almenys per on he pujat jo que s'escau bastant amb la ressenya que duia) només hi he sabut veure cinc claus, tots menys un a les reunions. Jo recomanaria dur: tascons (discret però petits), friends fins C3, Aliens, bagues molt llargues i 4 clauets variats ja que algunes reunions les he vist amb poques fisures per flotants. A la ressenya us heu d'agafar la longitud dels llargs de forma orientativa. Precaució a les grades herboses inferiors.

En quan a altres dades, dir-vos: jo he estat deu hores de cotxe a cotxe (i la via és el que m'ha acupat menys temps). Dos hores fins l'ibonet dels Arenals (llargs i amb relatiu poc desnivell, aigua en qualsevol moment), de l'ibonet a peu de paret dues horetes més amb les parades per examinar la paret (curt però molt desnivell, sense pèrdua a través de la vira sota la paret de pissarra). Descens per la cresta oest, 1 horeta fins el coll de Cabrioules (molt aèria, llarga i cansada, molta precaució), la resta de descens, caminant pel portal de Remuñe (llarg però segur, algun tram sense aigua).

Apa! Fins aviat i... ah! molt important visualitzar el gendarme al final de les vires ascendents, us obrirà les portes a la resta de la via.