Encetem l'Abril amb aquest fantàstic dia primaveral al Cim Principal de Sant Honorat tot repetint l'Ansiolítica. Després de l'Antibiòtica i de l'Antipsicòtica, ara tocava aquesta, amb un inici més amunt que les altres dues on cal remuntar les rampes rocoses que surten al pas (precaució).
La vieta només té un llarg realment destacable: el L2, prou exigent i mantingut, la resta és el que cal escalar per fer cim (ben altiu, bonic i amb unes bones vistes, tot sigui dit). Dur alguns Aliens i alguna baga, la via està assegurada en els trams més difícils. Roca variable, a vigilar en general.
El descens més recomanable és fer-ho pel camí normal cap a l'est, jo he volgut provar de fer-ho per la canal oest i he hagut de fer un parell de rapels curts per la via
Iniciàtica i retornar al peu de via. Aquest descens només val la pena si es vol aprofitar per fer alguna de les vies citades o l'
Aresta Purificazione a la Cima Cònica.
Apa! Fins aviat i afineu l'instint en l'aproximació sinó acabareu fent més voltes que un ventilador
