Destroyer a la Pala dels Pelats.

Aprofitem aquest dia tapat i poc calorós per despedir-nos de les parets hivernals, avui a la Pala dels Pelats del Montroig resseguint la lògica de la via Destroyer.

Bonica, vertical i amb bona presa en general. Per la resta, poc a destacar excepte la fisura del L3 que de mica en mica va esvaïnt-se en la placa i on trobarem el tram més difícil però ben assegurat.

Poc equipada excepte el L3 i reunions a montar excepte l'R1 (alguna xapa a l'R2 i l'R3 tampoc anirien malament). Dur friends fins C2, Aliens i alguns tascons. Roca molt bona en general. Descens còmode i ràpid per la canal de l'esquerra de la paret.

Apa! Fins aviat i a combinar amb alguna altra.

La Fil.loxera Vastatrix a la Paret de l'Aeri.

Estiu avançat el que fa aquests dies i la Paret de l'Aeri de Montserrat no és tant nord com voldríem. Així que avui a la Fil.loxera Vastatrix ens ha tocat el sol però com que hem escalat ràpid encara ho hem pogut salvar.

Oblidada via i la veritat és que val prou la pena. Llàstima de les xapes planes (tipus 'espeleo') que van una mica malament de xapar i d'algun tram amb roca un xic bruta (sobretot la part de baix) però en general m'ha agradat força. I si, a més a més, podeu apurar algun tram en lliure molt millor (...per part meva no ha estat el cas, jeje!!).

Pràcticament equipada (només alguns Aliens per reforçar els claus del L6) i les reunions amb tres espits. Molt ben assegurada per sobre del Vº i més just per sota. Roca molt bona menys la segona meitat del L4. Ombra fins el primer sostre i segurament sol a partir d'aquí i fins la tarda.

Apa! Fins aviat i alerta a no equivocar-vos en el L5... que les vies veïnes passen molt aprop.

L'Homo Montserratinus a la Roca d'en Sanhida.

Quan fa molt temps que no vas a un lloc inevitablement perds part de l'habilitat que puguis tenir en la seva escalada i, això justament, és el que m'ha passat avui a Montserrat a la Homo Montserratinus de la Roca d'en Sanhida: m'ha costat més del que voldria tot i sortir en lliure.

Bonica i ja clàssica via del vessant nord (informació extensa per la xarxa). Molt vertical i amb ambient. Només la part central desmereix una mica però queda perfectament compensat per la sublim fissura de l'últim llarg... possiblement el millor llarg de fissura de tot Montserrat (almenys que hagi escalat jo).

Semiequipada amb les reunions montades (algunes una mica penjades). Cal dur els friends fins el C4 i Aliens (opcional els tascons o repetir algun C0.5 o C0.75). Roca molt bona en els trams difícils i més variable als fàcils.

Apa! Fins aviat i descens recomanable rapelant i ombra a partir de migdia.

TIM a la Paret de les Bagasses.

Les escalades al sol s'estan acabant per aquesta primavera però avui hem escalat la TIM de les Bagasses amb una temperatura perfecta i disfrutant moltíssim de la jornada.

Possiblement, de totes les vies equipades de la paret i que acaben a la Falsa Feixa, aquesta sigui una de les millors. De les millors per diverses raons: grau amable en general (tot i que picant) i amb l'excepció del L2, roca molt bona i gens sobada amb l'excepció d'alguna presa del L2 i L6 i, finalment, escalada amb placa però sempre amb presa positiva (petita a trams però positiva). L'únic problema són les assegurances justes o molt justes en diversos trams, convidant a fer excursions memorables.

Amb això, creieu-me quan us digui que amb 5cintes + R. en tindreu prou (així que millor anar bé de grau). Roca ja comentada i grata sorpresa aquesta. Via restaurada amb les reunions NO rapelables (sense anelles). L2 el més difícil i obligat.

Apa! Fins aviat i comentar també que han canviat el cable talladits de la Falsa Feixa per un altre de més gruixut.

Un Mundo Feliz a la Paret de Catalunya.

Aquesta temporada no contava pas anar a Montrebei però, ves per on, m'he acoplat amb dos companys que ja tenien la via fixada (Un Mundo Feliz) i m'ha anat d'allò més bé.

Pel meu gust una mica rebuscada ja que va aprofitant el poc espai transitable entre les vies veïnes amb trams comuns amb aquesta i aquella, tot i així, és força variada amb domini clar de les fissures. Graus amables per ser Montrebei i L3 (Deboreé) i L8 (últim) molt bonics.

Vieta semiequipada amb les reunions a reforçar i només dues expansions a l'últim llarg. Cal dur els friends fins el C4 i els Aliens, opcionals els tascons i algun friend mitjà repetit. Roca molt bona en els trams difícils i dolenta després de l'offwitch del L5.

Apa! Fins aviat i possible entrada pels dos primers llargs de la Fissura Caracol sumant uns metres més a la via.

La Barrufets a la Paret de la Fontfreda.

Després de tants dies de no fer vies d'envergadura la cosa s'ha notat i la Barrufets de la Paret de la Fontfreda s'ha m'ha fet llarga i tot... el costipat que arrossego també hi deu haver ajudat.

Via restaurada i recuperada (l'enhorabona per la feina feta) on la part central és bonica o molt bonica, sobretot la placa fisurada del L5. Llàstima de l'inici i el final que són bastant o molt lletjos (la variant d'entrada ho arregla una mica). L'arficial és un petit sostre fisurat on caldrà posar alguna coseta per reforçar.

Nosaltres hem posat friends fins el C2, Aliens i unes 18cintes variades. Roca bona a la part central i més dolenta a la resta. Hem empalmat tot lo empalmable vigilant amb el fregament (reunions còmodes). 'R' grabada a l'inici i 'B' a la variant (10m l'una de l'altra). Sortida per la feixa cap a l'esquerra fins localitzar l'últim llarg de l'Encontre Literari i grimpar-lo o escalar-lo (IVº).

Apa! Fins aviat i ...clàssica no crec que se'n torni però almenys viurà una segona joventut si és que mai n'ha tingut una primera, jeje!!

15 anys de... la Kalaveres a la Serra de les Canals.

No crec que tingui gaires repeticions la Kalaveres de la Serra de les Canals d'Oliana, jo vaig fer la meva ara farà 15 anys. Tot i no ser de les comercials la recordo ben xula i molt ben aconseguida.

La recordo també amb dues parts ben diferenciades: la inferior practicament equipada i reunions rapelables i, la part superior totalment al contrari. Crec recordar que del cim a la feixa intermitja vam arribar amb un sol rapel de 60m molt molt justos però no n'estic segur del tot, per si de cas porteu un (o dos) tros de corda per abandonar.

Apa! Fins aviat i ...inici a l'esquerra de la Sol de Mitjanit.