Entrada destacada

dijous, 31 d’octubre del 2024

Las Cabras Locas a la Paret Formiguera.

Això sí que és escalar amb males companyies. I amb les inundacions de València encara latents, un no sap si la tragèdia ha passat o encara ha d'esdevenir (els meus condols més sincers). Sigui el que sigui, hem sortit de casa direcció a ponent confiant que la meteo ens respectes.


I amb un ull mirant la roca i l'altre mirant al cel, he repetit Las Cabras Locas a la Paret Formiguera. Vieta equipada sense problemes on destaca el rabiós inici del L2 (per mi més 6c que 6b+). Roca bona en general i poc més a destacar.


Apa! Fins aviat i la reunió del cim només té un parabolt... portar alguna baga per les sabines properes.

dimecres, 30 d’octubre del 2024

15 anys de... la Tuaregs a la Palleta.

La Tuaregs a la Palleta s'ha convertit, per mèrits pròpis, en una clàssica montserratina del vessant sud. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys.


Bona via, com totes les de la Palleta, amb informació extensa per la xarxa. Jo en tinc un molt bon record, potser l'hauria de tornar a repetir.


Apa! Fins aviat i... per cert, precaució en voler empalmar rapels que us podeu quedar pillats a dos metres de terra.

dimarts, 29 d’octubre del 2024

15 anys de... la Revolta dels Nyerros a la Paret del Peradet.

Poques vies assequibles hi ha a la paret del Peladet de Terradets i una d'elles és la Revolta dels Nyerros, repetida avui farà 15 anys.


Certament, no recordo absolutament res de la via, així que poc us puc aportar. Senyiu-vos a la xarxa i a les ressenyes (aquí teniu la meva).


Apa! Fins aviat i sort, jeje!!


dissabte, 26 d’octubre del 2024

15 anys de... la Jardí dels Deus a la Paret de les Bagasses.

Finals d'Octubre ja comença a ser bona època per anar a Terradets, i avui fa 15 anys així vam fer-ho tot repetint la Jardí dels Deus a la paret de les Bagasses.


De la via només recordo que faltava la xapa que assegurava el pas del desplom del L6 i que vam haver d'escanyar amb un cordino ressec recuperat d'una reunió de baix ja que no duiem material de fortuna (via equipada deien). Una mica més i ens baixem. Crec que actualment hi ha una xapa recuperable però per si de cas, portem quelcom per improvitzar.


Apa! Fins aviat i... de vegades, ser un misèries, va bé, jeje!!


dijous, 24 d’octubre del 2024

L'Oscar i la Directa Oscar al Barranc Fondo.

Tinc una teoria que diu que a Lleida no hi fa mai fred menys quan hi ha boira. Evidentment, no té cap base científica que l'avali però avui a St. Llorenç de Montgai he tornat a foter-me de calor tot escalant l'Oscar i la Directa Oscar al Barranc Fondo.


Vietes (potser massa) arregladetes i restaurades per no tenir cap tipus de patiment tot i veure les relíquies d'antany. Cal només dur un bon grapat de cintes (unes 14) + R. La roca és ben bona i sanejada on cal. Certament, prou bones per descongestionar la Paret Formiguera quan aquesta està saturada.


Apa! Fins aviat i ara uns quants dies de pausa ...per pluja anunciada.

dimarts, 22 d’octubre del 2024

La Torras Nubiola a la Paret de Mu.

Amb una meteo incerta he deixat l'escalada guerrera per un altre dia i m'he decidit per una de romàntica amb excursió inclosa. I és que perdres per St. Honorat no té preu. Avui he repetit la Torras Nubiola al vessant est de la Paret de Mu.


Vieta fàcil i agradable amb tres llargs de corda cadascun millor que l'anterior. Parabolts en la justa mesura per deixar-la equipadeta i roca millorant amb l'alçada.


Apa! Fins aviat i la ressenya per tancar el post... ah, inici en uns arbres caiguts que proporcionen un bon replà.





dissabte, 19 d’octubre del 2024

Terra de Silenci a l'Agulla del Fus.

Després de la pluja dels darrers dies, l'estat de la roca era una incògnita, però les ganes d'escalar eren massa grans com per deixar perdre una jornada assoleïada com la d'avui. El dubte és on anar davant la febre de l'or que sembla haver-se instaurat aquesta temporada (de bolets).


Així hem (re)tornat a la tranquila Móra Comdal per fer una de les vies que encara ens falten: la Terra de Silenci a l'Agulla del Fus. Boniqueta però massa curta i que cal combinar amb alguna altra de la zona per amortitzar un xic la jornada.


Apa! Fins aviat i vieta equipada, roca molt bona menys els últims 5 metres i... la ressenya per acabar.





dimarts, 15 d’octubre del 2024

La Torres Homet i la Tripa a l'Esquelet.

I s'ha aplanat la boira pixanera a Agulles i, ximpum 'seacabó'. Aquest podria ser perfectament el resum del dia d'escalada avui a Montserrat. Al final tampoc ha fet res, però per impedir allargar un xic més la jornada, ja n'hi hagut prou.


Així, la recompensa ha estat ben minsa: la clàssica i històrica  xemeneia Torres Homet i la poc freqüentada Tripa a la seva dreta. Per la Torres Homet amb un parell de cintes ja fareu però és recomanable dur els Aliens, roca bona però gastada. I per la Tripa amb unes 7 cintes també fareu i amb la roca (evidentment) sense gastar.


Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per tancar el post... per cert, totes dues restaurades.






dilluns, 14 d’octubre del 2024

15 anys de... l'Aresta Sud a l'Agulla Geperuda.

Darrerament us he presentat alguna proposta a les Roques d'en Minguell de La Coma i La Pedra. I avui us en faig una altra ja que fa 15 anys vaig repetir l'Aresta Sud a l'estètica Agulla Geperuda.


Tot i així, poca cosa us comentaré ja que no recordo absolutament res de la via. Així que si us aventureu a repetir-la ja m'en fareu cinc cèntims. Només dir-vos que conecta amb la Quim Egozcue en l'últim llarg.


Apa! Fins aviat i sort, jeje!!


dijous, 10 d’octubre del 2024

La Tachín a la Roca dels Arcs.

És un goig tornar a sentir l'aigua correr pendent avall pel riu Boix. I és que avui m'he decidit (per fi) a fer la Tachín de Vilanova de Meià. No per res, però sempre fa mandra travessar tota la Roca dels Arcs fins l'altra banda.


De la via, dir-vos que només s'aprofita la part central, tant l'inici com el final són bastant rostoll, i ben bé del cert, aquesta part final, no sé ni si l'he fet per on tocava. Destacar el bonic L4 on cal que el primer de cordada procuri pel segon si no vol rebre una bona esbroncada. Jo, ha falta de company, he anat sense voler per la variant i sort de la sabina salvadora.


Està molt poc equipada i podreu aprofitar assegurances d'altres vies, tot i així dur friends fins C3, Aliens i bagues llargues per que la meitat de les reunions es fan en sabines. Roca molt bona a la part central i menys una llastra delicada en el L4, ja la veureu (per baix la via, per dalt la variant), i  roca variable a la resta. Inici comú amb Sangre Azul i final per una feixa a l'esquerra amb alguna grimpada per fer cim.


Apa! Fins aviat i per cert, he trobat un anella de cuïr per penjar quelcom del cinturó, fa pinta que sigui de la Guerra Civil... si coneixeu d'algú que li pugui interesar que ho digui.

dimecres, 9 d’octubre del 2024

15 anys de... la Via de la Gemma i la Tempi Moderni a la Paret del Grau.

 La Paret del Grau de Coll de Nargó entre les vies llargues i les d'esportiva ja comença estar ben farcida de parabolts. Avui fa 15 anys, vam afegir dues vies llargues més a la col.lecció: primer la Via de la Gemma i després la (gairebé) Tempi Moderni.


De la primera recordo que era ben xula i especialment el darrer llarg amb un bon ambient en les plaques i desploms somitals. I de la segona, més xula encara que la primera, en recordo sobretot el diedre obert del L2, pura continuitat (el no recordo és si vam acabar fent el L1). Totes dues estan perfectament equipades amb roca molt bona.

 
Apa! Fins aviat i descens en rapel... algun de ben volat.

diumenge, 6 d’octubre del 2024

15 anys de... la Choras Piengue a la Sud del Pedraforca.

A l'Octubre pots trobar dies perfectament estables i amb una temperatura ben bona gràcies a un sol que encara escalfa. Avui fa 15 anys prou ho vam gaudir així a la sud del Pedra tot repetint la mítica Choras Piengue.


En guardo un record de via guapa amb les assegurances justes i a lloc, on s'havia d'escalar amb solvència i tranquilitat per sortir-ne airós. Vaja, que tenia la fama ben merescuda. Suposo que uns quants flotants us aniran d'allò més bé per escurçar les excursions en alguns trams (no tots).



Apa! Fins aviat i per baixar podeu fer-ho per la feixa amb precaució i en el sentit que vulgueu o rapelant.

dissabte, 5 d’octubre del 2024

15 anys de... la Bones Vibracions a les Roques d'en Minguell.

De vies perdudes a la comarca n'hi ha moltes i una d'elles és la Bones Vibracions a les també perdudes Roques d'en Minguell a La Coma i La Pedra. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i de ben segur que ben poques més en deu tenir.


La recordo com a una via fàcil en un entorn extremadament tranquil i solitari. Recordo que calia afinar l'instint explorador per trobar l'inici de via i amb l'única referència de l'Agulla Geperuda.


Apa! Fins aviat i ... a qui li agradi l'aventura, aquí podrà iniciar-se. Sort.

divendres, 4 d’octubre del 2024

Jim Bridwell contra el Ciudadano Sero al Setrill.

Un dels avantatges d'anar sol és que no tens la possibilitat de xerrar amb ningú fent que el silenci sigui més intens. Aquesta setmana he pogut gaudir de Montserrat durant un parell de tardes i, certament, aquest silenci era agradablement profund. Un silenci que no es respira durant el matí.


Avui he anat al Setrill a fer una via del tot oblidada, la Jim Bridwell contra el Ciudadano Sero. Vieta ben xula amb dues part ben diferenciades: el L1 obligat i difícil amb aquella ràbia odiosa que tenen moltes vies d'Agulles i, el L2 i L3 molt més benèvols però amb les assegurances ben distanciades.


Tot i que diuen que està equipada, uns Aliens (i tricams) us poden anar d'allò més bé. Roca bona i assegurances antigues però en aparent bon estat. Graduació del L1 massa apretada, per mi, 6b pel cap baix.


Apa! Fins aviat i amb una restauració segur que les coses es veurien diferent... jeje!!

dimarts, 1 d’octubre del 2024

La Iglesias Casanovas a l'Asiàtica.

Les sensacions en els dia d'avui han estat d'un constant sí però no. Sí, a l'ombra s'estava bé però no et pensis. Sí, la via és prou bona però no del tot. Sí, em fet trams en lliure però no em encadenat res. Sí, a la via hi ha parabolts però no tot està restaurat.


Després de llegir (en diagonal) la informació existent a la xarxa sobre la Igesias Casanovas de l'Asiàtica, no sabria dir-vos amb quina idea preconcebuda afrontava la via. Jo sempre havia pensat que era una pedalada de dalt a baix però en veure 6a's i 6b's a les ressenyes pensava que es deixaria fer. La realitat és que sí, es deixa fer bastant, però cal apretar fort de veritat i ni de poc el grau és amable i ni de poc el canto és generós.


La via està semirestaurada amb peça vella i peça nova (en termes generals) però per l'inici i el final uns Aliens poden anar molt bé. Recomanable també dur un petit mosquetó amb material de fortuna per si de cas. I moltes, moltes cintes express: unes 30 si es vol xapar tot (i unes 20 com a mínim). La roca molt bona menys l'inici i algun curt tram de la part alta, poc cantelluda i poc adherent en general.


Apa! Fins aviat i ambient sí que el té... sense cap no en contra, jeje!!