L'Esperó S.T.A.E. als Puntals d'Àger.

Típica jornada hivernal de sol i boira al Montsec d'Ares on tornarem a començar una nova temporada en aquestes terres. Avui hem repetit la poc afortunada i encara menys repetida Esperó S.T.A.E. però ja sé sap que aquestes vies fàcil i de posar trastos s'acaben fent totes ni que sigui per fer un favor al company.

Via sinuosa que va serpentejant buscant un esperó que no acaba d'agafar mai i l'únic que fa és enllaçar els diedres que li surten al pas. La part de dalt és bonica però no compensa l'esforç de la part inferior. Una via més...

Roca en general poc afavorida, mediocre en diversos trams però millorant amb l'alçada. El material que cal dur és l'habitual en vies desequipades, deixant el martell a casa. Fletxa a l'inici i poc més a comentar.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Imprevista a les Moles del Pessó.

El temps passa que vola i Déu ni do dels mesos que feia que no anava a les Moles del Pessó del congost de Collegats, lloc tranquil i solitari com pocs en queden avui dia.

Hem anat a fer la Imprevista. Via que darrera un grau fàcil amaga una escalada entretinguda amb molt poques assegurances que marquin el camí. Excepte la xemeneia del L1 que és molt evident, la resta segueix uns murs on la navegació, l'instint i una bona lectura de la ressenya seran essencials per arribar a bon port.

En alguna ressenya he llegit via equipada, jo us recomano que porteu alguns tascons, els friends fins el C3, els Aliens i algunes bagues sinó voleu flipar més del necessari. Roca bona en general excepte l'entrada a l'R3 i un petit tram herbós en el L2.

Apa! Fins aviat i ...renoi com ha canviat la ferrata de descens, a pensar que el primer cop que hi vaig passar només hi havia tres o quatre tramets de cadena, jeje!!!

La VacunFly a Busa.

Torno a Busa en aquesta mini campanya que he fet les darreres jornades condicionada per les obligacions familiars. Hi aquest cop si, en una jornada hivernal total amb una gebrada nocturna que ho ha deixat tot blanc i un cel blau radiant perque el solet ens escalfes des de bon matí.

Hem anat a repetir la VacunFly. Tot un viot on cal donar l'enhorabona als oberturistes. Tots els llargs tenen la seva història i només el L2 dóna una mica de respir. Personalment crec que la graduació està excessivament apretada, tant apretada que NO és real, només, com he dit, el L2 el trobo bé, la resta pujar-ho mínim un plus.

La via està semiequipada però amb les assegurances justes i al lloc (amb això vull dir el que vull dir, ok?). De material hem fet servir els friends fins el C2, els Aliens i algunes bagues sabineres (basicament per l'últim llarg). Roca molt bona en general menys l'inici i el final. A la ressenya us poso la graduació que proposen els oberturistes, així que vosaltres mateixos.

Apa! Fins aviat i després de la plaga dels voltors i de la processionària, ara toca la del porc fer, jeje!!

Molondrios Paradise a Busa.

La dita diu: -Home de molts oficis, pobre segur-. Així que aquesta darrera setmana en sóc una mica més ja que n'he afegit un altre a la llista: el d'infermer. I com que tot acaba passant, em pogut tornar a la vertical, aquest cop a Busa a fer la Molondrios Paradise.

La ressenya original d'aquesta via no et feia venir gaires ganes de repetir-la, però unes repeticions dient que és feia tota en lliure em va fer encendre la xispa, i així ha estat, tota en lliure amb un grau força amable (màx. 6a+). No puc dir que sigui una via bonica però tampoc lletja, suposo que la roca variable no hi ajuda però com que està semiequipada amb les reunions montades queda compensat.

De material, hem passat amb els friends fins C4, els Aliens i alguna baga (opcional els tascons i repetir el C3). La roca, com he dit, variable però bastant bona tot i que és força bruta i sempre van caient cosetes.

Apa! Fins aviat i aquests són els dos únics tascons que hem posat... xulos, eh?

Josep Mª Vázquez a Busa.

Si el vent es pogués veure, avui ens hauríem quedat totalment enlluernats. Renoi, quina ventada! Per acabar trastocats! Hem anat a Busa a fer la molt bonica JosepMª Vázquez, realment una via on cal felicitar els oberturistes tot i aquest afany de no voler-les publicar.

Via variada i vertical on tots els llargs són bons i amb el seu puntet picant. Especialment bonic el L1 on arribareu a la reunió amb els braços ben contents. El grau l'he trobat bastant correcte i tiran a apretat en els darrers llargs, però bé, també és quan més ens tocava el vent... així que potser per això m'ha costat més, jeje!!

Tot i que diuen que està equipada nosaltres hem posat el C0.75 a l'inici de la fisura del L2. Roca bona en general i amb relativament poc líquen. Les reunions estan equipades per rapelar menys la cimera que és fa de dues bones alzines.

Apa! Fins aviat i de cintes que n'hi hagi de llargues sinó podeu tenir bastant fregament.

La Cha Cha Cha a la Paret de les Bagasses.

Encetem l'any a la Paret de les Bagasses de Terradets en aquest hivern que no és hivern ni és res. Suposo que d'aquí quatre dies em penediré d'haver escrit aquestes paraules però de moment és el que hi ha.

Hem fet la Cha Cha Cha i la veritat és que m'ha agradat més del que m'esperava: boniques plaques, ben assegurada i grau adient per començar a cremar torrons. L'inici és una mica peculiar des de que van instal.lar la xarxa metàl.lica per la caiguda de pedres i la variant directa ara costa una mica més de fer i sense dubte l'entrada original és la més recomanable.

Tot i que la via està equipada és del tot recomanable dur els friends (fins el C1) pel llarg de sortida comú amb la Supertramp. Fins l'R3 està equipada per rapelar i a peu de via trobareu una fletxa i les inicials de la via veïna (TF).

Apa! Fins aviat i molt de compte en gestionar la corda en el L4... l'aresta del sostre, tot i estar gastada, no dóna gens de bon rotllo.

i un detall per veure com va amb cintes curtes... crec que amb cintes llargues pot quedar millor.