15 anys de... la Ritus Druídic als Puntals de Dalt.

Aquesta és una via inèdita fins avui. Fa 15 anys devia estar molt aborrit per anar-me'n a obrir això però el cert és que em pensava que els Puntals de Dalt eren més llargs del que finalment van ser. El bosc em va gastar una mala passada. Però aquí està... aquí teniu la Ritus Druídic.

La via té un interès purament local ja que només són 40m d'escalada, això si, força difícils en la primera meitat amb un desplomet inicial que cal superar en artificial (roca trencada) i després per un mur vertical amb roca molt més bona.

Apa! Fins aviat i de les vies més curtes que he obert mai... si és que arriba a via, jeje!!

L'Smoking a la Paret de les Bagasses.

Una altra de les vies que sempre havia volgut fer i sempre m'havia fet por. La famosa Smoking a la Paret de les Bagasses, pionera en l'escalada prefabricada i exponent inequívoc de l'escalada lliure. Primer de tot felicitar el company que l'ha tret tota en lliure i de primer.

I jo fent els impossibles per mantenir la dignitat he tingut que sucumbir amb quatre passos d'A0, i és que aquest tipus d'escalada no s'em dóna gens bé: pressa petita de peus i tendinítica de dits, uf uf!! Tot i així, crec que el grau està completament desfassat (he fet 6b's més fàcils que alguns 6a's que marca la via).

Restaurada amb assegurances justes i lleugerament redreçada en alguns llargs. Trams obligats. Roca molt bona menys un curt tram del L3 i gastada sobretot en els trams difícils (si fa calor les podeu pasar força magres). La variant original del L5 te algun buril xafat, NO és aconsellable que la feu.

Apa! Fins aviat i mireu bé aquesta foto... crec que la llastra del L2 de la Via del Lobo a desaparegut.

La Pell Roja al Santuari de Lord.

Després d'uns quants dies fent escalades llunyanes, avui tocava quedar-se a prop de casa, tocava fer alguna cosa per la comarca on sempre hi ha vies pendents. I una d'aquestes ha estat la Pell Roja als Cingles del Pastor del Santuari de Lord.

La via m'ha sortit gairebé gairebé tota en lliure (menys un pas d'A0 del L3), però la veritat és que la roca NO dóna per gaire floritures. Així el L1 queda com a molt de 6a+, el L2 igual Vº, el L3 de 6b+ amb aquest A0 que us comentava i el L4 i últim de 6b.

La via està practicament equipada (com a molt algun Alien pel L2 i algunes bagues llargues per les reunions). El gran inconvenient perque aquesta via no sigui del tot gaudible és per la roca, dolenta i trencada en gairebé tot el recorregut, només es salva algun tram del L1 i l'entrada i sortida de l'R3, llàstima.

Apa! Fins aviat i això si ...l'entorn i les vistes són espectaculars.

15 anys de... la In Extremis a la Paret de la Vall.

El racó de Font Ferrera està plena de petites parets amagades dins el bosc i la més allunyada de totes és la Paret de la Vall. En aquesta petita paret hi tinc dues vies obertes i un projecte. Ara farà 15 anys vaig obrir en el dia aquesta bonica via arribant al cotxe amb les ultimíssimes llums del dia.

La In Extremis te la pega de no ser una mica més llarga però realment és una via ben bonica, sobretot el L2, obert sense expansió per un mur força vertical on llaçar un merlet en el punt concret us servirà per assegurar la jugada. Roca bona i equipament mínim.

Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.

Penyagolosa. Agredolç caramel del sud.

Després del mar, la muntanya. I després de la muntanya, el Penyagolosa. Talaïa perfecta vestida de colors contrastats: el bosc verd preciós de l'obaga, i la cinglera groga de la solana amb aquest cinturó vermell de ferro tant característic. Lloc irrepetible on ben orgullosos poden estar la gent de la terra.

Anys (i panys) feia que hi volia escalar i finalment a arribat el moment. Hem fet quatre vies en dos dies i ja gairebé esgotades les forces hem decidit fer esportiva el tercer (i últim) de camí cap a casa. La Via dels Diedres i la Comercial Libra el primer dia, i la Sherpa Guallart i el Mirador de la Bogeria el segon. Vies boniques però amb els seus matisos. L'estrategia ha estat pràctica: fer una via a la paret sud i un com al cim, baixar per la canal que domina els dos cims ciamesos per enllaçar amb l'altra (curt tram de cadena a la part alta de la citada canal).

La Via dels Diedres i la Sherpa Guallart són vies lògiques i evidents de tall clàssic, amb trams molt verticals que donen sensació de gran paret i amb trams atlètics i tècnics que les fan força variades. Han estat restaurades o retroequipades sense cap mena d'escrúpol. La roca és variable: des de blocs i crostes molt sospitoses a trams excel.lents. De material porteu els flotants que vulgueu (posareu poc però variat).

I la Comercial Libra i el Mirador de la Bogeria són més curtetes però de les mateixes característiques que les anteriors: lògiques, verticals, atlètiques, etç. En aquestes dues vies no hi ha tants trams de roca a estudiar i és més bona. També estan més ben assegurades i practicament no col.locarem res (algun friend al final del Mirador de la Bogeria).

Cosetes que podria destacar: de la dels Diedres podem començar des de la base o des de la feixa, en cas de començar des de la base, l'R1 s'ha de montar. A la Sherpa Guallart la variant del L4 està equipada però més difícil que el tram original (perfectament equipable amb C2 i C3) i el tram descompost te'l menges igual per un costat que per l'altre. A la Comercial Libra el tram de 6b és obligat però no exposat i la resta fins l'R1 força delicat. I finalment, destacar el L2 del Mirador de la Bogeria, més difícil del que aparenta.

Apa! Fins aviat i empalmeu els llargs al gust mentre la corda i el fregament us deixin.

L'Alabets a la Dent d'Orlú.

Com que sembla que el fred no es decideix a venir, hem fet la quilometrada fins a la bonica vall d'Orlú, a punt a punt d'esclatar amb els colors de tardor, per escalar l'Alabets de la cara sud-est de la Dent.

La via no té massa història (xapa i continua) essent bonica i variada (amb domini clar de les plaques) ara bé, hi ha algunes cosetes que no m'han agradat: alguns parabolts dels llargs difícils els he trobat mal ubicats forçant massa el recorregut per les plaques, les reunions estan massa baixes resultant incòmodes, però sobretot sobretot el que més toca la moral és la longitud dels llargs, massa curts per anar ràpid i massa llargs per poder-los empalmar, a l'hora de rapelar et trobes amb el mateix, són aquells 35/ 40 metres que t'obliguen a fer-los tots o gairebé tots.

Amb 12 cintes (alguna de llarga) i reunions ja fareu. Ben assegurada amb un L2 obligat i llarg clau de la via. Grau original apretat (l'he pujat una mica en alguns llargs a la ressenya que us he fet) i poc més a destacar. Inici uns metres per sobre el camí d'accés (R0).

Apa! Fins aviat i ...ara em sembla que sí donaré per finalitzada la temporada pirinenca, jeje!!

15 anys de... la Somni Fustrat al Triangle.

Aquí vaig col.laborar per primer cop en l'obertura d'una via i vaig constatar que el que assegura des de la reunió s'aborreix molt i escala poc. Fa 15 anys, vaig decidir anar-la fer per veure com l'havien deixat.

El L1 és molt bonic per un mur vertical i atlètic, amb bons forats però la roca una mica insegura i el L2 té una bona panxa i després un rampa amb poques assegurances (alerta!).

Apa! Fins aviat i us deixo l'enllaç de la ressenya aquí.

Nota (del 6 de Juny de 2016): Aprofitem l'ombra matinal que ens ofereix la Paret del Triangle per repetir aquesta bonica via.

Per repetir-la només us caldrà 5 cintes + R. i poc més a dir del ja comentat a dalt. 

Terra Lliure a la Paret de les Gralles.

Bona temperatura fa aquests dies, potser encara una mica de calor al sol i per això ens hem decidit per anar a l'ombra de la Paret de les Gralles, una paret que aquest estiu a viscut una segona joventud i un bon rentat de cara que la fa molt més agradable.

Hem repetit la clàssica de la paret: la Terra Lliure. Una bonica i atlètica via de fissures. Molt vertical i amb bon ambient. Destacar el L4 on hi he deixat un pont de roca per marcar l'inici del flanqueig a la dreta.

Poc equipada en general on ens farà falta els tascons, Friends (fins C4), Aliens i cordinos i bagues. Roca mediocre a baix i molt bona a dalt (millorant amb l'alçada). Reunions còmodes.

Apa! Fins aviat i ...no us perdeu les megafites del camí (estaves aborrit o què?).

15 anys de... la Grito Primal a la Palleta.

 Amb aquesta via, fa 15 anys, em vaig estrenar a la Roca de la Palleta a Montserrat. La Grito Primal és la més exigent (en conjunt) de totes les vies del lloc: una autèntica obra d'art relativament poc repetida. Tinc ganes de tornar-la a fer però sempre penso que encara no tinc el nivell.

Quan dic nivell, vull dir nivell per poder-la encadenar, ja que el L1 és un autèntic desafiament a la continuitat i per pujar pillant-me no vull (que ja ho vaig fer un cop). La resta afluixant progresivament però amb els avantbraços rebentats costen lo seu.

Apa! Fins aviat i alerta amb la primera xapa ...està super amunt.

15 anys de... l'Esperó Aigualit a la Paret de Riu Lacó.

Encara recordo el dia que van començar a obrir aquesta via de la Paret de Riu Lacó: vam anar escalar dues cordades, nosaltres a fer no sé què i ells aquí. A migdia mentre els esperàvem i observàvem des del cotxe, va passar una gotellada que els va fer ajornar l'empresa un parell de dies.

Ara farà 15 anys vam decidir anar-hi i ja en el L1 vaig flipar bastant de lo difícil que era, però el "subidón" màxim va ser en el L2: redéu quin llarg més malparit!!! Si hi aneu, aneu-hi consienciats.

Apa! Fins aviat i ...curta però intensa, jeje!

Adéu Espanya i Badalona a la Paret del Devessó.

Comencem l'Octubre amb un parell de vies tranquiles a Malanyeu, primer l'Adéu Espanya (i fins mai més) i després la Badalona.

El més complicat per poder fer aquestes vies és localitzar-les, però un cop ho has fet ja no tenen problema: anar xapant i anar seguint.

Fàcils, ràpides, equipadetes, bona roca, descens en rapel i poca cosa més a destacar. Si de cas, per l'Adéu Espanya (i fins mai més) podeu portar alguna baga i algun cordino per les sabines i ponts de roca.

Apa! Fins aviat i aquí us deixo la ressenya.