Durant tots aquets anys escalant he tingut jornades de tot tipus, i la d'avui fa 15 anys a Terradets repetint l'Esperó Albir Vidal Farreny la recordo freda, especialment freda... encara diria més, molt freda. Dels dies que he passat més fred escalant. Recordo que només tenia ganes d'arribar a la falsa feixa per escapar d'aquell infern gelat.
Amb aquestes circumstàncies la percepció que vaig agafar de la via és totalment esbiaixada i segurament no s'adiu a la realitat, per tant, us donaré poques referències i poca informació. Tot i així, m'atrebeixo a dir sense por a equivocar-me que el L2 prou us farà apretar.
Apa! Fins aviat i... algun voluntari per fer-la sencera?
Entrada destacada
dijous, 30 de novembre del 2017
diumenge, 26 de novembre del 2017
Nova via. La Revolució dels Somriures a La Corriu.
Paret de modesta alçada enclavada en un dels indrets més bonics i tranquils de la comarca (i espero que segueixi així durant molts anys). De mica en mica s'hi van obrint vies i, avui, ja n'hi ha una més: la Revolució dels Somriures.
Via atrevida amb les assegurances justes i en diversos trams difícil de posar-n'he. Estic segur que prou us farà treballar i escalar tranquils i concentrats. Tots els llargs tenen la seva dosi revolucionària (potser el L3 sigui el més benèvol).
Us caldrà friends fins C1 i els Aliens, així com alguna baga o cordino (tascons petits opcionals). Roca en general bona però amb còdols dubtosos en tot el recorregut i molt bruta de terra i líquen (te el seu rollo escalar així).
Apa! Fins aviat i l'R1 l'hem trobat muntada... haurem d'investigar.
Nota (de 20 d'Abril de 2017): Repeteixo aquesta bonica, estètica i difícil via per apurar tot el que durant l'obertura no vaig poder fer, tot i així, l'entrada al diedre del L1 a quedat un pas d'A0 (llàstima).
Via atrevida amb les assegurances justes i en diversos trams difícil de posar-n'he. Estic segur que prou us farà treballar i escalar tranquils i concentrats. Tots els llargs tenen la seva dosi revolucionària (potser el L3 sigui el més benèvol).
Us caldrà friends fins C1 i els Aliens, així com alguna baga o cordino (tascons petits opcionals). Roca en general bona però amb còdols dubtosos en tot el recorregut i molt bruta de terra i líquen (te el seu rollo escalar així).
Apa! Fins aviat i l'R1 l'hem trobat muntada... haurem d'investigar.
Nota (de 20 d'Abril de 2017): Repeteixo aquesta bonica, estètica i difícil via per apurar tot el que durant l'obertura no vaig poder fer, tot i així, l'entrada al diedre del L1 a quedat un pas d'A0 (llàstima).
El company m'ha dit que destaqui sobretot l'exposició del final del L2... aquí queda anotada. I per acabar la ressenya. Que la disfruteu (potser algun dia l'allargarem un llarg més, ja ho veurem, jeje!)
Etiquetes de comentaris:
Aigua de Valls,
Comarca,
Vies NOVES
dijous, 16 de novembre del 2017
Directa al Peladet al Peladet Oriental.
Ja tenia ganes de tornar a fer una mica d'escalada i, anar a respirar la calma (total) de Rúbies sempre és un goig. Avui he fet una via que tenia a la llista des de feia bastant de temps: la Directa al Peladet, de les millors de la paret.
Via vertical i mantinguda on només desmereig el final del L2 (herbós) però la resta és ben bonic i variat. Inici evident pel diedre més marcat de tota la paret i on ja tindreu la primera apretada que en fred es deixa sentir.
Semiequipada amb les reunions equipades o amb alzines de bones proporcions. Cal dur friends fins C3, Aliens i algunes bagues. Roca bona en general però amb diversos trams o blocs a vigilar en tots els llargs.
Apa! Fins aviat i tirades llargues... tingueu-ho en compte.
dijous, 2 de novembre del 2017
15 anys de... l'Anarcoma i l'Obsessió Continua a les Moles del Don.
Els Estrets d'Arnes és un lloc preciós per fer-hi una excursioneta i les parets del costat per fer-hi unes escalades. Avui fa 15 anys, aprofitant el pont de Tots Sants vam acostar-nos-hi a fer aquest parell de boniques vies.
Primer l'Anarcoma, a la dreta de l'evident diedre de la Sam Belluga. I després l'Obsessió Continua més a la dreta encara. Vies paral.leles de característiques molt similars amb uns llargs central difícils en lliure... almenys aquest és el record que en guardo.
Vies equipades sense excés per apretar al gust sobre una roca bona i presa petita en general. Potser la segona una mica més obligada que la primera. Descens en rapel.
Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya.
Primer l'Anarcoma, a la dreta de l'evident diedre de la Sam Belluga. I després l'Obsessió Continua més a la dreta encara. Vies paral.leles de característiques molt similars amb uns llargs central difícils en lliure... almenys aquest és el record que en guardo.
Vies equipades sense excés per apretar al gust sobre una roca bona i presa petita en general. Potser la segona una mica més obligada que la primera. Descens en rapel.
Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya.
dimecres, 1 de novembre del 2017
15 anys de... la KRT a la Roca dreta de les Valls.
Tots Sant de 2002, avui fa 15 anys, vam decidir anar per primer cop als bonics Ports de Beseit. La tria era enorme però ens vam decantar per una ultraclàssica del lloc, la K.R.T. a la Roca dreta de les Valls. Molt bonica via que en guardo un record excel.lent.
Tret del L1 que t'agafa en fred on crec que gairebé tothom puja en artificial, la resta és bastant més escalable sense regalar res en cap moment. Linia amb una estètica fora de sèrie sobre una roca de primera (segurament una mica gastada hores d'ara). Compte amb les reunions intermitges i a les vies veïnes.
Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.
Tret del L1 que t'agafa en fred on crec que gairebé tothom puja en artificial, la resta és bastant més escalable sense regalar res en cap moment. Linia amb una estètica fora de sèrie sobre una roca de primera (segurament una mica gastada hores d'ara). Compte amb les reunions intermitges i a les vies veïnes.
Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)