Entrada destacada

dimarts, 30 de juliol del 2024

Marineta des Lolites al Contrafort del Tuc de la Tallada.

Busquem la fresca de la muntanya per fugir de la calor de la plana. I sense ser una fresca destacable almenys no hem passat massa calor tot escalant la Marineta des Lolites al Contrafort del Tuc de la Tallada (o del Feixan) a la bonica i tranquila vall de Moliéres. I si hem passat calor ha estat per la via que prou té trams ben exigens. 


La via és molt bonica (L4 brutal) i ben assegurada (que no vol dir molt assegurada). Com dic, hi ha trams ben exigens, especialment el L1 (el més obligat de la via) però, en general, s'ha d'anar fort si es vol fer en lliure. Personalment els graus em ballen una mica: L1 potser una mica més del que diu i L3 i L4 potser una mica menys, el L5 ni probar-lo, A0 a sac (ressenya segons apresiacions personals).


Està bastant semiequipada i només de tant en tant es va colocant algun flotant, potser el L5 és on demana més material però no cal repetir res: gestionant una miqueta el friends (fins C3) i els Aliens ni ha prou. Roca impecable i passatges ben variats. Descens rapelant (preveure algun cordino o maillon per si de cas).


Apa! Fins aviat i... el L6 només cal fer-lo si es vol baixar per les vires de l'esquerra, si es vol rapelar la via és completament opcional.


dilluns, 22 de juliol del 2024

La Deborah Free al Pic d'Esquella.

Primera via pirinenca de l'estiu, primer contacte amb el granit de la temporada i primera picada de cresta. Potser no ha estat una bona idea començar amb les adherències extremes sense contacte previ però la calorada de la setmana passada m'ha fet buscar la fresca, i el Pic d'Esquella ha estat una més que bona opció.


La Deborah Free feia temps que li'n tenia unes ganes especials (això de no trobar informació, m'atrau tant com m'intimida) i, certament, és una ben bona via on cal tenir la tècnica d'adherència ben dominada. Destacar les infernals plaques del L2 i del L5, potser un mica més de 6c i 6b respectivament, però sense menystenir algun que altre tram de fisura. Via obligada i amb les expansions justes i a lloc.


Cal dur tasconets petits, friends fins C3, Aliens i poques possibilitats de trampejar les plaques. Roca molt bona en general amb algunes llastres i blocs a vigilar. Inici a la part més baixa de la paret, la gran placa gris amb la xorrera negra en el centre us quedarà just al damunt, i per acabar de sortir de la paret, és recomanable fer un parell de llargs de cresta fins que veieu clar que us podeu desencordar.



Apa! Fins aviat i desconec si es pot baixar per la canal del darrera (amb rapel final inclòs) i així, estalviar-se la grimpada al cim... tot i que fer cim sempre és un al.licient.


dissabte, 20 de juliol del 2024

15 anys de... l'Esperó Xelo Bam a Narieda Oest.

Quan baixes per la vall del Segre, a l'alçada d'Organyà, la mirada queda atrapada, irremeïablement, amb la gran placa de la cara nord de Roca Narieda, i en el seu perfil dret l'estètic Esperó Xelo Bam. Jo des d'un inici coneixia l'existència de la via, però com que gairebé no hi havia equipament feia una mica de respecte fer-la. Quan la van retroequipar el 2007, la via va canviar com un mitjó i, va passar de ser una via oblidada per tothom a estar super freqüentada. Ara diria que la cosa s'ha estavilitzat una mica essent una clàssica del lloc.

Avui farà 15 anys, també vaig contribuir en aquesta freqüentació i, certament, la via és ben xula, llarga i assequible menys el L9 (l'Ae o 7a) que prou et demana una bona apretada. Recordo que ens hi vam posar molt d'hora per no pillar el sol de tarda (alerta si hi aneu a l'estiu... la cubeta d'Organyà és un autèntic forn) però la cosa va anar molt fluida i bé.


Apa! Fins aviat i sobretot porteu aigua en abundància ...i eviteu els dies més crítics d'estiu.


  

divendres, 19 de juliol del 2024

Via de la Fisura a la Roca del Coscoller.

La Móra Comdal encara ofereix moltes agulles salvatges i en el calorós dia d'avui he anar al vessant oest de la vall buscant una mica d'ombra i una fresca inexistent. He fet la Via de la Fisura a la Roca del Coscoller després d'una pujada que m'ha deixat les cames ben emrampades.


De la vieta poc a dir: fàcil, ràpida i amb roca prou decent. Només amb alguns friends i algunes bagues ja fareu. Important no fallar en l'aproximació, sinó podeu fer una costa per tornar-la a desfer.


Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per tancar el post.





dijous, 18 de juliol del 2024

15 anys de... la Chiricahua Roc a la Paret de Benavent.

La Paret de Benavent, a Comiols, ja us l'he presentat en diverses ocasions, i avui fa 15 anys vam fer la més repetida de tota la contrada: la Chiricahua Roc. Ben mirat, és ben normal veïen les altres vies de la contrada (com aquesta i aquesta altra).


Així, bonica via ben assegurada i poc obligada que ens permetrà apretar al gust (màx 6b+ al L2). Roca prou bona en general i ombra durant el matí. Virtuds més que suficients per poder-hi anar un com s'aixequi la regulació d'aquí un mes i mig (fa 15 anys no n'estava pas de regulat).


Apa! Fins aviat i estaria bé, AA.RR., obrir un lloc web on poder trobar 'on line' totes les regulacions que aneu fent a Catalunya per així poder-les consultar des de casa i no trobar-te la sorpresa un cop arribes a peu de paret ...així tothom podria planificar les activitats de muntanya com tant, insistentment, és demana des dels organismes oficials.







diumenge, 14 de juliol del 2024

15 anys de... la Morgan i les Marmotes al Pic d'Esquella.

El Pirineu ofereix mil possibilitats per escalar i jo en coneixia ben poques, tret dels indrets més coneguts i populars. Fa 15 anys, el Pic d'Esquella no tenia ni idea d'on era però una ressenya de La Morgan i les Marmotes va despertar la meva curiositat. Com m'ha passat en altres ocasions, el pitjor va ser l'aproximació (la línia recta no sempre és la millor) i el més fàcil la via (tot i que tampoc ho és tant). 


Així, la podríem dividir en dues parts: la inferior que va a buscar un evident diedre penjat a 50m de terra amb alguns trams prou difícils i un caòtic esperó més definit i atlètic com més amunt. Entremig, un parell de llargs per unes terrasses fàcils i indefinides que prou ens faran aguditzar la vista. Bonica via, això sí.


Apa! Fins aviat i des de llavors n'he fet unes quantes més i, fins i tot, en tinc una d'oberta... ben bonica també.


dissabte, 13 de juliol del 2024

La Pròtesi a la Roca Gran de Ferrús.

Bona matinada avui per no pillar el sol d'estiu, però el dia ennuvolat em ha brindat un jornada perfecta per fer aquesta bonica via a la Roca Gran de Ferrús després de uns quants anyets de no anar-hi. L'enhorabona a l'oberturista, és convertirà en clàssica segur.

La Pròtesi ofereix una part inferior realment molt xula i mantinguda, almenys els meus bracets prou ho han percebut així. Amb l'alçada, el tema afluixa una miqueta (en tot els sentits) però sempre manté la qualitat. He sucumbit ha dos passos d'A0 en el L5 però en lliure deu rondar el 6c com a molt.

La via està practicament equipada amb burils i reunions de parabolts. Cal dur unes 16 cintes variades, algun Alien (nosaltres n'em col.locat un parell totalment prescindibles) i un estrep o antena si fa el cas. Roca molt bona a la part inferior i amb més variable a la superior.

Apa! Fins aviat i possible descens rapelant per la via aprofitant els cordinos existents... recomanable aportar-hi uns maillons.

 

dimecres, 10 de juliol del 2024

Senglar de Mar a Vilamala.

Aprofitant les llargues tardes d'aquesta època de l'any i la poca fresca que fa en les mateixes, hem decidit provar sort en aquesta nova via de Vilamala anomenada Senglar de Mar. Lo curiós ha estat que avui erem nosaltres els que perseguiem l'ombra paret amunt, per comptes del que passa moltes vegades a l'hivern quan és ella la que et persegueix, jeje!


Pel que fa la via, dir que és una incessant búsqueda del foradet per assegurar-se i aquell continu rastreig de la paret per trobar les reunions. Tot plegat una mica estressant perque a la que erris la trajectòria et pots trobar (o no trobar) a can pistraus de l'ansiat relleu. Almenys com que la dificultat és baixa et permet navegar ençà i enllà.


Resta desequipada menys les reunions, cal dur flotants al gust ja siguin Totens, Aliens, Camalots, Tricams, tasconets, etc. Però el més important és tenir destresa per col.locar-los. Roca bona en general amb alguna crosteta o còdol juganer i poc més a destacar.


Apa! Fins aviat i eviteu repetir-la després de pluges abundants, el peu de via (fletxa) és a la mateixa llera del torrent de Vilamala.



dilluns, 1 de juliol del 2024

Fisuteràpia al Sector del Mig.

Doncs si plou al matí, ens tocarà aprofitar les tardes, no? I, justament això, és el que em fet en aquesta amable jornada estiuenca d'avui.  Dia agradable per una vieta agradable.

La Fisuteràpia és una bonica via equipada en el Sector del Mig de Coll de Nargó. Perfectament combinable amb les seves veïnes o amb les esportives del costat. Només destacar un tram de diedre prou tècnic que podrem evitar per la dreta.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar. Bon estiu a tothom.



15 anys de... El Camí dels Amalivons a Vilamala.

El Camí dels Amalivons al Serrat Curt de Vilamala va ser la primera via 'plaisir' que va obrir-se a la contrada i va donar a coneixer l'enorme potencial que oferien aquestes parets conglomerades. Així, que vaig aprofitar aquest matí d'estiu de fa 15 anys per fer-hi la meva solitària repetició.


La vieta no té cap complicació un cop localitzat l'inici, a excepció de saber trobar la continuació després del tram central (a l'esquerra de l'embut). Equipada amb parabolets de 8 i de 10 a les reunions, roca bona en general i panxeta una mica més difícil per acabar.


Apa! Fins aviat i accés des de Fonts Fenerals: directe per la carena i el torrent o donant la volta pel caminet que baixa al fons del clot... vosaltres mateixos.