L'Esperó Jussà a la Paret del Triangle.

Tanquem el Juliol més fresquet de l'última dècada amb una romàntica escalada a la Paret del Triangle de Comiols (últimament va de triangles la cosa). L'Esperó Jussà ressegueix el marcat esperó occidental de la paret a menys de 10min del poble de Benavent.

La vieta va serpentejant ençà i enllà buscant el pas més franc entre fisures, plaques, esperonets i algun que altre tram herbós. En general, està bastant bé i és força fàcil de seguir. Menció especial a la placa del L2 que prou us farà eriçar la crinera (el clau de la ressenya original no l'he sabut veure).

Les reunions estan totes amb expansions però pels llargs cal dur alguns tasconets o similars, els friends fins C3, els Aliens i algunes bagues per sabines (els claus no fan falta). Roca variable, bona en els trams difícils.

Apa! Fins aviat i us he penjat la ressenya de la via veïna, la Filiberto, que en el seu dia vaig descuidar-me'n.

La Filiberto a la Paret del Triangle.

Avui em tornat a matinar per poder escalar a l'ombra (que no fresca) a la part més oriental de les cingleres de Benavent, a l'anomenada Paret del Triangle. Sense cap expectativa per la via, he repetit la Filiberto i, certament, prou m'ha agradat.

M'ha agradat perque està equipada sense excessos, m'ha agradat perque la roca és més bona del que aparenta (en general) i m'ha agradat perque he pogut fer unes bones tibades intentant apurar els nombrosos passos d'A0 que marca la ressenya original (alguns han sortit i altres no, tot i que si veia color). Per tant, amb un grapadet de cintes variades + R. ja en tindreu prou (algun Alien totalment opcional).

Apa! Fins aviat i ombra fins allà les 12h després... rostida màxima, jeje!!

15 anys de... la Chiricahua Roc a la Paret de Benavent.

La Paret de Benavent, a Comiols, ja us l'he presentat en diverses ocasions, i avui fa 15 anys vam fer la més repetida de tota la contrada: la Chiricahua Roc. Ben mirat, és ben normal veïen les altres vies de la contrada (com aquesta i aquesta altra).

Així, bonica via ben assegurada i poc obligada que ens permetrà apretar al gust (màx 6b+ al L2). Roca prou bona en general i ombra durant el matí. Virtuds més que suficients per poder-hi anar un com s'aixequi la regulació d'aquí un mes i mig (fa 15 anys no n'estava pas de regulat).

Apa! Fins aviat i estaria bé, AA.RR., obrir un lloc web on poder trobar 'on line' totes les regulacions que aneu fent a Catalunya per així poder-les consultar des de casa i no trobar-te la sorpresa un cop arribes a peu de paret ...així tothom podria planificar les activitats de muntanya com tant, insistentment, és demana des dels organismes oficials.

La Joan Cerdà a l'Agulla de Benavent.

Dia insegur en que no hem volgut arriscar gens per si la pluja ens feia fora, així que les parets de Comiols eren el lloc ideal i la Joan Cerdà a l'Agulla de Benavent la via perfecta: ombra (per si feia sol), ben assegurada (per anar ràpid) i rapelable (per si ens atrapava algun ruixat).

Pel que fa a la via, és una escalada ben interessant i disfrutona, amb un L2 on és podrà apurar al gust de cadascú però amb un grau original benèvol, un curt L4 que dóna accés al cim que no hem fet perque és purament de tràmit i per resumir-ho: una via 'plaisir' amb totes les lletres.

Cal dur un bon grapat de cintes (unes 18 de variades per xapar-ho tot). Roca molt bona en general, descens en rapel, ombra fins la una i final comú amb la via veïna (per cert, hi ha un pont de roca vell a l'alçada de l'R2 dreta que no sé pas d'on ve i on va).

Apa! Fins aviat i la nota discordant ha estat l'excessiu soroll de trànsit de la carretera... una autèntica pena.

Meteora a la Paret de Benavent.

Tornem a Comiols, tornem a la Paret de Benavent: talaia inmillorable de la Conca Dellà. Aquest cop a fer una via que de ben segur puc contar les repeticions amb els dits de la mà, com gairebé totes les del lloc, i això que l'aproximació i descens són super còmodes.

La Meteora és una via oberta amb destresa, valor i bon ull per trobar les debilitats de la paret. I per repetir-la cal el mateix. Així que prepareu-vos per l'excitant viatge per les plaques relativament fàcils però difícils d'assegurar que en ofereix aquest vessant oest.

Per repetir-la cal tascons (petits i mitjans) i un bon combinat de cordinos, si afegiu els friends fins el C1 i els Aliens segur que no us faran cap nosa. Roca més bona del que sembla (és a dir, bona encara que no ho sembli) però farem ben fet si la tractem amb delicadesa. Ombra fins a migdia.

Apa! Fins aviat i obriu bé els ulls que permet assegurar-se més del que sembla però cal ser solvent en l'autoprotecció... que quedi clar.

Club Paraiso a la Paret de Benavent.

Mes de Juliol personalment atípic. Tinc el cap i el cor en altres qüestions però una escaladeta de tant en tant també va bé per tenir la dosi setmanal d'adrenalina. I mai millor dit amb la via que em repetit avui a la Paret de Benavent a Comiols: la Club Paraiso, via que tenia a la llista des de temps inmemorials.

Petita joia enverinada on darrera un grau benèvol, apretat però benèvol, amaga una escalada sinuosa, tècnica i de moviments precissos, sovint amb l'assegurança a can pistraus. Menys l'últim llarg de tràmit, la resta m'ha agradat moltíssim, i més quan el pas d'artificial del L2 m'ha sortit en lliure (de segon).

Roca molt bona, molt compacta però amb una mica de líquen. La ressenya original diu que està equipada... eh! ni cas! Nosaltres hem posat trastos a tots els llargs i poca broma si només es vol fer amb cintes. Jo recomano dur tascons (mitjans i petits), Friends (fins C1), Aliens (semàfor) i cordinos prims. Cintes molt llargues i compte amb el fregament.

Apa! Fins aviat i sortireu llicenciats amb la col.locació de tascons... abstenir-se el que només disposin del nivell bàsic, jeje!!

15 anys de... el Cap de la Serra a la Paret de Benavent

En la terra on vivim tenim pocs vessants nord i quan arriba la calor hem d'anar buscant les orientacions per poder fer escalades a l'ombra. Fa 15 anys ens va passar això, i com que només feia un any que havíen obert el Cap de la Serra a l'esquerra del Sac d'en Farré, a la Paret de Benavent, vam decidir acostar-nos-hi.

Desconegudíssima via amb ombra al matí i roca a estudiar però sense ser dolenta del tot. Recordo que ens va costar una mica trobar l'inici però la via em va agradar bastant excepte el L1 (lleig i desagradable). El L2 era de navegar i vam estar dubtant una estona de si anar per més amunt o per més avall, el L3 bonic i em va sortir gairebé tot en lliure (potser només 1 o 2 passos d'artificial) i de la resta no en recordo res.

Apa! Fins aviat i ...potser vam fer la primera repetició i tot, jeje!!