Karuna a la Roca Blanca de Bóixols.

Del munt de propostes que li vaig fer al company ahir, ell va escollir aquesta via de la Roca Blanca de Bóixols. Un lloc preciós, tranquil, idíl.lic i tots aquells adjectius que volgueu posar en una escalada fora dels llocs freqüentats.

La Karuna és una via relativament nova que aprofita tot el desnivell d'una caòtica paret farcida de contraforts, feixes i repises per poder abandonar. Ben trobada i ben resolta però té quelcom que no l'acaba de fer atractiva del tot: potser li falta ambient de paret, o més continuitat en el llargs, o ...no sé, no sé, quelcom li falta això segur.

Resta semiequipada amb les reunions muntades, amb alguns tascons, friends fins C3 (C4 opcional), aliens i algunes bagues ja fareu. Roca molt bona en general amb algun pas herbós. Part del diedre superior ja estava obert d'antic sense ternir-ne més referències.

Nosaltres hem baixat en dos rapels (40+60m) i desgrimpada sense problemes fins el bosc.

Apa! Fins aviat i preveïeu algun cordino per abandonar per si de cas.

15 anys de... la Rampes Invertides a la Roca dels Arcs.

La part esquerra de la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià és el lloc on van aflorar, amb més intensitat, les vies equipades de paret aprofitant l'espai fins l'últim metre disponible. Una de les més aconseguides és la Rampes Invertides, això i la graduació aparetment amable la fan molt freqüentada.

Dic graduació aparentment amable perque el L1 ja us ensenyarà de quin pal va el tema. Evidentment la roca gastada tampoc ens ajudarà a disfrutar-la molt però realment la via és prou maca i divertida.

Apa! Fins aviat i porteu, per si de cas, els tascons pels llargs comuns amb la Lleida.

Los Delincuentes a la Paret de les Bagasses.

Les vies que he fet darrerament no han estat massa difícils, així que l'estat de forma d'avui era una incognita per afrontar aquesta via de la Paret de les Bagasses. Almenys els dos companys amb qui hi he anat asseguraven bé la jugada.

Los Delincuentes és una molt bonica via de plaques. Tota dins el sisè grau (menys el L5 de tràmit) molt agradable d'escalar i disfrutona si es va una mica bé de grau. Almenys he pogut apretar tot i sucumbir amb algunes trampes i alguns A0's en el L4 i L6.

Ben assegurada i ben equipada (6b oblig.). Roca molt bona en general: la part final del L6 tot i ser bona no dóna massa confiança. Descens en rapel (40+45+40+50).

Apa! Fins aviat i inici comú amb l'Amanita Moscata.

15 anys de... la Musical Expréss a la Roca dels Arcs.

Fa 15 anys tancava la trilogia de vies equipades més coneguda de la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià. Després d'una i l'altra, tocava el torn a la més fàcil i repetida de les tres: la Musical Expréss.

Mirant la ressenya dóna la sensació que ha de ser fàcil però la veritat és que déu ni do del que s'ha d'apretar. La roca gastada tampoc ajuda gaire i menys mal del canto generós. El sostre del L2 destaca en difícultat per sobre dels altres, però personalment la part central és la que més em va agradar.

Apa! Fins aviat i porteu un pla B per si de cas.

Paraísos Fiscales als Puntals d'Àger i la Super Gosa a la Paret Xurulla.

Ja tenia ganes (moltes ganes) de tornar escalar i com que feia molts dies que no anàvem a les parets d'Ager, avui hi hem anat, hi hem amortitzar la jornada fent dues boníques vies.

Primer la Paraísos Fiscales als Puntals. L1 mantingut, atlètic i difícil en fred. I un L4 xulíssim en placa tècnica. La resta amb trams de tota mena. Nosaltres hem enllaçat el L2 i L3.

I de baixada, hem fet la Super Gosa a la Paret Xurulla. Escalada de placa millor com més amunt. Realment molt bona i disfrutona. Inici una mica indefinit per la dreta d'un dau calcari característic.

Les dues vies estan semiequipades i només amb alguns tascons, friends (fins C2) i aliens ja fareu. Roca bona en general a la PF amb algunes feixes (compte) i excel.lent a la SG menys el L1.

Apa! Fins aviat i combineu-les així o d'alguna altra manera... val la pena.

15 anys de... el Diedre UBSA al Penyal d'Ifach.

Des de gairebé el primer dia que vaig començar escalar havia sentit parlar de les parets de llevant i com estandard de totes elles el Penyal d'Ifach. Aquell queixal de roca damunt del mar mereixia una visita i avui fa 15 anys vam anar-hi.

El Diedre UBSA és la gran clàssica del lloc (la roca gastada ho denota) per tant, calia repetir-la. Bonica i evident, amb un rapel a la part final que li dóna el toc exòtic i un fàcil diedre final del tot espectacular.

Apa! Fins aviat i possiblement la paret més urbanita de la península, jeje!!

15 anys de... la Júlia al Puig Campana.

Mai he estat persona de fer viatges gaire llargs (digueu-m'he raro), però fer viatges penínsulars si que m'agraden. Hi ha tant per escalar i per descobrir que no cal anar més lluny. Ara farà 15 anys vaig fer-n'he un a les parets de llevant.

Els companys van proposar-m'he la Júlia al Puig Campana i cap allà vam anar. Via molt bonica i clàssica. Fissures i diedres mantinguts on destaca per sobre de tot el L2: el millor i més difícil sense dubte.

Nosaltres vam continuar per l'Esperó Central (recordo que enmig de la boira) fins trobar la baixada a la dreta per uns punts vermells i cables.

Apa! Fins aviat i precaució amb la baixada que no la recordo pas fàcil.

Juanjo Garra a la Roca Viella.

Com a bona afició que és, l'escalada serveix per moltes coses entre elles la d'escampar les cabòries i durant una estona només pensar en el que toca: escalar. Avui necessitava fer-ho i he anat a cercar el sol i les temperatures benignes de la Roca Viella d'Abella de la Conca.

La Juanjo Garra és sobre el paper una de les més difícils, tot i així he trobat el grau força benèvol. Bonica escalada en una paret on no se li pot demanar molt més. Els diedres i fissures centrals són els millors trams.

Poc equipada en general i reunions montades. Amb els flotants habituals (sense repetir res) ja fareu, no us oblideu algunes bagues. Roca molt bona amb algun bloc aquí i allà que cal vigilar. Tot i que nosaltres hem fet tots els llargs i totes les reunions, crec que el L2 - L3 i L4 - L5 és poden empalmar si vigilem amb el fregament i amb el material.

Apa! Fins aviat i fletxa a l'inici.

Adéu estimat mestre.

Els esdeveniments són imparables i la vida et porta una barreja d'aconteixements del tot heterogènia. Les males notícies sempre són difícils de païr i quan aquestes et toquen de prop encara en són més.

Costa trobar un al.lè d'alegria davant la buidor d'ànima que tinc en aquests moments i és que la pèrdua dels amics són bufetades que et deixen la pell clivellada. Les paraules són poques per expresar la gratitud que li dec.

Estimat amic, estimat mestre,

Tu em vas ensenyar a escalar i a obrir vies.

Tu em vas educar en el què i el com tenia que fer-ho 
en aquest món sense normes de l'escalada.

Tu em vas ensenyar a llegir la roca i les ressenyes,

a seguir el camí de forma valenta i decidida.

Tu eres baluard i referent.

Tu eres el primer i punta de llança quan les coses anaven maldades 
i el que en incontables ocasions treies les castanyes del foc.

Estimat amic, estimat mestre,
estic feliç d'haver escalat al teu costat,
estic feliç d'haver format part de la teva escola,
estic feliç de tot el que m'has ensenyat.
Tu te'n vas però el teu llegat seguirà amb nosaltres:
les escalades, les vivències, les aventures que ens explicaves formen part de mi,
però per sobre de tot, 
les teves vies són la teva herència.
Una herència que conservarem i guardarem gelosament.

Gràcies per tot, estimat Xuxe.

Te n'has anat en aquests dies freds d'hivern, com va fer ara farà tres anys el teu (nostre) bon amic Marià. De ben segur que ja us heu trobat per seguir escalant.

Res més. Adéu per sempre Xuxe.

L'Esperó del Mig a la Roca Subirana.

Quan companys d'escalada compten amb tu per celebrar dies importants de la seva vida, això et fa sentir bé. Així que avui estic doblement content: primer per ajudar a fer petits somnis realitat i segon per poder escalar després de tants dies sense fer-ho (i amb el fred que fa, uf!!).

Fa cinc anys i un dia vaig obrir l'Esperó del Mig a la Roca Subirana i, a la companya era la única que li faltava a dita roca. Per tant, l'hem repetit sense presses i vigilant amb la roca que no podem pas dir que sigui bona.

Via equipada (porteu alguna baga per alguna sabina) i, com he comentat, roca a estudiar. Aproximació molt còmode des del pàrking del túnel camí del Santuari de Lord i descens pel vessant nord i cap a l'oest.

Apa! Fins aviat i a combinar amb alguna altra.