15 anys de... l'Stop CO2 a la Paret de la Batalla.

A Vilamala, en aquests darrers anys, s'hi han obert bastantes vies algunes de populars i altres de desconegudes. Però per desconeguda l'Stop CO2 a la Paret de la Batalla, la primera oberta en el clot i possiblement amb només aquesta repetició  d'ara farà 15 anys.

Via molt poc equipada on cal una bona dosi d'intuició i sang freda per anar trobant el quatre espits que hi ha (qui diu quatre diu sis). Plaques difícils d'assegurar amb alguns friends i alguns claus. Tot força artesanal, jeje!!!

Apa! Fins aviat i accés recomanat rapelant per la Llamp de Llamps...ulls ben oberts per trobar la primera instalació.

Nota (del 4 d'Agost de 2015): Repetim aquesta via a l'ombra de les llargues tardes d'estiu i refresquem els pocs records que ens quedàven a la memòria: escalada fina, de navegar i buscar-se la vida per assegurar-se.

Aquest cop feta sense clavar però usant els friends i Aliens a fondo. Actualitzo la ressenya, així que us la podeu tornar a descarregar.

Paraimara al Roc d'en Solà.

Després del caloret (de maig) de la setmana passada que ens va deixar a tots garrativats (i alguns acollonits), tornem a les temperatures normals i exprimint les parets soleïes al màxim com el Roc d'en Solà a Perles.

Hem repetit la molt bonica Paraimara, tota en lliure sense massa problemes però amb unes bones apretades en els dos últims llargs. Quines bavareses més atlètiques, redéu!! Els dos primers ja el vaig fer fa uns anyets (Jun-09) però un ruixat primaveral va fer que ens baixesim.

Via semiequipada on amb Friends fins C2 i Aliens ja fareu (alguns tascons opcionals). Reunions equipades. Bona roca amb un parell de llastres delicades i L1 una mica herbós (res important).

Apa! Fins aviat i ...força barça.

El Tritó Sauvage a la Roca Gran de Ferrús.

Quan el temps és estable val la pena anar en aquells llocs on sempre és insegur. Quan fa dies que no plou s'ha d'aprofitar per anar en aquelles parets que els hi costa d'eixugar-se. Quan fa calor cal buscar una estona d'ombra. I quan és cap de setmana s'han de buscar llocs tranquils. Per tant, la Roca Gran de Ferrús complia tots els requisits per la fantàstica jornada d'avui.

El Tritó Sauvage és una molt bonica via, extranyament oblidada i de les que feia anys que tenia a la llista. Cal dir que l'edat no perdona i els burils no en són l'excepció. Així que aneu preparats per grau apretat, escalada tècnica (sobretot el diedre del L2) i assegurances antigues. Bon ambient en els Ae's superiors.

Via semiequipada on calen els tascons, Friends (fins C3), Aliens, bagues llargues i dues xapes recuperables pel L1, L3 i L4 (ull que costen de veure). R1 i R2 equipades, R3 difícil de reforçar (només dos burils), R4 fàcil de reforçar i R5 amb només dos burils impossible de reforçar, recomanable anar a buscar el pi de la R6. Roca molt bona i adherent.

Pel descens, pujar fins un gran gran pi característic, travessar horitzontalment a l'esquerra i després baixar per grades delicades fins la curta desgrimpada final (4m). Molta precaució si no és fa en bones condicions.

Apa! Fins aviat i assegureu-vos que el L2 està sec, sinó podeu flipar bastant... per no dir molt.

La Núria i l'Speleoclimb94 a la Bola de la Partió.

L'activitat d'avui passarà amb més pena que glòria per aquest blog però després de molts dies de no anar a Montserrat calia tornar-hi xino xano abans no s'obri la veda estival. I la Bola de la Partió amb la Núria i l'Speleoclimb94 han estat l'objectiu.

De la primera dir que és fina amb ganes i que el tram d'A0's en lliure ha de ser difícil de collons (7a diuen, pfffff!!!). I de la segona comentar que el més complicat és veure les xapes (ull viu que n'hi ha poques). Personalment m'ha agradat més la segona que la primera.

Totes dues estan equipades: la primera molt (massa) i la segona poc (massa poc). La primera restaurada amb el cul (quin nyap, redéu!!) i la segona amb els espits originals. La roca molt bona amb alguna crosteta anecdòtica i res més.

Apa! Fins aviat i jo els hagués posat més aprop encara... grrrrrrr!!!!!

Directa del Senglar al Roget.

Avui hem anat al Roget a buscar una mica de fresca (i potser massa i tot) ja que anunciaven una  pujada de temperatures important i almenys a nosaltres no ens ho ha pas semblat a la Directa del Senglar.

Via bonica amb trams molt bons i curiosos. L'única pega són les feixes que trenquen el ritme. Per la resta, escalada tranquil.la i ben assegurada amb el grau bastant regalat (fins i tot m'ha sortit el 6c+a vista, cosa gens habitual).

Bastant equipada amb les reunions montades. Només us caldran els friends (fins C3), els aliens i algunes bagues. Roca molt bona amb algun tram excepcional i algun bloc sospitós anecdòtic. Crec que és convertirà en clàssica (si no ho és ja).

Apa! Fins aviat i vejam si sou capaços de treure la pedreta, jeje!!!

15 anys de... l'Esperó de Montanisell a la Serra de Sant Joan.

Aquesta va ser la segona via oberta en tota la serra i costava molt ubicar una via sense unes indicacions una mica acceptables. El tema és que uns mesos enrrera ja vam intentar fer l'Esperó de Montanisell però vam ser capasos de trobar-la.

Tinc pocs records de la via, gairebé només recordo que el L1 (en escalada combinada) va costar-me més del que m'hauria imaginat. Actualment es fa tota en lliure, essent aquest llarg el més difícil, naturalment.

Apa! Fins aviat i... també recordo que tot i la vegetació, algun tram era prou maco..