15 anys de... la Novembre Negre a la Paret de l'Extrem.

A la part esquerra de la Paret de l'Extrem, al Montroig, hi ha tot un reguitzell de vies prou interessants i, possiblement la Novembre Negre, repetida avui fa 15 anys, destaqui per sobre les altres.

Si no recordo malament, aquesta va ser la meva segona via a la paret després de la Pensionistes. Mirant les fotos, m'han vingut alguns flaixos però, certament, en recordo ben poca cosa: l'inici de via prou difícil, l'artificial una mica acrobàtic... però a partir d'aquí res més. Ah! i les petxines incrustades a la feixa... ben curioses elles.

Apa! Fins aviat i a la xarxa trobareu informació de sobres.

15 anys de... l'Aresta Cases Garriga al Tossal del Bisbe.

La zona dels Llengots i dels Bastets, al nord de Busa, ofereix un bon regitzell d'arestes orientades d'est a oest i viceversa. L'Aresta Cases Garriga que finalitza al Tossal del Bisbe és (per ara) la més allunyada i salvatge de totes les existents. Jo vaig repetir-la en solitari avui farà 15 anys.

Recordo que l'inici era una bastant indefinit ja que la cresta rocosa baixa i baixa sense un lloc clar on començar. Amb tot, uns mesos més tard, vaig tornar-hi per obrir una entrada directa molt més evident i estalviar tota aquesta part inicial i aprofitar realment la part més bona.

Apa! Fins aviat i amb la seva contraposada, el Tosal del Bisbe, te un parell d'arestes prou interessants.

15 anys de... la Maduritas Calientes al Peladet Oriental.

La Maduritas Calientes va ser de les primeres vies en descobrir les virtuds del Peladet Oriental. I jo, tinc un caos de records, per les vies fetes, que m'es impossible discriminar. Estaria bé repetir-la per refrescar la memòria però com que encara m'en falta alguna, quedarà en el calaix d'algun dia. 

Així que poca cosa us explicaré, a més a més, trobareu extensa informació per la xarxa molt més fiable de la que us pugui donar. L'únic que sí tinc anotat a la llibreta és que era prou interessant. I no estaria de més portar un pla B per si de cas.

Apa! Fins aviat i aquesta és fàcil de trobar pel simbol femení gravat a l'inici.

Bones Festes.

Aquí estem, a punt de tancar el 2022. Un any ple de contrastos...us en recordeu de com el vam començar? Dóna la sensació que allò dels confinaments i la mascareta queda en un temps ja oblidat i en canvi no en fa ni 12 mesos.

Un rellotge, aquest, que mai s'atura i que val la pena aprofitar (carpe diem diuen). Valgui aquest post per desitjar, a tothom, un bon nadal i feliç 2023 ple d'escalades lluminoses.

Apa! Fins aviat i, a la imatge, una pintura feta pel petit de la casa... tot un artista. 

Picantona a la Paret de Riu Lacó.

Dia de boires i bromes que s'arrossegaven per la muntanya. Dia humit i lleig. Però com que a casa no ens hi sabem estar, em anat fins a Riu Lacó a veure que podiem fer i, com que la Picantona va quedar pendent d'un altre dia, doncs em anat cap allà.

La vieta fa honor al nom especialment a l'inici, amb una fisura rabiosa on cal vigilar. La resta de la via, més amable, ens dur fins l'últim desplom ben bonic. Cal dur friends fins C2, Aliens i alguna baga. Roca molt bona.

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de les proximitats... que aquestes són molt curtes.

L'Aresta Janisa al Dit de Rumbau.

Avui, a la part més oriental del Roc de Rumbau (damunt ja de Castell-llebre) em continuat amb el post-grau d'escalada amb roca mullada a l'Aresta Janisa. No és que m'apasioni massa fer aquest post-grau però vist els temps que corren tampoc ens queixarem massa.

Vieta curta, fàcil i amb la roca acceptable. Destacar que NO s'ha vist afectada per l'incendi d'aquest passat estiu i que tots els vegetals tenen la solidesa i robustesa originals. Només cal dur cintes i algunes bagues (una per abandonar al rapel del cim).

Apa! Fins aviat i en la canal de baixada també ens em examinat... bufa!! com estava tot de moll!!

15 anys de... la Guipa l'Opi i la Cartoixos a la Grallera.

Fa 15 anys poca informació tenia del Montsant i, ves per on, vam anar a parar en dues autèntiques relíquies que no fa ningú. Suposo que vam anar a parar aquí en busca de vies fàcils i ràpides sense tenir en compte la bellesa.

De fet, el record de la Cartoixos encara és prou interessant per l'interior d'unes enormes xemeneies que formen l'Agulla del Salt. Però el record de la Guipa l'Opi és d'un autèntic rostoll envaït per la vegetació i, on possiblement, vam acabar fent alguna variant no degitjada.

He fet una ressenya molt molt esquemàtica de la Cartoixos i, de la Guipa l'Opi prefereixo no fer-ne cap donades les circumstàncies.

Apa! Fins aviat i aquí queda... com un petit rastre en el núvol.

15 anys de... la Supernova a La Proa.

A l'ombra de la mundialment coneguda Siurana, hi ha les altives parets del Montsant. Jo no hi havia estat mai i fa 15 anys vaig anar-hi per primer cop. Sinó recordo malament, l'esportiva en el lloc encara no havia fet el 'boom' i la tranquilitat era molt més accentuada que actualment.

Vam decidir fer l'elegant, estètica i clàssica Supernova a l'anomenda Proa o Sac del Portaler, perfil característic que destaca només contemplar les parets. La via la recordo xula, variada i amb un mínim d'equipament per anar-la fent. Recordo que algun pas era picantó i recordo que la reunió cimera era una mica d'espavilat com puguis.

Apa! Fins aviat i bellíssim descens caminant pel grau de Barrots... tant o més que la via.

Falsa Modèstia a Narieda Sud.

L'última via feta a Narieda Sud ja queda lluny en el temps i, avui, sense encertar en el dia, hi hem tornat per repetir la Falsa Modèstia a l'extrem occidental. Potser ha estat pel fred o per la roca o per les dos coses però quelcom m'ha grinyolat per disfrutar-la.

Via d'una lògica absoluta on tots els llargs són interessants però sempre amb una roca crostosa que et fa dubtar de la seva fermesa i li resta punts... llàstima. Per la resta, tot correcte: L1 picantó, L2 el més difícil, L3 de tràmit, L4 ben estret i L5 on crec que he errat la sortida al cim.

Nosaltres només hem usat cintes (amb alguna excursioneta al L5), però els Aliens i algun friend mitja us pot anar bé. Possibilitat de descens rapelant o caminant cap a l'esquerra. Graduació correcta.

Apa! Fins aviat i compte després de pluges que la cova del L1 pot estar molla.

Esperó Pim Pam Pum a la Vinya del Solà de l'Ànima.

Aprofitem el matí d'aquesta radiant jornada de tardor per repetir l'Esperó Pim Pam Pum a Coll de Nargó, amb unes perspectives diferents i ben boniques del lloc.

I mentre la mà vagi fent la guitza haurem d'anar fent aquest tipus de vietes fàcils. Ben assegurada, bona roca en general i algun garric malparit tant en l'aproximació, com en la via, com en el descens (amb rapel de 2x30m o 1x60m).

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que he fet.

La Diagonal del Corb a la Roca de l'Ermita.

La Diagonal del Corb a la Roca de l'Ermita de St. Honorat no estava a la llista de pendents, però una trompada contra una porta m'ha deixat el dors de la mà ben inflat i endolorit, així que calia provar si podia escalar i aquesta via m'ha anat prou bé.

Vieta equipada, fàcil i ràpida. Només haureu d'estar pendents de veure els parabolts en la llunyania i d'escollir el replà escaïent per arribar-hi. Avui, amb la boira juganera, poc importava que estigués en un vessant ombrívol.

Apa! Fins aviat i amb 7 o 8 cintes, si no m'he descontat i trobeu tots els parabolts, crec que ja fareu.

Coronaindi a la Paret del Formigó.

Possiblement, la zona de la Valldan, a prop d'Oliana, és el lloc de la comarca que tinc més abandonat, però de vies prou n'hi ha i no marxaran pas. Avui, començant amb un bon sol i acabant amb una bonica plugeta, hem repetit la Coronaindi a la paret del Formigó.

Via molt assegurada, sanejada i de traçat inteligent ens ha brindat una bona escalada. M'ha sorprès gratament la qualitat i quantitat de canto que hi ha (pensava que seria molt més monolític) i això ens ha permès fer-la gairebé tota en lliure menys una part del L3.

Dur 15 cintes + R. amb alguna de llarga. Llargs curts i R3 penjada. Roca molt bona en general i menys un tram del L2. Nosaltres hem baixat rapelant per la mateixa via aprofitant les anelles d'algunes reunions.

Apa! Fins aviat i així anem...

Petita Àneu al Sòcol del Montroig.

Després de la necessària i sempre minsa pluja d'ahir, busquem el sol i la roca seca a la bonica Petita Àneu al sòcol del Montroig. Aquest com sí, en un dia ben assoleïat, lluminós i fent cas a les recomanacions del personal.

Clàssica ja del lloc amb molts trams bonics i pocs de lletjos, entre ells les dues inevitables feixes característiques de la paret. Jo destacaria l'últim llarg, potser un 'plus' més difícil que els altres. Trobareu informació suficient per la xarxa.

Dur friends fins C3, Aliens complert i algunes bagues i cordinos. Roca molt bona menys un bloc del L2 que s'ha de tibar amb amor i  poca cosa més a destacar.

Apa! Fins aviat i només voldria donar el meu pèsam als familiars, amics, amigues i tothom qui coneixia al company traspassat en l'accident d'aquest cap de setmana a Vilamala. Vaig quedar profundament trasbalsat. Una abraçada sincera.

La Pluja d'Idees i la Directa a La Cajoleta.

En allunyem de les multituds i ens endinsem pel, cada dia més trillat, Camí dels Francesos fins al cor de Montserrat per fer un parell de boniques vies a La Cajoleta: primer l'amable Pluja d'Idees i després la més picant Directa.

La Pluja d'Idees és ja una clàssica moderna del lloc i el rastre de magnesi que hi hem trobat així ho assenyala. Només un parell de panxes destacables i la resta a disfrutar. Equipada i ben assegurada.

En canvi la Directa ja és una altra història. L'entrada ja et posa les orelles en alerta (estem parlant tranquilament de 20m) i és ben recomanable dur Aliens per reforçar la jugada. A partir d'aquí, ja amb les assegurances més properes però les justes en qualsevol cas.

Dur una dotzena de cintes amb alguna de llarga, les reunions i els Aliens comentats (si voleu). Roca molt bona i poc sol en aquesta època de l'any. Descens en rapel que segons les cordes que porteu seran dos o tres (possible amb una sola de 70m).

Apa! Fins aviat i a disfrutar-les que valen la pena.

Esperó Crust a la Vinya del Solà de l'Ànima.

Més enllà de l'esportiva, Coll de Nargó encara té roca per aborrir. Avui, tot i el dia amenaçador, em decidir descobrir un nou sector que feia anys que em mirava però sempre quedava per un altre dia: sector la Vinya del Solà de l'Ànima.

L'Esperó Crust és una interessant via que puja a l'esquerra del marcat diedre (descompost) de la imatge. Bones plaques perfectament assegurades amb un L2 de continuitat com el més destacat (16 cintes + R.). Roca bona i descens en rapel. Ràpida i tranquila (lluny de les aglomeracions de Coll Piquer).

Apa! Fins aviat i aproximació bastant còmoda en 25min des de Coll Piquer: primer direcció Montanisell per trencar al cap de 200m a la dreta per una antiga pista que es transforma en corriol (fites i marques grogues).

15 anys de... El Cap i el Passarell amb els Ous al Clatell a la Serra de Carreu.

Durant uns quants anys, les parets de Montanisell i Carreu van viure una explosió d'itineraris de tot tipus. Avui fa 15 anys, vaig repetir un dels fàcil i assequibles del repertori: El Cap i el Passarell amb els Ous al Clatell (no confondre amb altres de nom similar que també estan per la zona).

El record global que guardo de la via és d'una escalada de resalts amb poc ambient de paret i algun tram interessant. L'únic que val la pena és la tranquilitat de l'entorn i l'altiu ambient de la cresta.

Apa! Fins aviat i alerta que en aquestes parets assoleïades i pot fer molt fred a l'hivern degut a l'altitud (cim a 1800m).

Què bé que em vas a la Punta Sorpresa.

Hi ha dies en que les coses surten al revés, i avui a Camarasa ha estat un d'aquests dies. El pla inicial no l'he vist del tot clar i em improvitzat sobre la marxa escalant aquesta vieta oberta de fa pocs mesos (i pensant-me que estava en una altra). Així que, nom premonitori per salvar la jornada: Què bé que em vas.

Vieta interessant on només desmereix la part final del L2 i la resta per bones fisures o plaques 'gruyere' tant característiques de la zona. L'R1 l'he trobat a mitges, faltant una xapa en aquest parabolt (n'hi ha un altre) i la part final del L3 podeu triar la fisura que més us vingui de gust (a la imatge).

Dur friends fins C3, Aliens i alguna baga. Roca molt bona en general i descens en rapel amb aterratge a la selva camarasenca (25m+50m). Ombra al matí.

Apa! Fins aviat i ah... porteu una xapa pel bolt sinó haureu de reforçar la reunió amb algun flotant.

La Ventafocs a la Roca de Ponent.

Des de poc abans de la pandèmia que no anava per la zona dels Pollegons de Montserrat. Avui, amb aquest molest dia de vent, una de la llista que un bon amic m'ha fet recuperar de l'oblit: la Ventafocs a la Roca de Ponent, una molt bonica via i ja clàssica amb cert prestigi de la zona.

La via la podem dividir en dues definides meitats. La inferior per plaques fines gairebé equipades i, la superior per una arrogant, atlètica i gairebé desequipada fisura. Tota ella, dreta com una mala cosa i on el famós 'off witch' del L4 és el que menys m'ha costat. Per mi, el L3 és on es talla el bacallà.

Cal dur un bon joc d'Aliens i els friends fins el C4 (repetir al gust). Roca molt bona menys el final del L3. Les assegurances són espits amb xapa de buril (no estaria de més començar a pensar en una semirestauració en els punts clau i especialment la reunió cimera que només n'hi ha dos). Recomanable fer l'R2 i l'Rcim a la veïna Tierra i Libertad.

Apa! Fins aviat i per cert, l'aproximació en aquesta paret està reventada tant per un costat com per l'altre ...i no crec que sigui per culpa dels escaladors...

Nova via. La Castanyada a Busa.

Després d'uns quants anys aturada, li dono l'impuls definitiu en aquesta via de la cara sud de Busa abans no entri la moratòria el mes vinent. Tot i que encara falta fer-hi alguns retocs i confirmar el grau en un parell de seccions, pot repetir-se amb suficients garanties.

L1 molt molt xulo per un mur lleugerament desplomat de pura pila (30m). L2 amb un inici enverinat obert amb molta sang freda i la resta més benèvol però on no val a badar (45m). I L3 fàcil i ajagut sense problemes si s'ha sigut capaç de fer lo d'abans (45m). Dur friends fins C2, Aliens, algun tascó i algunes bagues. Roca molt bona al L1 i bona a la resta amb algun còdol a controlar. Reunions a reforçar.

Apa! Fins aviat i haurem de fer esportiva per poder encadenar aquest L1... llavors farem la ressenya oficial, jeje!!

15 anys de... l'Escuraxemeneies a la Paret de Baix.

No recordo massa bé com vam anar a petar aquí, a la Paret de Baix de la Llosa del Cavall, però la intenció era clara: obrir una nova via per un sistema de fisures desplomades ben arrogants i intimidatòries. Escuraxemeneies és el nom més escaïent que li podíem posar i de ben segur es poden contar les repeticions amb els dits d'una mà.

Recordo que, tot i les fisures, s'escalava bastant per placa i sempre buscant els punts més dèbils. Recordo que vam deixar-hi un tascó al L1 per lo ben atasconat que va quedar. I a la sortida de la xemeneia del L2, la roca desmereixia bastant i vam posar-hi un parell de parabolts per fer-ho menys exposat (col.locats després mentre rapelàvem).

L'accés el podeu fer per dalt, des de la presa de la Llosa, caminant fins el marcat canvi d'orientació de la paret i rapelar. O des de baix, seguint una pista forestal que travessa el riu i s'enfila per l'altra vessant (agafar el primer trencall que surt al pas després del riu).

Apa! Fins aviat i recomanable 4x4 ...o similar 

Tàtars de Crimea a Busa.

Repetim avui, amb una bona calor abans del canvi de temps, aquesta darrera via oberta a la cara sud de Busa: Tàtars de Crimea. I en surto amb un sentiment de desconcert vers la ressenya original ja que els graus em ballen una (bona) mica.

Penjat uns metres amunt ens trobem el senyal inequívoc de que estem a la via i, a partir d'aquí festival d'assegurances, verticalitat i mal de ronyons en els dos primers llargs. El L1 em dóna un mastegot amb la mà ben ampla que em deixa ben descentrat (la graduació original de 6b m'ha semblat estratosfèrica, i que comparat amb el L3 no tenen res a veure). En canvi el L5 surt a vista i sense patir en excés.... així que no sé... a la ressenya us poso la graduació que a mi m'ha semblat, ja direu quina es la més escaïent.

La via està perfectament assegurada i només cal dur una dotzena de cintes + R., guindola (important) i alguna baga. Roca bona en general amb un L1 on cal vigilar i una mica de brutícia (final L3) que la pluja acabarà de netejar (si es decideix a fer algun dia).

Apa! Fins aviat i ... en general la via millora amb l'alçada.