Referèndum a la Paret del Temps.

Referèndum i temps són les paraules de moda aquests dies (i sembla que fos ahir, mai més ben dit). Així, a mode l'efemèride, repeteixo la Referèndum a la Paret del Temps de Vilanova de Meià en aquest càlid dia de tardor però dins la més absoluta solitud.

He disfrutat moltíssim de la via. L'he trobat vertical, atlètica, mínimament semiequipada i amb una roca molt bona (en general) i cantelluda. El L1 és el més difícil i cal apretar per treure'l en lliure (jo crec que més aviat 6c que 7a), a mi m'ha sortit de segon i actualment no faig setè grau ni de conya. El L2 és prou llarg per agafar-s'ho amb calma i és el més xulo de la via. I el L3 amb un inici piquent i la resta ja fàcil.

Cal dur algun tasconet (no els portava i prou n'hagués posat algun), friends fins C2, Aliens i alguna baga. Reunions totes amb parabolts i la roca ja comentada. Compte en no anar a l'esquerra, cap a l'Itziar, en el L2.

Apa! Fins aviat i descens donant la volta cap a la dreta i tornant a passar pel peu de paret.

15 anys de... la TIM al Pilar del Segre.

Els arrogants desploms del Pilar del Segre a Vilanova de Meià són territori pel martell, els pitons i el mal de ronyons. A mi sempre m'havia fet una mandra terrible penjar-m'hi, però també em feia una ràbia terrible no haver-lo escalat mai. Així, fa 15 anys, vaig buscar una vieta curta com la TIM per tenir-ho enllestit amb un pim pam i aconseguir l'objectiu.

De la via recordo ben poques coses, només que el L1 era el d'artificial per superar la cova característica a la part oriental de la paret i el L2 seguir la xemeneia de damunt la cova. Tot desequipat però amb prou rastres de pitonatge per anar seguint l'itinerari.

Apa! Fins aviat i afegir que 15 dies més tard vaig repetir la Lagarto Mecánico... la variant d'entrada del L1.

Mi Primer Amor al Pilar del Segre.

 Aprofitem aquesta refrescada (eterna) enmig de l'estiu per tatxar una altra clàssica que sembla impossible que hagi tardat tants anys en repetir: Mi Primer Amor al Pilar del Segre. Via d'una evidència, elegància i lògica absoluta i d'una arrogància, atreviment i verticalitat igualment absoluta.

Certament, m'he l'esperava una mica diferent: potser menys equipada del que està i amb la roca també menys gastada. Sigui com sigui, és una molt bona via amb un ambient guapíssim. Destacaria l'inici del L2 com el tram més piquent, fins que no s'arriba a les bagues de la sabina hi ha un parell de metres prou delicats. El L3 també té un tram de fisura ampla curiós però amb els friends grans s'amaneix bé.

La part inferior està bastant semiequipada amb material ben divers i la superior està desequipat. Amb friends fins C4 (repetir al gust i segons nivell), Aliens, bagues, un bon variat de cordinos (per si de cas), una xapa recuperable (pel L1) i el material de fortuna que considereu oportú en tindreu de sobres, ah! i un bon grapat de cintes. Roca molt bona menys el L1 però gastada en tota la part inferior.

Apa! Fins aviat i ...compteu amb ombra fins a migdia i aixopluc en cas de pluja fins l'R3.

15 anys de... l'Amatista i La Frontera a la Paret del Pas Nou.

Sempre que anàvem a Vilanova de Meià, la mirada apuntava cap a l'arrogant planxa de la Paret del Pas Nou, però quan baixava la mirada i veia la pujada per arribar-hi, ho deixava per un altre dia. Finalment, avui fa 15 anys, va arribar l'inevitable.

Vam fer les molt boniques Amatista i La Frontera. Recordo haver disfrutat com un nen fent friki de paret i també recordo la inflada de braços que me'n vaig endur cap a casa. Vies molt bones i molt atlètiques. Menció especial a la continuitat del L1 de La Frontera, brutal!!

Apa! Fins aviat i possible descens rapelant per Amatista.

El Diedre Blau a la Roca Alta.

Per tornar a la vertical, avui havia que fugir de la comarca cercant el retrobament emocional després de la tristesa profunda que sento amb l'accident del dissabte passat a Canalda (el meu més sincer condòl a la familia, amics i companys), i m'he decidit pel Diedre Blau de la Roca Alta que feia temps que me'l mirava.

Vieta més xula de que m'esperava per les típiques plaques del lloc i pocs passos de diedre. L'incertesa del pas de ganxo inicial l'he solucionat amb una antena quilòmetre zero i la resta ja més evident per uns murs prou verticals i atlètics.

Semiequipada amb les reunions reforçades amb un parabolt. Cal dur els friends fins C1, Aliens i diverses bagues i cordinos com a mínim (i sumar al gust), a més a més del ganxo de punta. Roca molt bona en general i cantelluda i, part inferior molt propera a Lucero del Alba (compte que han enfonsat dos parabolts de l'inici del L2).

Apa! Fins aviat i l'antena us l'he deixat penjada d'un boix... per si l'heu de menester.

La Tachín a la Roca dels Arcs.

És un goig tornar a sentir l'aigua correr pendent avall pel riu Boix. I és que avui m'he decidit (per fi) a fer la Tachín de Vilanova de Meià. No per res, però sempre fa mandra travessar tota la Roca dels Arcs fins l'altra banda.

De la via, dir-vos que només s'aprofita la part central, tant l'inici com el final són bastant rostoll, i ben bé del cert, aquesta part final, no sé ni si l'he fet per on tocava. Destacar el bonic L4 on cal que el primer de cordada procuri pel segon si no vol rebre una bona esbroncada. Jo, ha falta de company, he anat sense voler per la variant i sort de la sabina salvadora.

Està molt poc equipada i podreu aprofitar assegurances d'altres vies, tot i així dur friends fins C3, Aliens i bagues llargues per que la meitat de les reunions es fan en sabines. Roca molt bona a la part central i menys una llastra delicada en el L4, ja la veureu (per baix la via, per dalt la variant), i  roca variable a la resta. Inici comú amb Sangre Azul i final per una feixa a l'esquerra amb alguna grimpada per fer cim.

Apa! Fins aviat i per cert, he trobat un anella de cuïr per penjar quelcom del cinturó, fa pinta que sigui de la Guerra Civil... si coneixeu d'algú que li pugui interesar que ho digui.

15 anys de... la CES i el Guerrero Mariposa a la Paret de Zaratrustra.

Després de les dues clàssiques de la Paret de Zaratrustra, hi ha tot un regitzell de vies prou xules que es repeteixen ben poc. Avui fa 15 anys, vam fer-ne un parell: la CES i el Guerrero Mariposa.

En recordo ben poca cosa, així que no devien ser massa complicades. Esportiva en paret amb l'escalada típica del lloc: atlètica i bon canto.

Apa! Fins aviat i combinacions múltiples amb les altres de la paret... busqueu pel blog.

L'Eva Solans a les Roques del Pelat.

En aquest preciós i radiant dia de primavera no tenia ganes de patir poc ni molt, i per això he anat a repetir l'Eva Solans a Vilanova de Meià. Per no tenir, no tenia ni ganes de suar, així que amb molta calma he fet la curta aproximació fins les Roques del Pelat.

La via és una absoluta escalada 'love climb' amb una mica de grau. Realment no presenta cap tipus de problema, fins i tot, la línia està super ben trobada i és ben bonica (sembla mentida que encara no estigues oberta). Llargs molt curts i possibilitat d'empalmar-los al gust. La graduació l'he trobat benèvola i només un pas (romo) del L1 necessita una apretadeta. Últim llarg espectacular.

Perfectament equipada (massa i tot) i roca molt bona. Ombra al matí,  descens per la ferrata de l'esquerra i res més a dir.

Apa! Fins aviat i porteu pla B per si de cas... te la clientela assegurada.

Itziar a la Paret del Temps.

Després de la tempesta ve la calma i, després de la mona ve el mono. Així, que amb reserves suficients per passar una setmana, he anat a la tranquila paret del Temps a Vilanova de Meià a cremar una mica de matèria blanca. La via escollida, la Itziar, una altra de la llista de pendents.

Vieta molt bonica, atlètica i amb les assegurances ben escadusseres. Realment, la graduació original vistos els desploms existents, la trobo una miqueta desfasada, així que conteu tibar més del que aparenta. L'inici de via el podeu fer per dos llocs diferents: l'original té el peu de via mooolt herbós, recomanable la variant.

Poc equipada però amb les reunions montades, cal dur friends fins C2, Aliens i algun cordino o baga. Roca molt bona i cantelluda en molts trams i només cal vigilar a l'inici i al final. Ombra a primera hora del matí i descens per la dreta.

Apa fins aviat i ...per ser la primera vegada que vaig en aquesta paret n'he sortit prou satisfet.

El Rei del Kanto a la Roca dels Arcs.

I semblava que ja no es podien obrir més vies a la Roca dels Arcs a Vilanova de Meià i, últimament, no són pas poques les que hi han de noves. Avui hem repetit El Rei del Kanto a la part dreta de la paret.

Via semiequipada amb trams desplomats i cantelluts típics del lloc, en general resulta prou interessant. Ens ha sortit tota en lliure pujant un micarrona la dificultat (màx. 6a+). Com a nota discordant dir que en algun punt (potser) parasita alguna de les seves veïnes, especialment la Same, però com que no les he fet, tampoc ho puc afirmar amb rotunditat.

Dur friends fins C0'75,  Aliens i un parell de xapes recuperables per uns burils i un parabolt de 8mm que hi ha al final del L1. Reunions còmodes i equipades (menys la cimera). Roca molt bona en general amb algun bloc a vigilar al L2 i poc més a comentar.

Apa! Fins aviat i ...boooon carnaval, amics!!!

Tots tenim un Mestre a la Roca Alta.

Hi ha dies de rauxa i dies de seny. Tot i el radiant dia d'avui, el costipat (i malastrugança) que arrossego no m'aconsellava que fos dia de rauxa i, certament, la proposta del company no la veia gens clara. Així que, el seny a prevalgut i hem anat a la Roca Alta de Vilanova de Meià a fer aquesta desconeguda via: Tots tenim un Mestre.

Via interesant en conjunt però amb un parell de trams molt delicats en lliure (l'enhorabona al company) però perfectament assegurats per fer en artificial (en dono fe). El L2 és el més xulo i l'inici del L4 no és molt difícil però sí cal assegurar-se convenientment.

Llargs semiequipats amb les reunions montades (menys la cimera). Cal dur algun tascó, friends fins C3 i Aliens. Roca bona en general menys un tram del L1, el flanqueig del L3 i l'esperonet final del L5 (una autèntica pena).

Apa! Fins aviat i R3 penjada... guindola recomanable.

 

15 anys de... la Pornostar a la Roca Alta.

Quan escales a la part esquerra de la Roca dels Arcs a Vilanova de Meià, sempre hi ha la temptació de seguir escalant per la part dreta de la Roca Alta, i això és el que vam fer fa 15 anys: primer la Somni de Quimfer, després la Pornostar i ja per acabar de rematar la jornada la Sangre Azul.

Guardo, en general, un bon record de la via: bonica, atlètica i vertical. Recordo un inici de L1 piquent, un L2 i L3 amb uns cantos enormes i un L4 curt però finet (res a veure amb la resta). Dur cintes i poca cosa més.

Apa! Fins aviat i també recordo que vam arribar al cotxe amb els braços petadíssims.

15 anys de... la Camel a la Roca dels Arcs.

Juntament amb la Necronomicón, la Camel de la Roca dels Arcs potser és la via més popular d'aquest sector de paret. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i en guardo un bon record.

La recordo fàcil però ben atlètica, especialment el L3 que supera un mur ben vertical però amb les típiques i profundes ratlles horitzontals (en aquesta part dreta, una mica inclinades). En tot cas, roca super bona i gastada ja del pas de tantes cordades. 

Apa! Fins aviat i dur friends al gust i segons el nivell de cadascú... potser no colocareu molt però algun encara caurà.

Nova via. Sons d'Ultratomba al Contrafort de la Roca Alta.

Per aquests móns de déu hi ha moltes vies inacabades i la bona vista del company n'ha detectat una al Contrafort de la Roca Alta a Vilanova de Meià. La lògica és tant absoluta que costa de creure que l'hagin deixat a mitges però les expancions trobades a la part inferior i la seva absència a la part superior així sembla indicar-ho. Nosaltres l'hem batejat com a Sons d'Ultratomba, i si en teniu més informació serà d'agraïr.

Com dic, la via és d'una lògica absoluta anant a buscar una espectacular fisura (offwitch) i acabant per una increïble xemeneia. Tot, dominat per un inmens sostre en forma de banya que sobresurt de la paret desafiant la gravetat d'una manera pertorbadora. Bonica via on el peatge a pagar són les crostes del L1 i els blocs precàris a l'inici del L3.

La part inferior, que ja estava oberta, està semiequipada amb material antic i la superior desequipada (nosaltres només hem afegit l'R2 i dos ponts de roca en blocs empotrats). Cal dur algun tascó petit, Aliens i friends fins C4, recomanable dur el C6 per l'offwitch (nosaltres duiem el C5 i ens ha faltat talla). Roca variable, bona en general, precaució amb les crostes i blocs comentats.

Apa! Fins aviat i suposo que el company ja us explicarà les seves sensacions en el seu blog.

La Pixel Pirata a les Roques del Pelat.

Avui (també) bany de sol a Vilanova de Meià. Mentre estava a l'R1 de la Pixel Pirata a les Roques del Pelat, pensava com ha canviat tota la vall ara que NO està de moda: pocs escaladors, poc trànsit i una tranquilitat fantàstica. Com fantàstica ha estat la via.

Fantàstica, piquent, obligada i amb un grau baix que amaga un L1 exigent amb tres panxes ben atlètiques que cal saber negociar, un L2 sinuós en que serà fonamental una bona gestió de cordes (possibilitat de montar una reunió en el replà d'abans del diedre diagonal) i un L3 més fàcil però difícil d'assegurar i que convé allargar fins el mateix cim.

Poc equipada en general, cal dur tascons (discret), friends fins C3, Aliens i algunes bagues (els claus que demana la ressenya original NO fan falta). Roca bona en general tot i algun tram de crostes, especialment en el L1.

Apa! Fins aviat i descens per la ferrata... precaució.

Nova via. Coitus Interruptus al Contrafort de la Roca Alta.

Sol radiant a Vilanova de Meià que escalfa el mínim necessari per disfrutar d'una bona jornada d'escalada. Avui estreno company que està molt motivat en l'obertura de vies al Contrafort de la Roca Alta, així que ell farà de guia i jo de client, jeje!!

Ens decidim per aquesta bonica línia fisura a la dreta de la "V" característica que parteix el contrafort en dos. I per desgràcia nostra, la fisura s'acaba en un jardí penjat d'argelagues, garrics i terra, realment infumable: un "Coitus Interruptus" en tota regla. Però fins allà és una disfrutada.

La via a quedat poc equipada i cal dur friends fins C4 i Aliens (el company diu que recomanable 3 o 4 pitonets, jo crec que no calen... vosaltres mateixos). Roca bona menys algun punt del L1 i descens en un llarg rapel de 55m (a la imatge el company montant la intal.lació).

Apa! Fins aviat i parabolets de 8... perdoneu, però és el que duiem.

15 anys de... la Correfoc a la Roca dels Arcs.

De les moltes vies existents a la part central de la Roca dels Arcs, la Correfoc és de les més amables que hi ha. Jo vaig repetir-la avui farà 15 anys i prou la vaig trobar interessant. No és que en recordi gran cosa, però la valoració general és prou positiva.

Recordo, sobretot, tres moments: el difícil L1 (per mi el més exigent de la via), el bon ambient en els sostres on sabia d'equipar algun que altre pas d'artificial a la sortida dels mateixos (i no recordo haver clavat però millor portar-ne algun per si de cas) i, la nevadeta que ens va agafar en els llargs de sortida (qui ho diria amb el cel blau de la imatge).

Apa! Fins aviat i per si no em creieu... mireu.

Sol Rogent a la Roca dels Arcs.

Encara m'en queden moltes de vies per fer a Vilanova de Meià i a la Roca dels Arcs també. Avui una de les perdudes injustament en el temps: la Sol Rogent, amb la típica roca del lloc (poc gastada això sí) i els desploms característics, uf, uf!!

I els meus braços necessiten més hores de gimnàs (o menys quilos de llast) per tibar amb solvència d'ells: ara per ara, tot són tremolines i fuites d'oli del pistó. Dit això, prepareu-vos per un L1 cabró i un L3 espectacularment bo amb unes remades extrallargues dignes del millor palista. La resta bastant més fàcil.

Diuen que via equipada: jo prou recomanaria dur friends fins C1 i Aliens, sinó, en els llargs superiors potser tindreu més excursions de les desitjades i el de segon alguna que altra diagonal punyatera. Roca molt bona en general. Grau original 'vuitantero' total, jo us he posat el que a mi m'ha semblat (i no precisament benèvol).

Apa! Fins aviat i gratitud especial al company que s'ha ofert (generosament) per fer de primer el Desplom del Santi mentre jo he apretat de segon com una bèstia. Oh Yeah!!!