Neu, blanca neu.

Bonic dia de neu si ens l'ha podem mirar des d'aquí.

Apa! Fins aviat i sigueu prudents.

Llibertàries a la Paret de Riu Lacó.

He aprofitat l'últim raig de sol abans de que arribi "Mordor" per fer aquesta vieta ràpida i sense pretencions acabada de fa poques setmanes a la Paret de Riu Lacó.

La Llibertàries encara li cal unes rentades per treure la terra (i no sé si mai s'acabarà de sanejar del tot). Només sortint de la reunió hi ha una apretada i el muret fissurat abans d'arribar a dalt és xulo. La resta...

Cal dur els Friends (fins C2), Aliens i algunes bagues. Roca a vigilar tot i l'abundant neteja.

Apa! Fins aviat i ara és fàcil de seguir buscant els trams netejants... d'aquí una temporada ja no ho sé.

Nota (del 5 de Novembre de 2023): Per tancar la Vº trobada d'escaladors a Canalda, repeteixo aquesta vieta encordant-me, als seus 74 anys, amb una autèntica llegenda  de l'escalada del nostre país, chapeau!! Un honor poder-ho fer i per molts anys.

Pel que fa a la via, tot segueix al seu lloc i sense novetats. Ara ja amb bastant menys terra i amb poca vegetació.

Innominata al Pilar sin Brillo.

M'acoplo, a última hora com a tercer de cordada, per anar al Montroig on els companys ja havien decidit l'objectiu: la Innominata al Pilar sin Brillo, més bona del que m'esperava i on he disfrutat molt fins que el vent gelat de nord m'ha donat la benvinguda en arribar al cim. Snif snif!!!

Escalada variada i més interessant com més amunt. Potser el L1 és el més lleig en conjunt i el L2 el més xulo amb un inici del tot rabiós i atlètic. Nosaltres l'hem fet en tres tirades i vigilant amb el fregament.

Semiequipada amb material antic i divers. Dur els flotants habituals i bagues. Roca molt bona menys algunes crostes i blocs especialment en el L1.

Apa! Fins aviat i ...peu de via molt incòmode, pendent i herbós (R0 amb dos burils).

La Marmo Godoy a la Paret del Doll.

Ara feia uns quants dies que no gaudia de la tranquilitat de la Paret del Doll. De la tranquilitat i d'aquestes xemeneies gegants en tres dimensions que hi ha a la part de dalt de la paret. Avui hem fet la primera que trobem quan fem el canvi d'orientació: la Marmo Godoy.

Via que ens haurem d'agafar amb calma i mastegar-la bé perque no se'ns indigesti ja que és més difícil del que sembla. Escalada tipicament dollidiana on s'acaba perdent el sentit del davant, darrera, dreta o esquerra. En l'últim llarg no hem vist clar la continuació fins al cim per dins la xemeneia i, hem sortit per un sistema de fissures a l'esquerra (la ressenya semblava que també ho marcava així però no n'estic gens segur).

Cal dur els tascons, friends (fins C4), Aliens i cordinos o bagues llargues. Imaginació i mestratge per montar reunions i triangular-les com cal. Roca a estudiar amb trams de tot tipus, bona en general. Replà d'herba i terra a l'entrar i sortir de l'R2.

Apa! Fins aviat mica en mica els corriolets és van marcant... encara es posarà de moda, jejeje!!!

Còctel de vies a la Paret Formiguera.

Dia de primavera però la neu encara es resisteix a marxar en moltes cares soleïes. Per això he tornat a la Paret Formiguera de St. Llorenç de Montgai a fer tres vies i mitja: he començat per  l'Aberroncho, continuat per l'Esther, després la Joe Bonamassa i per acabar la Memòria Selectiva. Bona i completa jornada, si senyor!!!

Totes elles tenen en comú que milloren amb l'alçada essent llurs últims llargs molt bons. L'Aberroncho només té l'última panxa on cal apretar una mica. L'Esther i la Joe més de continuitat. I la Memòria Selevtiva fàcil tota ella. Escalades per disfrutar sense dubte.

Amb unes 10 cintes + R. fareu en tots els casos (afegiu alguna baga). Reunions montades i gairebé totes rapelables. Bona roca menys alguna crosta anecdòtica i poc més a comentar.

Apa! Fins aviat i ...precaució al creuar la via del tren.

Garrets Eusebi i Vent de Ponent a la Paret Formiguera.

Neu i fred per tot arreu o gairebé tot arreu. Almenys a St. Llorenç de Montgai hem pogut escalar. Primera visita a la Paret Formiguera a fer un parell de vies i de ben segur no serà l'última.

Primer hem fet la Garrets Eusebi, una clàssica equipada (per dalt) prou xula i que no presenta cap problema.
I després hem fet una raresa anomenada Vent de Ponent on els líquens i les herbetes denoten el seu abandonament. Però la via és més maca del que sembla saben on et poses (L3 difícil i contundent).

Per la primera només cal 11 cintes +R. I per la segona dur els tascons i Aliens. Roca bona en general amb alguna que altra crosta dubtosa i alguna llastra també dubtosa.

Apa! Fins aviat i booooon carnaval a tothom.

La Vintage al Serrat dels Monjos.

Després del paquet de neu que cobreix les parets de la comarca (i de tot el que està per sobre dels 900m) i del tip d'aigua a la resta, em anat a buscar el solet, la bona temperetura i la roca seca al Serrat dels Monjos de Montserrat.

La Vintage és una via prou interessant i dividida en dues parts totalment oposades, essent el L4 el més exigent amb diferència. Escalada de resalts amb les reunions en còmodes replans, té trams ben bonics i passos ben variats.

Cal dur els friends fins C3 i els Aliens. Roca molt bona menys en els replans i el tram difícil del L4. Afinar bé per trobar l'inici i descens habitual cap a la dreta a cercar el primer rapel del cim (50m) i després l'altre al final de la torrentera (45m).

Apa! Fins aviat i per cert... via amb segell d'autor.