Ordesa. En una temporada tardana.

Després d'una hivern amb unes acumulacions de neu tant bèsties com les que hem tingut, a arribat la caloreta i tot això s'ha fos (i de quina manera!!). A Ordesa es tradueix en cascades per tot arreu i parets molles. Finalment però, la temporada ordesiana a començat amb les marmotes i nosaltres apretant a fondo.

Ahir, per celebrar el 50è aniversari  vam repetir la Brujas (just en els mateixos dies sense voler-ho). Via molt guapa, sobretot la part inferior però que la superior tampoc es queda curta i, molt contents per que ens va sortir tota en lliure. Via amb dues parts molt diferenciades: la inferior, mega repetida i gairebé equipada amb pitons i la superior molt més desequipada i de buscar-se la vida. Roca en general molt bona amb algun bloc que fa por.

I avui hem repetit la Despiau sortint per la variant i continuant per la GómezKahn. Suposo que l'esforç d'ahir s'ha notat per que avui he patit bastant més (el mateix que em va passar el jun-08 quan la vam intentar i ens vam baixar), per tant, millor NO agafar-se la Despiau com una via de relax per que s'ha d'apretar bastant (6b's duríssims, sobretot el primer). Hem tingut alguna petita navegada per allà al mig (la nostra R4 l'hem improvitzat) però al final ens n'hem sortit. El llarg de la variant molt guapo. I la GómezKahn més maca del que em pensava amb algun pas atlètic de collons.

De material nosaltres duiem molts trastos i alguns no els hem fet servir (NO portàvem claus). Jo recomanaria dur flotants fins C3, repetint el C.75, C1 i C2, joc discret de tascons (més aviat petits), algun cordino fi per algun clau i pont de roca i una xapa recuperable.

Apa! Fins aviat i ...cal fer això?

15 anys de... el Cap de la Serra a la Paret de Benavent

En la terra on vivim tenim pocs vessants nord i quan arriba la calor hem d'anar buscant les orientacions per poder fer escalades a l'ombra. Fa 15 anys ens va passar això, i com que només feia un any que havíen obert el Cap de la Serra a l'esquerra del Sac d'en Farré, a la Paret de Benavent, vam decidir acostar-nos-hi.

Desconegudíssima via amb ombra al matí i roca a estudiar però sense ser dolenta del tot. Recordo que ens va costar una mica trobar l'inici però la via em va agradar bastant excepte el L1 (lleig i desagradable). El L2 era de navegar i vam estar dubtant una estona de si anar per més amunt o per més avall, el L3 bonic i em va sortir gairebé tot en lliure (potser només 1 o 2 passos d'artificial) i de la resta no en recordo res.

Apa! Fins aviat i ...potser vam fer la primera repetició i tot, jeje!!

15 anys de... la Punsola Reniu al Cavall Bernat.

Presentar-vos la Punsola Reniu del Cavall Bernat seria com fer-vos una visita turística al poble on viviu, dit d'una altra manera, qui no coneix la Punsola? Així que res puc afegir d'aquesta ultraclassiquíssima de Montserrat.

Fa 15 anys, després d'un més tancat a casa estudiant com un condemnat pels exàmens finals, tenia unes ganes boges de fer quelcom, i vaig decidir pujar per primera vegada al Cavall per aquesta via totalment equipada. El meu estat de forma era lamentable i fer-la en solitari era l'únic plus de dignitat a l'ascensió.

Apa! Fins aviat i... recordo que feia tanta calor que quan vaig fer cim, em vaig estirar a l'ombra de La Moreneta per recuperar l'al.lè.

L'Atxís i Niborga de Plutón a l'agulla de la Grip i la GisTaus.

Dia radiant, preciós, amb una temperatura molt bona i una brisa super agradable. Dia ideal per endinsar-se en el frondosos i desdibuixats camins dels Frares Encantats a Montserrat.

Hem fet dues vies en dues agulles diferents: l'Atxís a la Grip i la Niborga de Plutón a la GisTaus. Totes dues molt evidents, boniques i estètiques. Però a la vegada, molt diferents en quan equipament i dificultat.

L'Atxís és més aviat fàcil i està desequipada menys les reunions. L'últim llarg és el més difícil i nosaltres hem fet una petita variant per la fisura.
I la Niborga és ...és més aviat difícil (finura, verticalitat i mantingut a parts iguals), amb el L1 equipat (només he posat un friend a l'inici) i el L2 desequipat.

La roca és molt bona però NO perfecta, i això fa pujar fort l'adrenalina en alguns passos. L'equipament és a base de burils (xapa recuperable a l'R2 de l'Atxís) i els de la Niborga estan en bon estat i donen confiança per apretar (pas clau al tercer buril).

Apa! Fins aviat i... compte amb el descens de l'agulla GisTaus, desgrimpades de IVº.

Austeritat Expansiva a la Rua del Roig.

Matinal ràpida i fugaç al Santuari de Lord, on gràcies a la primavera tant plujosa i fresca que hem tingut fins ara, ens deixa un paisatge tant espectacular com aquest.

He anat a repetir l'Austeritat Expansiva a la Rua del Roig amb un dels seus obridors per que volia encadenar-la i gaudir-la, ja que en l'obertura va quedar-se amb les ganes. Així que, via oberta per baix (amb dos collons!!), molt bonica i amb les assegurances justes. Aquest tipus de vies encara se m'escapen però val molt la pena si aneu forts.

Potser més que una via, es tracta d'una variant que comença per la Si us Plau, la Clau i enllaça en l'R2 amb El Passeig però vaja, sigui el que sigui, està equipada tot i que pot ser recomanable dur algun alien i un ganxo per trampejar algun pas del L1 que és molt obligat... uf!uf!

Apa! Fins aviat i ... ideal per les noves generacions d'escaladors locals que pugen molt forts i molt ràpid, jeje!!

Anglada Guillamón a la Sud del Pedraforca.

Ahir me'n vaig endur una clatellada considerable d'una Anglada i avui volia treure'm l'espineta i no estava disposat a tornar a pillar. Així que amb agulletes a tot arreu (incloses les pestanyes) però amb bona companyia, he pujat a la cara sud del Pedraforca a fer l'Anglada Guillamón.

Bonica via que he gaudit molt, potser el L1 és el de més matollar però la resta és prou bo. Fa uns anyets la van restaurar amb un criteri polèmic però amb el permís dels oberturistes (crec recordar) i van redreçar la part inferior que encara n'era més de matollera.

Així, la via està gairebé equipada, anirem posant alguna coseta aquí i allà però més aviat poc.  La restauració consta de parabolts en lloc dels burils, parabolts en lloc de claus dolents (alguna pitonisa), parabolts en els clavaderos més matxacats i algun que altre parabolt més de regal. Amb tant parabolt, han tret alguna xapa (3) però cap d'important.

Apa! Fins aviat i ...L2+L3 i L5+L6 empalmables amb 60m justíiiiiiiiiiissims.

Nota (del 28 Maig de 2015): Acabo de llegir per internet que han tret més xapes de les que jo comento en la piada, algunes d'elles bastant importants, estigueu atents. En desconec més detalls.

Montrebei. I una primavera capritxosa.

Mai hagués imaginat poder escalar a la Paret d'Aragó al mes de Juny, però amb la primavera tant canviant que estem tenint valia la pena intentar-ho i un missatge d'un company a desencadenat la repetició d'una de les vies més desitjades del congost.

L'Existencialisme és una via que hauria de posar en majúscules. Quin tros de via! mare meva! Llarga, difícil compromesa, aèria i molts altres adjectius que els puc resumir dient que és un viot.

L'hem fet sense clavar (tot i alguna reunió justeta) i en 10h sense estressar-nos, genial!! La part inferior va evitant sostres mitjançant travessies i diedres, nosaltres hem fet les reunions segons la ressenya que us he penjat ja que tothom les fa on pot. La part superior és molt evident per l'enorme diedre germà del de la Cade, més difícil i mantingut del que pot semblar. La cirereta del pastís és el diedre del L13, super maco.

Hem fet servir tascons, friends fins el C4 i repetint fins el C3, aliens repetits, cordinos i bagues (en alguns moments ens donava la sensació que en duiem massa però així anàvem més tranquils). Crec que és passa bé sense clavar però llavors tenir clar que és una mica més obligat. Les reunions s'han de reforçar totes i les expansions que hi ha estan en bon estat (menys l'última, R12). Roca bona en general, amb algunes crostes a la part inferior i alguna herba en la superior.

I avui de ressaca, hem repetit la Otros Mundos. Buscant l'ombra el màxim d'estona possible (fins l'R3 o les 14h) ja que tot i no passar molta calor el dia abans, el sol de Juny ja apreta.

Escalada exòtica i curiosa, millorant amb l'alçada, passant per sota d'unes estructures gegantines que et fan sentir petit petit. No hem entrat a la cova de l'R3 però només pel lloc on es munta la reunió ja val la pena anar-hi.

També hem passat sense clavar, amb friends fins C3 i repetint fins C2, els aliens repetits, els tascons i els cordinos i bagues de rigor. La roca és bona però amb una entrada i sortida de l'R1 en que l'herba i la terra toca la moral. La resta bonic amb un flanqueig en el L4 força espectacular. 11ª repetició.

Apa! Fins aviat i ara SI que haurem de començar a treure l'afther sun i el barret.