Albert Cogall al Serrat del Poll.

Bonica jornada (de reflexió) al Serrat del Poll a Alòs de Balaguer i, puc dir que he arribat a tres conclusions. Primera: tinc que canviar d'espardenyes per caminar sinó m'acabaré fent mal, ara si que ho veig clar. Segona: l'Albert Cogall és una molt bonica via, es fa curta segur.

Tres llargs ben resolts i on el primer és el més difícil amb algun tramet de mirar-s'ho bé per després veure que hi ha més canto de que sembla, tot i així 6a picantó. El segon és el més fàcil i el tercer torna a ser ben bonic amb un tram de diedre perfecte.

Cal dur friends fins C2, Aliens i alguna baga. Reunions equipades: la cimera amb anelles, a les altres cal maillon i cordinos si volem rapelar. Roca molt bona en general i menys l'arribada al cim. A combinar amb alguna altra.

Apa! Fins aviat i tercera conclusió: que cre...i Castella i el miserable del davant, en sentit figurat (o no) que després ens acusaran d'odi...  ...millor que demà ens el follem anant a votar i així només serà abús.

La Sosanitu i Menganitu al Serrat del Poll.

Bonic dia de primavera a Alòs de Balaguer amb la tranquilitat intersetmanal habitual del Serrat del Poll. Aquest hivern passat (Gen-19) vam gairebé repetir la Sonsanitu i Menganitu però en l´últim llarg vam sortir, sense voler, per la canal vermella característica passant moltíssima por i tirant (amb les dues mans i en equilibri precari) un còdol del tamany d'una sindria, uf uf!!!

Em quedava el cuquet de fer aquest últim llarg per on tocava però sense la necessitat d'enganyar cap company, i bé... és sortir del foc per caure a les brasses: roca igual de xunga però una mica més fàcil i no tant mantingut. Realment la via no val res, així de clar ho dic.

Dur friends fins C2, Aliens i algunes bagues. Roca bona a baix i dolenta a dalt (en escalada també es pot levitar). Reunions equipades. La variant de la canal deu rondar el 6a mantingut i un passet al mig de 6a+.

Apa! Fins aviat i una imatge per veure que no us enganyo...

El Pal de la W i Lo Gall Caesar Investigator al Serrat del Poll.

Dia ennuvolat que deixava anar alguna goteta de tant en tant. Dia en que tota l'estona pensava: -Ara si, ara ja si està posant-. Però ves per on, ha anat aguantant aguantant i al final he pogut fer aquest parell de vies al Serrat del Poll a Alòs de Balaguer.

Primer El Pal de la W, vieta fàcil i gairebé equipada amb l'espai bastant just (fins i tot atropellant alguna via antiga) i sortint pel l'últim llarg de Los Misteris del PepeGall. I després la molt bonica Lo Gall Caesar Investigator: ben trobada i ben oberta, l'enhorabona! Feia dies que no disfrutava tant.

Per les dues cal dur flotants (més per la segona que per la primera) i bagues sabineres. Roca molt bona i cantelluda (menys als replans). Reunions equipades i alguna rapelable.

Apa! Fins aviat i us poso l'enllaç d'una ressenya del lloc que vaig deixar a mitges per oblit.

Sordenes Mon Guef al Serrat del Poll.

En escalada hi ha d'haver dies per tot, dies d'apretar i dies de relax, i avui ha estat un d'aquests dies de relax a la Sordenes Mon Guef del Serrat del Poll sota un sol radiant (i a la vegada implacable).

Via fàcil i sense complicacions amb diversos trams bonics i una part superior molt estètica. Informació extensa per la xarxa denota la seva freqüentació.

Semiequipada on alguns friends petits ens poden anar molt bé. Roca molt bona en general amb alguns blocs inestables i pedres soltes en els replans. Descens pel darrera amb un parell de rapels no seguits però si propers (20m i 25m).

Apa! Fins aviat i encara que no ho sembli... el març encara no s'ha acabat, jeje!!

Sueño Vertical i Tatocao lo Gall al Serrat del Poll.

El sol ja comença a notar-se en aquesta primavera del tot entrada i a les cotes baixes, com el Serrat del Poll, encara més. Avui hem fet dues vies amb l'estil comercial que els seus oberturistes els hi han donat: la Sueño Vertical i la Tatocao lo Gall.

La primera comença des de la base de la paret però la part inferior té poc a veure amb la superior, podriem dir que va més en concordança amb la segona via. Dit d'una altra manera, part superior de la SueñoVertical semiequipada i per fisures, i la resta equipat i per plaques.

La gran feixa d'aquesta part de la paret trenca totalment l'ambient i la continuitat en l'escalada, essent una autèntica pena perque les vies estàn prou bé.

Els friends fins el C3 i els Aliens només són necessaris per la part superior de la Sueño Vertical i tota la resta equipat (com he comentat). Roca bona en general amb alguna crosta, algun bloc i terra en els replans.

Apa! Fins aviat i... haurem de plegar la calça llarga i treure la curta.

Lo Nik Gall-Lastir al Serrat del Poll.

Març marçot... i quin temps més boig. Avui la busqueda d'una clariana s'ha imposat i he abandonat l'escalada a la comarca per un altre dia que no estigués tant blanquet. I aquesta clariana l'he trobat al Serrat del Poll d'Alòs de Balaguer.

He fet una solitària a Lo Nik Gall-Lastir. Vieta fàcil i ràpida sense cap complicació com gairebé totes les de la paret. Part superior bonica i poc més a destacar.

Està gairebé equipada però alguns flotants per l'inici i el final poden anar bé. Roca molt bona i cantelluda amb alguna pedra solta en els replans. Jo he baixat rapelant la part superior i després caminant per les vires cap a l'esquerra sense problemes (fites i cadena).

Apa! Fins aviat i perque veieu que no us enganyo... així s'ha llevat Solsona aquest matí.

Los Misteris del PepeGall al Serrat del Poll.

Avui he anat a fer una solitària al Serrat del Poll d'Alòs de Balaguer (altrament dit: Pic de Castellàs). Feia molt anys que no hi anava i gràcies a una segona joventut els escaladors de ponent (si és que mai han deixat la primera) he disfrutat molt repetint Los Misteris del PepeGall.

Vieta ràpida sense massa problemes que puja per uns murs ben bonics i cantelluts sobretot a la part superior. La inferior és una mica més així així i encara li calen algunes repeticions per anar netejant els cantos (per cert, característica ratlla marró en el L1).

Tot i dur trastos, no he col.locat res però amb alguna excursioneta entre xapa i xapa en els trams fàcils i sobretot en el darrer llarg. Roca molt bona, una mica bruta a l'inici com he dit. Per baixar millor fer un rapel de 40m d'una sabina pel vessant nord.

Apa! Fins aviat i part final comuna amb l'Olga Frontera.

15 anys de... la Super Poll al Serrat del Poll.

És curiós les vies que poden arribar a sortir de les anotacions de la llibreta. Podríem qualificar aquesta via com la gran desconeguda del Serrat del Poll on no hi ha cap referència a la xarxa i ben poques repeticions deu tenir. Nosaltres l'ha vam fer fa 15 anys.

La Super Poll és una bonica via molt poc equipada. Realment és una pena l'inevitable jardí central que trenca el ritme de l'escalada però la via crec que val la pena, potser la part inferior és indefinida i una mica herbosa però la part superior ens va agradar molt seguint diedres i fissures.

Apa! Fins aviat i els dos primers llargs es poden empalmar.