La Totum Revolutum a la Serra de les Canals.

Després de la tempesta del cap de setmana que ens ha fet la guitza en el Raid Lord 2025 (i quina tempesta, uf uf!!), tornem a la paret per fer aquesta via de la Serra de les Canals d'Oliana, la Totum Revolutum.

De fet, m'he hagut d'esperar un ratet al cotxe que pares de ploure, per després ja, anar de cara a la feina. Vieta fàcil i ràpida on trobar l'inici és el més complicat. Compte amb les crostes (i alguna llastra) que encara estan per saltar.

Amb 5 cintes i reunions ja fareu. Possible descens rapelant però amb el bombardeig corresponent gens tranquilitzador en recuperar cordes.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la fita més catxonda de tot el raid... i pensant ja amb el de l'any vinent.

15 anys de... la Dentrometidos a la 4º Agulla de Comalestorres.

La 4ª Agulla de Comalestorres a Cavallers sempre ha estat la paret estrella de totes les que hi ha en aquest massificat racó del Pirineu, i la Pistacho Asesino la via clàssica per exel.lència. Fa 15 anys, vam anar-hi però no per fer aquesta, sinó la Dentrometidos: una altra boníssima via que prou li podria fer ombra.

De la via, no recordo res en especial, només el d'haver fet una gran via. Tot i no sé clàssica, es repeteix bastant i trobareu informació suficient i actualitzada per la xarxa. Us he fet una mica de ressenya per tancar el post.

Apa! Fins aviat i acabeu de disfrutar de l'estiu... que això s'acaba.

15 anys de... la Redimonis a l'Agulla del Clot de l'Infern.

A la comarca, hi ha vies ben apropet del cotxe i altres perdudes en l'inmensitat del bosc. La Redimonis a l'Agulla del Clot de l'Infern és una d'aquestes segones (el nom del lloc ja et dóna una idea d'on vas). Jo vaig fer-la avui fa 15 anys.

De la via no recordo practicament res, així que poc us podré ajudar. Lo millor és anar-hi amb la mentalitat oberta i disposats a que pugui passar qualsevol cosa. Ànims.
 

Apa! Fins aviat i tot i així, només per l'excursió, ja no marxareu amb les mans buides.

15 anys de... l'Esperó de la Segalla i la Te de Roca a la Rua del Roig.

Havent descobert el raconet de la Rua del Roig feia una setmana i amb vies encara disponibles per repetir, no vaig poder resistir la temptació de tornar-hi avui fa 15 anys. Així, l'Esperó de la Segalla i la Te de Roca van ser els objectius.

Vietes tranquiles i ben assegurades per disfrutar d'una matinal a l'ombra. Destacar el sostre horitzontal de la Te de Roca que et dóna rapidament ambient a l'ascensió. Llàstima que siguin tant curtetes. 

Apa! Fins aviat i per fer cim caldrà fer una fàcil grimpada sense pèrdua possible.

Ozymandias a Narieda Oest.

Com sí fos la cançó de l'estiu, repeteixo el que seria la seva homònima en escalada, la Ozymandias a Narieda Oest: la via de moda de l'estiu 2025 (i ja veient el nou projecte que serà la del 2026). Avui, per sort meva, sense ningú a la vista.

Vieta 'plaisir', molt (massa) assegurada en els trams difícils i netejada i sanejada a conciència. Tot i que no són les vies que més m'agraden, almenys m'ha servit per apretar al màxim i mica en mica tornar agafar la forma (trams prou atlètics de bona presa).

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa... recomanable portar pla B.

Ullets a la Serra de les Canals.

Mar de fons queda després de la tempesta estival on les rutines han saltat pels aires. Mica en mica ens anem arrenglerant per això. Avui, aprofitant els núvols baixos he decidit provar sort a les assoleïades plaques de la Serra de les Canals però no, encara és massa aviat i quan surt el sol la rostida és important.

He fet la Ullets i bé: tota en lliure (màxim 6a+), roca bé i mínimament sanejada (tot i que encara hi ha crosta i pedra solta als replans) i ben assegurada en els trams difícils i excursions en els fàcils. Poc més a destacar, certament.

Apa! Fins aviat i un altre sectoret on les acabarem fent totes en els dies on l'horari sigui determinant.

15 anys de... Que bé s'està, quan s'està bé, eh? a la Rua del Roig.

Amb aquesta via descobria, fa 15 anys, aquest bonic racó del Santuari de Lord. La vieta em va semblar boníssima i, amb menys de dues setmanes, vaig tornar-hi per repetir-la integrament en lliure (Set-10).

Que bé s'està quan s'està bé, eh? està perfectament equipada i només cal donar l'enhorabona als oberturistes per trobar un retall montserratí tant bo com escàs a la comarca. Chapeau!!

Apa! Fins aviat i afegir que a la part alta hi ha unes casetes de fusta destinades a la meditació... així que sigueu absolutament discrets que sinó ens tancaran el llogaret.