La Neusnidó a la Paret del Devessó.

Avui no tenia massa temps per escalar i he decidit de fer quelcom ràpid, fàcil i a prop del cotxe. I com que el company no havia estat mai a Malanyeu, doncs hem dit: -Cap allà!-.

La Neusnidó és una d'aquestes vies de la nova fornada que no saps massa bé si aprofita, trepitja o esquiva vies ja obertes. Sigui el que sigui, és una via prou bonica i ràpida per disfrutar i no patir gens ni mica.

Equipada amb material divers, amb clar predomini dels parabolts (de 8mm!!!). Amb unes quantes cintes (16 + R.) ja fareu. Roca bona i poca herba. Descens en rapel per la mateixa via fent l'últim des de la via veïna.

Apa! Fins aviat i nom escrit a peu de paret per no confondres.

Joan Andreví Garriga a la Roca de Nadal.

Preciosa jornada per escalar, llàstima que fos dissabte i que tots els camins i caminets de Montserrat estiguessin a reventar de personal que tenia ganes de fer-se sentir. Sort que hem anat a la regió de Frares que sempre és una mica més tranquila.

Hem fet la vertical aresta brucs de la Roca de Nadal, anomenada Joan Andreví Garriga. Difícil via si és vol fer en lliure que de ben segur no us deixarà indiferent (jo he sucumbit amb quatre passos d'Ae). Amb només dos llargs ja n'hi ha prou per quedar ben satisfet.

Ben assegurada amb espits on només cal dur un grapat de cintes i l'estrep. Roca molt bona en general però no perfecta. Menció especial al rapel des d'una escarrancida sabina (preveure cordino llarg), valdria la pena posar-hi una instal.lació decent.

Apa! Fins aviat i ... els quatre passos d'Ae pot ser tranquilament 6c.

Amics del Taco al Pilar sin Brillo.

Quan he vist la boira aquest matí no les en tenia totes de que poguéssim escalar sense pelar-nos de fred, però com que l'esperança és l'últim que s'ha de perdre hem anat al Pilar sin Brillo del Montroig a provar sort i tampoc en ha anat tant malament.

Hem fet l'Amics del Taco. Típica via amb segell de ponent: poc assegurada, roca a estudiar i grau apretadet (últimament sempre pillo, snif snif!!). Tot i un traçat molt evident la via no és gaire maca, només l'últim llarg val la pena. Destacar la xemeneia del L2 que si l'encarem pel costat equivocat podem flipar bastant.

De material cal dur els tascons, els friends fins el C4 (només duiem fins el Homer i prou he trobat a faltar la Rousanne), també cal els Aliens i els cordinos i bagues de rigor. Roca, com he dit, a estudiar i alerta amb el desplom del L3 que els blocs fan una mica de por. Menció especial també al tram molt herbós a l'entrada de l'R1, redéu quin herbassar!

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que he fet.

Psicoanàlisis al Serrat dels Monjos.

Com que avui tenia que fer fred, hem decidit amb els companys d'anar al Serrat dels Monjos a Montserrat. Al final, crec que no n'hi hagut per tant i hem pogut gaudir d'una agradable jornada hivernal si no hagués estat per la via escollida.

La Psicoanàlisis és el més semblant a una pel.lícula de terror (aquest espit inicial ja et posa en situació). I dic això perque la combinació de difícultat, poc equipament, exposició, roca a estudiar i terreny indefinit fan d'aquesta via un autèntic malson. I per sobre de tot el L4, uf uf!!!

De material cal els tascons, els friends (fins C4), Aliens, bagues, cordinos (algun de molt prim) i unes vuit xapes recuperables per uns espits que van posar equivocadament en el L2 (hi ha els cargols però no les xapes), potser amb algun clau podem treure exposició en algun tram, nosaltres no els hem fet servir. Reunions a montar o reforçar, alguna força justeta (R2 i R5). Roca variable a estudiar en tot monent i algun pas herbós.

Apa! Fins aviat i ...a mi m'agraden les d'aventures i no pas les de terror, jeje!

Axis Mundi a Busa.

Avui només teníem el matí per escalar i hem anat a Busa a gaudir del solet abans no arribi la baixada de temperatures que anuncien, i que amb el costipat que duc no és el que més em convé (haurem de fer bondat, jeje!).

Hem fet l'Axis Mundi, una vieta gairebé equipada sense massa història i on la seva veïna s'endurà tota la glòria. Per part meva, he de dir que he disfrutat molt podent-m'he tornar encordar amb un company que almenys feia disset anys des de l'últim cop.

Per la via porteu els Aliens pel L1 i els friends pel L2. Roca bona menys gran part del L1 i la segona meitat del L3. Reunions montades.

Apa! Fins aviat i ...a combinar amb alguna altra.

Nova via. Geni i Figura a Canalda.

Aquests darrers dies he estat enfeinat obrint aquesta nova via a Canalda. La paret ja no dóna per obrir gaires més vies i aquesta aprofita antics intents, antigues reunions i un trosset de la Nivea.

Geni i Figura és una via semiequipada amb la típica navegació i cops de gas (i de geni) canalderos. Més difícil i més parabolts com més amunt, fins i tot algun de regal però no crec que us facin nosa. Diverses panxes d'Ae que l'hi acaben donant ambient a l'últim llarg.

En quan al material, portar els tascons, friends (fins C2, C4 opcional), Aliens, cordinos, bagues i un (o dos) estreps. No és col.loca molt però si variat. Roca bona (no arribant a molt bona) i dolenta a l'inici del L1, i dir que aquest L1 també està molt brut de líquen essent el llarg més desagraït de la via. Quan pugui repetir-la en cordada us faré la ressenya per poder ajustar millor els graus.

Apa! Fins aviat i ...va per tu, Xuxe.

Nota (del 26 d'Octubre de 2017): Repeteixo (per fi) aquesta vertical via de la part esquerra de la paret deixant-la ja enllestida de retocs i equipament (he afegit dos parabolts al L1 així queda més arregladet).

Pensava que algunes panxes sortirien en lliure però realment no val massa la pena ja que són molt a bloc. Dir que tots els llargs tenen lo seu, essent el L3 el més benèvol. I finalment la ressenya. Que la disfruteu.

 

La Somiatruites a l'Ag.dels Col.leccionistes i la Vincle Infinit a la Roca de St. Cugat.

Després de molts dies de no anar a la Plantació de Montserrat, avui tenia ganes de fer-ho però la memòria m'ha jugat una mala passada i hem donat una mica més de volta del que haguéssim volgut per anar a l'Ag. dels Col.leccionistes i després a la Roca de St. Cugat.

Hem fet dues vies: primer la Somiatruites i després la Vincle Infinit. Totes dues molt boniques i perfectament combinables d'aquesta manera o al revés segons l'època de l'any en que hi anem (la primera cara est i la segona cara oest).

Bons murs amb l'escalada típica montserratina en algun punt fins hi tot sorprenent per la generositat dels forats i que fa oblidar les petites excursions entre xapes (en els llocs fàcils potser una mica més i en els difícils una mica menys).

Les dues vies estan practicament equipades hi només ens farà falta els friends fins el C1 i els Aliens per algun lloc molt concret. Roca molt bona excepte llurs arribades al cim i algun altre punt poc important.

Apa! Fins aviat i ...bon carnaval.