L'estiu s'acaba.

Diuen que a partir de demà arriben les tempestes de tarda i, certament, ja en tenia ganes després d'un estiu tant sec com aquest. Això, a muntanya, vol dir que la fresca arriba i l'estiu s'en va. Un estiu on les escalades es compten amb els dits d'una mà però altres interessos tenia jo.

Molts moments en familia (i parella) que m'omplen de felicitat i em fan sentir viu. Quin estiu més curt s'he m'ha fet, renoi!!! Aviat tornarem a la rutina escolar i a l'horari de papa, només espero que la pandèmia no ens faci confinar una altra vegada.

Apa! Fins aviat i sinó la comarca ens espera... 'again'.

15 anys de... la Via de Pasqua a Canalda.

Afrontar la Via de Pasqua de Canalda és començar a picar alt i entrar dintre del grup de vies selectes de la paret. El primer i últim llarg mereixen un punt i apart però sense descuidar la part central que tampoc regala res. Un viot sense cap mena de dubte que mostra el bon fer dels seus oberturistes. Chapeau!!

A mi hem va costar molt decidir-me a fer-la i el L1 m'el mirava i remirava, des de terra, fins que un calfred m'eriçava l'espinada i defugia la perspectiva. Avui fa 15 anys, vaig posar-hi fil a l'agulla i us ben asseguro que fins l'últim metre no va donar treba. Via de Pasqua: de les grans vies de la paret.

Apa! Fins aviat i la imatge és de la repetició d'un bon amic que li he robat... gràcies crack!!

La Sánchez Galí a la Roca de l'Ordiguer.

Quan en els articles d'escalada llegeixes: -Otra gran clásica...- però no trobes res d'informació ja t'ensumes que hi haurà ratamorta. Tot i així, la Sánchez Galí de la Roca de l'Ordiguer feia molts anys que estava a la llista i, amb ratamorta o no, tenia ganes de repetir-la... i Déu ni do... una bona curtida. 

Com passa em moltes vies del Cadí, el grau importa poc. Aquí el que té més valor és saber gestionar la roca, el material i un bon instint de paret. Nosaltres possiblement NO em sabut trobar l'itinerari cent per cent correcte a la part central però més o menys ens n'em sortit i és el que us he ressenyat.

La via la podem dividir amb tres parts: la inferior per xemeneis i diedres de grans dimensions amb roca delicada, la central indefinida amb diverses variants possibles i amb roca ben bona i compacta i, finalment, la part superior molt vertical, difícil, intimidatòria i amb roca variable bona en general.

Molt poc equipada en general, trobareu quelcom molt de tant en tant (alguns ben amagats). Dur tascons (discret), friends fins C4 repetint fins C2 i opcional repetir el C4, Aliens repetits i 4 clauets per alguna reunió i per equipar un pas en un dels artificial. Graduació original desfassadíssima i en general via més dura del que sembla.

Apa! Fins aviat i ...això sí: ombra i aventura assegurada.