15 anys de... la Xics Antirobo a la Serra de St. Joan.

Les virtuds de la Montanisell per gaudir del sol d'hivern són ben conegudes. Nosaltres així ho vam fer avui fa 15 anys tot repetint la Xics Antirobo a la Serra de St. Joan.

No recordo gran cosa de la via, només dues cosetes: concepte general de bona via i L5 molt guapo. Per tant, busqueu informació per la xarxa que prou en trobareu.

Apa! Fins aviat i... tot i el nom a l'inici, millor no fallar en l'aproximació.

15 anys de... la Innominata a la Serra de St. Joan.

Actualment el tinc una mica abandonat, però durant una bona temporada la Serra de Sant Joan a Montanisell va ser un terreny de joc excelent per escalar-hi, avui fa 15anys vam anar-hi a repetir la injustament oblidada Innominata.

Reprodueixo la piada que vaig fer en el seu dia per internet:

Aquest dissabte vam repetir la via Innominata a la serra de St Joan.
Potser sóc jo que estic en baixa forma però em va semblar una via díficil díficil amb el grau moooolt ajustat, roca molt bona menys a l'inici i al final de la via i trams excepcionals. Seguros contats i reunions equipades.

L1 de tràmit en flanqueig a la dreta, fita petita a peu de via (V).
L2 moooolt atlètic amb seguros justos, molt xulo (6b+++).
L3 de fissures diedre una mica herbós al final (6a)
L4 al.lucinant, un llarg de pel.licula per placa primer i fissura després, tot corall, brutat (6b).
L5 d'artifo desplomat fàcil d'equipar, molt bon ambient (A2 Ae).
L6 amb ganes que s'acabin els mur desplomats i final una mica trencat-herbós (6a).

Felicitats als obridors, potser no és massa evident a primera vista però un cop t'hi poses el camí es veu amb molta claredat.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.

La Furi a la Paret de Comalavall.

Enclavada entre Coll de Nargó i Montanisell, la preciosa paret de Comalavall és un petit retall de calcari d'una qualitat suprema. Avui hi hem fet la via més fàcil del lloc, la Furi, en un fabulós dia de tardor.

Fàcil, homogènia, elegant i simuosa. Cap llarg destaca i cap llarg desmereix. Una bona via en general que es fa curta. Menció especial a l'atlètica sortida de l'R2, on ens pot costar més o menys en funció de la bona (o no tant bona) lectura que fem del pas.

De material hem dut el que demanàven, però ni el C2 ni el C3 els hem posat, així que vosaltres mateixos. Roca molt bona menys la primera meitat del L2 i compte que aquest llarg pot estar moll després de pluges.

Apa! Fins aviat i possible descens rapelant (35+50) i acabar d'arrodonir la jornada al sector esportiu de la vora... boníssim també.

15 anys de... la Rosa dels Vents a la Serra de Sant Joan.

Baixant del Tresor dels Maquis, vaig quedar-me impresionat de la gegantina planxa vermella que domina el sector i rapidament els ulls ja buscaven les debilitats de la paret per obrir-hi una nova via. Així va neixer la Rosa dels Vents: atrevida, arrogant i amb molt ambient, sobretot al darrer llarg.

Vam fer-hi tres atacs i jo un darrer en solitari per sumar-hi un llarg més a l'inici. El mes següent (Abr- 07) vam repetir-la per intentar alliberar algun sostre sense èxit. Posteriorment, el company d'obertura, amb son germà, van fer-hi una bona alliberada (no completa) quedant les anotacions a llapis a la ressenya original que us penjo. Tot un repte pels més 'lolos'.

Apa! Fins aviat i ...una de les poques vies bones que he obert, injustament oblidada en el temps.

15 anys de... l'Spirit a la Serra de Sant Joan.

La repetició de l'Spirit al sector de la planxa vermella de la Serra de Sant Joan, avui fa 15 anys, tenia com a objectiu bàsic saber per on anava la via, per que n'estavem obrint una de nova pel costat i no volia liar-la (tot i que la via és molt evident, és filosofia d'oberturista coneixer el traçat de les vies veïnes abans d'obrir-ne una de pròpia).

La recordo interessant però sense ser cap meravella. Recordo el difícil L2 i una mica de terra i herba emprenyadora al L3 (aquí és on li resta més punts). La resta ho recordo fàcil i una diagonal evidentíssima a dretes en els últims llargs.

Apa! Fins aviat i poques repeticions deu tenir.

Umami a la Serra de Sant Joan.

La primera vegada que vaig anar al costat est de la gorja del Pitarell, just damunt del poble de Montanisell, va ser fa una pila d'anys, per equivocació, cercant una via amb poquíssima informació i vam acabar pujant per ves a saber on. Avui, repetint la via Umami, i amb una foto ressenya, la cosa a estat molt més senzilla.

La via, oberta recentment, on encara li cal una bona rentada (d'una pluja que no arriba mai) és bastant directa i fàcil de seguir. Jo l'he fet tota en lliure essent l'inici del L3 el tram més difícil (màxim 6a+), la resta ja més fàcil: llargs inicials per un diedre, intermitjos indefinits i finals per un tènue esperó.

 

Resta semiequipada amb material divers. Cal dur Aliens, friends fins C3 i alguns cordinos o bagues. Roca molt bona en general (precaució al final del L3), terra encara en algun punt i bastantes rames xerracades per poder passar més bé. Aproximació per un corriolet de punts blaus per desviar-nos a la dreta al final.

Apa! Fins aviat i NO a la guerra... ni aquesta ni cap.

15 anys de... l'Esperó més Millor a la Serra de Sant Joan.

Durant una bona seguida d'anys l'activitat oberturista a la Serra de St. Joan va ser notable i, a mi m'anava perfecte perque el lloc era (i és) tranquil, relativament aprop de casa i ben orientat al sud per disfrutar del solet d'hivern. Amb tot, tancàvem l'any 2006 amb aquesta bonica via de la part més propera al poble de Montanisell.

De l'Esperó més Millor, certament no en recordo practicament res i, el poquet que em ve a la memòria no sé si és d'aquesta via o d'alguna altra, però segons tinc anotat a la llibreta obté una puntuació alta així que lletja segur que no és. A la xarxa tampoc trobareu massa informació, així que teniu l'aventura assegurada.

Apa! Fins aviat i ...a veure que expliqueu si decidiu repetir-la.

15 anys de... El Tresor dels Maquis a la Serra de Sant Joan.

La Serra de Sant Joan a Montanisell guarda vies mediocres, vies bones i vies molt bones com El Tresor dels Maquis al sector de la 'Planxa Vermella'. Jo vaig escalar-la, suar-la, patir-la i disfrutar-la avui farà 15 anys. L'enhorabona als oberturistes per trobar una línia tant bona i la sort del tresor que no desvetllaré.

Doncs sí, la via és molt bona amb una part inferior difícil i exigent i la superior més amable. Recordo que el final del L1 ensenyava les dents. L'inici del L2 era atlètic, assegurat amb ponts de roca i on no sabies ben bé cap on anar. I el L3, el més difícil, on si es puja un plus a la graduació original crec que ningú es queixarà. Tot i que hi ha bastantes assegurances, els flotants habituals es fan imprescindibles. Roca molt bona i descens cap el coll de la dreta amb un curt però volat rapel.

Apa! Fins aviat i trobareu força informació per la xarxa i m'atreveixo a dir que ja és una clàssica del lloc.

15 anys de... la Dismi a la Serra de Sant Joan.

De totes les vies de la Serra de Sant Joan a Montanisell, la Dismi trenca motlles per ser la única que està equipada, fet una mica insòlit donades les característiques de la zona. Com no podia ser d'una altra manera, quan els vents van ser favorables vam anar a repetir-la avui farà 15 anys.

La recordo bastant variada, amb trams xulos i trams no tant. Recordo que la vam fer tota en lliure amb unes bones tibades d'uns blocs que no donàven massa confiança (però allà continuen) i ja està... jo no en recordo res més, així que per més informació consulteu a la xarxa.

Apa! Fins aviat i com passa en molts llocs, va tenir el seu petit 'boom' però actualment no crec que us hi trobeu massa gent.

15 anys de... la Sol i Serena a la Serra de Sant Joan.

En el primer intent de repetir la Buffet Lliure a Montanisell ens vam perdre i vam sortir de la paret com vam poder, però seguint uns diedres centrals molt xulos. En un altre intent de la mateixa via, vam baixar-nos de l'R3 i vam visualitzar el futur L1 de la via que ens reporta. Només calia trobar una sortida escaïent al cim.

Així va neixer la Sol i Serena. Via poc repetida però molt més bonica del que està escrit en algun lloc, només l'entrada i sortida de l'R1 desmereixen. El L1 també s'ha de vigilar però apart d'això, la resta és un festival de diedres i fisures amb un final de festa per sota una proa de sostres del tot espectacular (van comentar-me que van obrir una variant pel mig d'aquests sostres però no en tinc més referències).

 Apa! Fins aviat i us penjo la ressenya original que vaig fer... crec que és prou bona.

La Buffet Lliure a la Serra de Sant Joan.

Feia gairebé tres anys que no pujava a Montanisell i la veritat és que ja trobava a faltar la pau i tranquilitat de la Serra de Sant Joan. Avui hem repetit la Buffet Lliure on hi tenia dues espinetes clavades: la primera ens vam perdre a mitja via i vam sortir per on vam poguer, arribant al cotxe amb la llum de la Lluna, uf uf (Des-00) i, la segona ens vam baixar per trobar-la massa difícil (Set-02). Així que tocava fer-la sí o sí i certament m'ha costat més del que m'esperava mirant la ressenya.

La via està mooolt poc equipada i és bastant entretinguda. Molt sinuosa (vigilar amb el fregament), variada i amb trams molt xulos (pocs) i trams bastant rostoll (diversos). El resultat final no puc pas dir que sigui satisfactori i m'atraveixo a dir que és de les lletges que he fet en el lloc.

Cal dur tascons (petits molt útils), friends fins C3 (C4 recomanable), Aliens i diverses bagues per sabines i ponts de roca. L'hem fet sense clavar i sense el pas de ganxo de diu la ressenya original. Reunions a montar i bastant incòmodes menys l'R2 i l'R4. Roca molt variable amb trams de blocs dubtosos, trams de crostes, slaps compactes, fisures super bones, gotes d'aigua, etç etç. Però el pitjor de tot de tot són les herbes, matolls, argelagues, alzines i vegetació diversa dispersa per tot arreu, sobretot sobretot el L6, pfff... esgarrinxat és poc.

Apa! Fins aviat i això sí... aventura garantida.

15 anys de... la Tal com Raja a la Serra de Sant Joan.

Començavem el 2004 (fa 15 anys) amb aquesta escalada a la Serra de St. Joan: la Tal com Raja just a sobre el poble de Montanisell. Realment no recordo res de la via, fins hi tot pensava que la fotografia corresponia a una altra via del lloc.

Així que poca informació us puc donar i quelcom trobareu per la xarxa. Per l'anotació que tinc a la llibreta és una via del munt: ni guapa ni lletja.

Apa! Fins aviat i ja direu que tal raja, jeje!!!

15 anys de... la Safari Calcari a la Serra de Sant Joan.

La Serra de Sant Joan durant la primera dècada del 2000 era un constant de noves obertures, algunes ben afortunades i d'altres no tant. La Safari Calcari feta fa 15 anys era una d'aquestes no tant afortunades i és que el nom ja ho diu tot.

Excepte el L2 que era prou bonic i l'últim llarg ben interessant, la resta era bastant salvatge en tots els sentits. No crec que tingui gaires repeticions. Així que ja ho sabeu: escalada romàntica on segur no trobareu cua.

Apa! Fins aviat i descens cap a l'esquerra per una canal on s'havia de fer algun rapel... crec recordar.

15 anys de... l'Aerolito Sevillano a la Serra de Sant Joan.

Us en recordeu dels "aerolitos"? Ja fa temps d'allò, oi? i aquesta via va ser oberta en aquells dies. Jo la vaig repetir en el dia més curt de l'any de fa 15 anys aprofitant la còmoda aproximació i la modesta alçada de la paret.

No recordo gran cosa de la via. Sé que em va agradar i que l'últim llarg el vaig trobar difícil. A part d'això res més, però sé que s'ha repetit amb certa freqüència i que és una via que pot entrar en una llista de futuríbles.

 

Apa! Fins aviat i avui més que mai...

15 anys de... l'Amanida Vertical a la Serra de Sant Joan.

Poques coses recordo d'aquesta escalada de fa 15anys, el que si recordo és no era el pla fer l'Amanida Vertical de la Serra de St. Joan. Jo diria que voliem fer l'Esperó més Millor però tampoc ho puc assegurar.

Recordo que començava bastant dret i de seguida vaig veure que la ressenya no encaixava massa però un espit  bastant a la dreta em va fer anar cap allà. A l'R1 vam veure que estavem en un altre lloc però com que la cosa es veia interesant vam tirar fins l'R2 on allà si que definitivament era un campi qui pugui.


Apa! Fins aviat i ... aquell dia no sabiem que vam fer però uns mesos més tard vam veure la ressenya publicada i justament vam fer el mateix, jeje!!!

Diamant en Brut a la Serra de Sant Joan.

Avui hem anat a la Serra de St. Joan a repetir la Diamant en Brut. Una via que vaig obrir el 2008 només amb material flotant. No duiem martell, ni claus, ni parabolts i l'incertesa va fer que busquessim les debilitats de la paret sense arriscar gens. Per acabar de rematar la jugada vam decidir deixar-la absolutament desequipada, sense ni tant sols un cordino de referència per marcar via.

Així, les sensacions d'avui i les d'aleshores han estat molt semblants però amb la seguretat que dóna una ressenya i el camí conegut. La via té una part central molt bonica sota la impresionant visera del sostre germà de la Via del Gran Sostre. I trobant un pas estratègic vital per poder assolir el cim sense més complicacions.

Us penjo la ressenya que vaig fer en el seu dia amb una petita variació en el L4. En aquest llarg és molt millor pujar per la placa de la dreta (com hem fet) que no pas pel didre herbós de l'esquerra (com vam fer). Roca molt bona en general amb algun tram herbós.

Apa! Fins aviat i també us penjo una foto desenfocada del dia de l'obertura, jeje!!!

15 anys de... la Peus de Porc a la Serra de Sant Joan.

Transcorria l'any 2001 i ja havia obert diverses vies però cap fora de la comarca, així que la Peus de Porc a la Serra de St. Joan va ser la primera. La vaig obrir en solitari menys els últims deu metres on em va ajudar el company de la fotografia. Tal dia com avui de fa 15 anys la vam deixar enllestida.

La vaig obrir en escalada combinada i anys més tard escaladors més forts que jo la van fer tota en lliure i sense clavar. La meva enhorabona perque hi ha trams on cal apretar de valent. Per mi, el L3 és el més obligat i l'últim el més difícil que em va costar una perillosa volada cap per avall sense més conseqüències.

Apa! Fins aviat i ...disfruteu-la que és ben bonica.

15 anys de... Con Ocho Basta a la Serra de Sant Joan.

L'any 2000 a Montanisell no hi havia gaires vies obertes i Con Ocho Basta la vam repetir pocs mesos després de que s'obris. Crec recordar que el company no podia caminar gaire degut a una lesió de genoll i teniem que fer vies a prop del cotxe, per tant, aquesta ens anava com anell al dit.

Quan la vam fer no hi havia tantes assegurances com hi ha ara, suposo que l'oberturista veien que la via es repetia bastant va decidir obrir alguna variant més bonica i afegir alguna assegurança. Així que els meus records no seran del tot encertats per comentar-los.

Apa! Fins aviat i suposo que algun dia l'hauré de repetir, jeje!!!

Via del Gran Sostre a la Serra de Sant Joan.

Des del dia que van obrir la Via del Gran Sostre a la Serra de Sant Joan que s'en va anar a la llista de pendents i des de llavors fins avui he intentat anar-hi unes quantes vegades però per una cosa o per una altra sempre canviavem de lloc. Finalment, després de dos anys de no pujar a Montanisell l'hem fet i disfrutat sota un magnífic cel blau.

Bonica via on destaca per sobre de tot l'immens sostre (a 45º) totalment equipat del L4, amb un ambient especial a la reunió respectiva. La resta no és tant espectacular però amb algun tram prou bo (fissura del L3). Pot fer-se tota en lliure (menys el sostre) amb una dificultat màxima de 6c (no obligat).

Reunions equipades i llargs semiequipats, sobretot els passatges de sisè grau. Cal dur friends fins C2, Aliens, alguna xapa recuperable i bagues sabineres (tascons opcionals, nosaltres els hem passejat). Roca molt bona en general amb alguns blocs sospitosos en el L1. Algun tram herbós en diferents punts però no massa emprenyadors.

Apa! Fins aviat i descens pel coll de l'esquerra amb un rapel de 20m i després un tram de corda fixa.

15 anys de... l'Esperó de Montanisell a la Serra de Sant Joan.

Aquesta va ser la segona via oberta en tota la serra i costava molt ubicar una via sense unes indicacions una mica acceptables. El tema és que uns mesos enrrera ja vam intentar fer l'Esperó de Montanisell però vam ser capasos de trobar-la.

Tinc pocs records de la via, gairebé només recordo que el L1 (en escalada combinada) va costar-me més del que m'hauria imaginat. Actualment es fa tota en lliure, essent aquest llarg el més difícil, naturalment.

Apa! Fins aviat i... també recordo que tot i la vegetació, algun tram era prou maco..