15 anys de... la Dentrometidos a la 4º Agulla de Comalestorres.

La 4ª Agulla de Comalestorres a Cavallers sempre ha estat la paret estrella de totes les que hi ha en aquest massificat racó del Pirineu, i la Pistacho Asesino la via clàssica per exel.lència. Fa 15 anys, vam anar-hi però no per fer aquesta, sinó la Dentrometidos: una altra boníssima via que prou li podria fer ombra.

De la via, no recordo res en especial, només el d'haver fet una gran via. Tot i no sé clàssica, es repeteix bastant i trobareu informació suficient i actualitzada per la xarxa. Us he fet una mica de ressenya per tancar el post.

Apa! Fins aviat i acabeu de disfrutar de l'estiu... que això s'acaba.

Cavallers. El control de les masses.

Cavallers ja fa temps que s'ha convertit en un destí popular per l'estiu però potser fins ara m'havia autoenganyat del que això suposava: prohibicions, policia (i multes) i gent per tot arreu. Ens hem escapat de les multes però no de la resta i, hem escalat la Clásica y Confortable a la Paret del Enanito Duro i la John Lee Hooker a Comalestorres: una bona curtida per les cuixes poc acostumades últimament a tanta activitat.

De la primera comentar que el nom pot portar a engany: algun llarg de confortable no ho és i cal una bona apretada i, de la resta doncs amb trams bonics però amb dos jardins que li trenquen la bellesa general.

La segona ja és una via més potent però més equipada. Destacaria la fisura cega del L4 molt tècnica i de continuitat (potser no arriba a 7a), la resta de passos difícils són curts i de fe (molta fe).

Dur friends fins C2 (C3 opcional per la primera), Aliens i algunes bagues llargues (també per la primera). Roca molt bona amb els jardins inevitables comentats. Enllaç de 30min entre una via i l'altra. A nosaltres ens va tocar el sol fins que no vam ser a la John Lee Hooker, preveure aigua abundant.

Apa! Fins aviat i avui, la poca pell que quedava, l'hem acabat de deixar en un dels nombrosos sectors d'esportiva... redéu quin mal!!!

15 anys de... la Rasta a Cavallers.

No sé exactament com vam anar a parar en aquesta via de Cavallers, avui farà 15 anys. Suposo que devia voler escapar del sol de la plana i escalar quelcom fàcil pel Pirineu.

Així que l'únic record que tinc de la Rasta al sector de l'Afrikan Wall és l'inmortalitzat en les fotografies i just: aquesta correspon a la sortida de la xemeneia desplomada del L3.

Apa! Fins aviat i el sol i la calor ens va tocar igual... o més, jejeje!!!

Travessany. I el sol de Setembre.

Déu ni do la caloreta que fa per ser Setembre, aquest ja tornarà a ser un estiu de mai acabar. Però ja està bé, així podem allargar la temporada pirinenca. Aquest cop a Travessany (o Travessani, no ho sé del cert).

Ahir vam aprofitar les últimes llums del dia per fer una via a Cavallers i avui hem pujat fins les altives, boniques i estètiques Agulles de Travessany a fer les dues CADE's que hi ha, primer a la 4°agulla i després a la 2°.

Vies amb característiques d'alta muntanya i tot el que això comporta. Una més llarga, més indefinida i més salvatge, i l'altra més curta, definida i repetida.

De material no en trobarem gaire, només algun clau contat i caldrà els tascons (discret), friends fins C3, Aliens i bagues per anar bé del tot. Roca molt bona amb els inevitables blocs a les parts altres i el líquen en diversos punts.

El descens de la 4° agulla el farem desgrimpant fins al coll amb la 5° (precaució) i un rapel de 50m mínim pel vessant est. I per baixar de la 2° cal desgrimpar una mica direcció a la 3° agulla fins trobar un passamà i un rapel de 25m fins al coll (precaució també).

I com he comentat, ahir en arribar vam aprofitar per fer una vieta ràpida i curta a la part esquerra del sector African Wall: la Piskinaires. Com que fa dies que no plou, la vam trobar totalment seca.

Apa! Fins aviat i per les Cade's vam tardar 12h de cotxe a cotxe ... amb dos hores i mitja d'aproximació i dues de descens.

15 anys de... la Indirectíssima a la Paret de Riu Malo.

Ara farà 15 anys vaig fer la meva primera visita a Cavallers i deu ni do de com a canviat des d'aleshores. Com que el company estava en fase de recuperació vam combinar esportiva i la Indirectíssima a la Paret de Riu Malo (massa llarg per dir la paret on peta el riu malo, jeje!!).

Tortuosa via sense massa complicació i amb multitud de vies que la creuen. Recordo que la part superior era ben bonica amb algun desplom ben atlètic. Roca bona i compacta per col.locar alguns flotants de tant en tant. Descens rapelant fins el jardí i després caminant.

Apa! Fins aviat i compte amb el sol matinal que hi cau de ple.

Cavallers. Fi de temporada pirinenca 2013... o no.

Sembla que no pugui ser que al Setembre fagi dies tant bons, fins i tot he passat calor escalant a l'alta muntanya de Cavallers. Però anem a pams que hem fet quatre vies en tres dies i tenim els dits sense pell.

La ventatge que te Cavallers és que arribis a l'hora que arribis sempre pots acabar d'aprofitar el dia fent alguna coseta. Així que per escalfar motors, la Xaomin, vieta d'adherències increïbles camuflades amb graus fàcils.

L'endemà, la jornada estrella: empalmar l'Esperó de Mordor a la Paret de l'Estany amb la Noche de Acción al Pa de Sucre. Jornada llarga (gairebé 14h. de cotxe a cotxe) però molt, molt molt xula.

L'Esperó de Mordor és ja una clàssica de la zona. Bones fissures, bona roca, equipament mínim per esplaïar-se posant friends... molt bona via, si senyor. Els dos primers llargs i els dos darrers es poden empalmar.

I després caminadeta de 30min (més que menys) per empalmar amb la Noche de Acción a la cara sud del Pa de Sucre (fins que no veigueu el Mussol de Tumaneja, no us preocupeu per buscar la via).

Una altra futura clàssica per l'estètica de la via, el grau benèvol, i l'equipament just però suficient. La roca, per contra, tot i ser molt bona en general, te algun tram de llastres en que cal vigilar (L4).

I avui, per acabar de rebentar les puntes dels dits hem repetit La Rana de la Boca Grande. Bona i variada via amb algun tram lleig (L1 i L6) però amb d'altres de molt bons (L2 i sobretot L4). Descens en quatre rapels (45, 30 + "desjardí", 40 i 55m).

I per acabar, aquí us deixo les ressenyes de totes les vies i uns apunts dels horaris de la "Integral Nit de Mordor": Cavallers-Paret de l'Estany, 2h i mitja. Cim de la paret de L'estany-a peu de via del Pa de Sucre, 35min. Cim del Pa de Sucre-retorn a peu de via, 30 min. I retorn a Cavallers 3h. Aproximadament.

Apa! Fins aviat i no us oblideu un bon detector de fites, que n'hi ha però costen de veure.

El Pistacho Asesino a la 4ª Agulla de Comalestorres.

Hem anat a la muntanya per escapar-nos de la calor de la plana i el que hem trobat ha estat boira, vent i fred. Renoi quin cóctel!!!! Almenys ens hem assegurat de no trobar ningú a la Pistacho Asesino a la 4ª Agulla de Comalestorres.

La via té un L1 d'aquells que et fan treure la son ràpid de les orelles, i moll com l'hem trobat encara hem flipat més. Fins que no ha sortit el solet, l'escalada a recordat més els dies d'hivern que no pas els d'estiu, però no us penseu que la cosa hagi millorat gaire després, quatre o cinc hores tocant-nos el vent ens ha deixat força maxacats.

Nosaltres hem passat amb friends fins el C2, però el C3 pot anar bastant bé, la resta de trastos al vostre gust i segons el nivell. La via l'he trobat més difícil del que m'esperava però donades les condicions metereològiques tampoc en puc fer massa cas.

Apa! Fins aviat i... el Pas de l'Ós l'haurem de rebatejar com el Pas de l'Isard mort.

Cavallers. Pla B.

Temps insegur, massa insegur per escalar lluny de tot i de tothom, així que Cavallers ha estat el nostre pla B amb possibilitat de quedar-nos sense escalar però... qui no s'arrisca no pisca.

Arribem tard i enfilem a bon ritme i amb un sol radiant cap a Comalestorres a fer la via més repetida de tota la vall. Com no podia ser d'una altra manera, hi ha una cordada que acaba de començar. Pla B altre cop, i ens posem a la bonica Blues.

Val la pena anar bé de grau per poder gaudir del plaer del moviment, si no és així, potser posarem més material del normal entre els pocs però suficients parabolts que hi ha. El L4 és el més desequipat i on trobarem els trams més compromesos i l'últim el més bonic. Descens en rapel pel darrera sense complicacions.

Això va ser ahir i, avui hem apostat fort i hem anat a la Paret de Riu Malo però en el primer llarg de l'Agujetas de Color de Rosa ha començat a ploure i ens hem quedat amb les ganes, queda pendent. Cansats de pla B, hem optat pel C, C de Cap a Casa.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya de la Blues.

Cavallers. El granit popular.

Pirineu, estiu i gent és un trinomi que va de bracet, calor, mosquits i picades també i, a Cavallers ho tenim tot, algunes poc soportables, almenys trobar velles amistats m'ha fet feliç.

Hem fet un parell de vies al contrafort de Comalestorres: El Click i Laura. Ja havia fet la part inferior de la primera (Jul-05) en un dia de calor insoportable i tenia ganes d'acabar-la i la segona m'he l'havíen recomenat i ha valgut la pena.

El Click és una via variable en tots aspectes, en equipament, roca, pasatges, verticalitat, bellesa, etç etç etç. En general és una bona via destacant el L3, L4, L11 i sobretot sobretot el L5, senzillament genial. Compte en el descens: anar a buscar amb calma el coll de l'Agulla Jordi Pujol i després xino xano per la Canal de les Llisses fins una vira evident a l'esquerra.

I la Laura... vertical (amb alguna feixeta), fisures patidores i grau apretat. Equipada per rapelar (posible en tres rapels) i alguns parabolts en llargs. Si és va justet de grau millor repetir el C3 i portar el C4. Compte en l'últim llarg no equivocar-se (no seguir la fisura de sobre la reunió). Per la resta, destacar el L5 per la seva bellesa.

Apa! Fins aviat i no us descuideu el afther sun.