15 anys de... la Nirvana a la Paret de Catalunya.

A la Nirvana de Montrebei li tenia una espineta clavada d'ença de baxar-nos-hi després del flanqueig (Mai-98) amb un parell de rapels de fortuna ben acrobàtics. Però avui fa 15 anys vaig tenir la sort de repetir-la no sense suar-la, i és que donada la categoria dels oberturistes potser la primera vegada ens anava gran.

La ressenya que duiem era bastant pobra i realment no reflexava les dificultats reals de la via. Recordo que en el famós llarg del flanqueig descendent vam fer un pèndol gens menyspreable i que en el següent era on es tallava el bacallà de la via podent escollir entre dues reunions segons el nivell d'estrés abastat: la primera que sortia al pas ben penjada i la segona una miqueta més amunt més còmoda. La resta ja era per xemeneies típiques del lloc fins a conectar amb la Marquises on tornava a posar-se difícil.

Apa! Fins aviat i us penjo la ressenya que vaig fer-ne per si us és d'utilitat... ànims.
 

15 anys de... la Tempesta Nocturna a la Paret de Catalunya.

Hi ha vies que han d'apareixen en el currículum sigui com sigui i una d'aquestes és la Tempesta Nocturna de Montrebei. Jo vaig tenir l'oportunitat de fer-la avui farà 15 anys i, certament, va complir amb les expectatives. Boníssima via, sí senyor. Molt probablement entre les deu millors que he escalat mai.

Gràcies al company, en guardo un grans records en una jornada que tot va sortir perfecte i sense entrebancs. Recordo haver tibat com un bèstia tot i alguns (pocs) passets d'artifo per allò de reservar una mica i sort que els llargs superiors són una mica més benèvols per que la curtida va ser considerable.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa... compte en saber-la filtrar correctament segons el nivell de cadascú.

15 anys de... la Via del Torreón a la Paret de Catalunya.

De totes les vies que hi ha a la part curta de la Paret de Catalunya, em feia gràcia repetir la via del Torreón ja que no hi havia gens d'informació per la xarxa i es veia prou atractiva. Res més lluny de la realitat, però. Fa 15 anys vam anar-hi i prou vam suar tinta xina en diversos llargs, inclosa una variant en el L2 per estalviar-nos un d'artificial que no es veia gens clar.

És l'única via, des de sempre, on tots els records que en guardo són de llargs escalats de segon, per tant, millor que el primer de cordada vagi conscienciat a passar-les magres, especialment en l'últim llarg, un autèntic passatge del terror de 45m. Uf Uf!! Us penjo la ressenya que vaig fer en el seu dia.

Apa! Fins aviat i sort, molta... sort.

15 anys de... la Torrades amb All a la Paret de Catalunya.

La Torrades amb All sempre ha estat l'aneguet negre de la Paret de Catalunya i durant molt temps va tenir l'espasa de Democles al damunt. Finalment, sembla que els anys l'han ammistiat i ara llueix la seva etiqueta de 'la friki de Montrebei' amb prou dignitat.

Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i bé, sense res a destacar: ben bonica i parabolada sense excés (11 cintes variades + R.). Roca bona i possiblement gastada en algun punt.

Apa! Fins aviat i porteu pla B... tot i que aquí el pla B comporta arrosegar tota l'artilleria.

15 anys de... la Via del Corb a la Paret de Catalunya.

Fa 15 anys, a la Paret de Catalunya de Montrebei, em faltàven moltes clàssiques per repetir, i la Via del Corb era una d'elles, però és clar, el famós off witch del L9 imposava cert respecte i calia anar-hi ben concienciat per patir de valent. Per això, tot i ser clàssica, entraria dins la categoria de clàssica de dificultat (encara que veient la cordada veïna el nostre concepte de dificultat quedava bastant aigüalit).

En qualsevol cas, guardo bons records d'aquesta via i de l'off wicth, potser menys extrem del que m'esperava però on cal saber dominar el tema. També recordo, especialment, una reunió a la part mitja, damunt uns blocs en forma d'arc que no feien gens de bona pinta. De la resta, bones fisures a baix i bones xemeneies a dalt.

Apa! Fins aviat i trobareu informació suficient per la xarxa i recomanable portar pla B per si de cas.

Escorrialles a la Paret de Catalunya.

Amb aquesta caloreta toca buscar l'ombra i ja sé sap que la Paret de Catalunya de Montrebei és un destí més que aconsellable. Avui l'Escorrialles, un nom que no fa justícia a la via, tot i que aquest sector de paret té poc de l'ambient montrebià que tant caracteritza el lloc.

Escalada ben interessant per diedres i fisures prou atlètiques. El peatge a pagar? El rostoll en els dos primers llargs, una autèntica pena però... és el que hi ha (millorable entrant per Voltor Feroç). Bastant ràpida de fer i fàcil d'assegurar, això sí, no sempre on es vol.

Poc equipada en general amb les reunions a reforçar, cal dur friends fins C3 i després és pot triar entre els tascons o repetir friends fins C1 (penso que si es porta una cosa, no cal dur l'altra). Roca molt bona i l'herba comentada al L1 i L2. Graduació correcta.

Apa! Fins aviat i nosaltres només em tingut sol en l'arribada i sortida de l'R5.

15 anys de... la Pilastra dels Voltors a la Paret d'Aragó.

I l'endemà, estavem de nou en marxa per trobar correctament l'inici de la Feixa dels Espàrrecs que ens conduiria fins la majestuosa Pilastra dels Voltors amb la clàssica via omònima. I ja veieu, que abans no sabies com havien quedat les fotografies fins que revelaves el carret (poques fotos i encara dolentes, snif snif).

De la via pocs records: el brutal L3, el preciós diedre del L7 i els burilets d'aquella època (ara ja parabolts). Trobareu informació extensa per la xarxa i recomanable dur pla B.

També recordo que voliem quedar-nos un tercer dia però aquell vespre va començar a ploure i vam passar-nos tota la nit esquivant goteres del foradat sostre del cobert que ens feia d'aixopluc a Estall. Així que entre la pluja (que encara durava) i la febrada del company, vam fer un retorn a casa més que indispensable.

Apa! Fins aviat i si no vaig errat, actualment hi ha restriccions d'escalada en practicament tota la paret d'Aragó... tingueu-ho en compte.

15 anys de... la Santiago Domingo a la Paret d'Aragó.

La paret d'Aragó sempre havia (en passat, havia) estat envoltada d'una aureola de llunyania, difícultat i d'encigalades a l'hora de baixar que disparava l'horari. A mi, sempre m'havia transmès un gran sentiment de por i prudència, però estava clar que algun dia o altre havia d'anar-hi. Així, avui fa 15 anys, vaig fer-hi una visita, la meva primera visita.

Recordo que la pista encara estava per arreglar fent recomanable dur un 4x4. Recordo que vam equivocar-nos en l'aproximació pillant una calorada de campionat ja que pel dret no sempre és el millor camí. I recordo que en el descens anàvem amb el cul ben apretat per no encigalar-nos com haviem fet al matí, per sort ho vam trobar perfecte. Sense dubte, la via, la Santiago Domingo (clàssica entre classiques) va ser el que menys ens va costat de la jornada. Trobareu informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i quina llàstima que poc després ja és vanalitzes i massifiques el lloc, snif snif!!

15 anys de... la Latin Brothers a la Paret de Catalunya.

-Largo, duro y en libre-. Aquesta curta però contundent definició de la Latin Brothers de Montrebei ens acollonia any rera any quan arribava la temporada montrebiana i, com si d'un mantra es tractés no deixava de repetir-se dins el cap: -Largo, duro y en libre-, -Largo, duro y en libre-... Només hi havia una manera de trencar el cercle: fent la via, així que avui farà 15 anys va arribar el gran dia.

Gran i llarg dia, llarguíssim dia, possiblement el dia que m'he estat més hores de cara a la paret. Les dues hores que vam necessitar per fer el L7 (la famosa placa fisurada) ens va rebentar l'horari i tot el que quedava fins el cim va fer-se inacabable (fins i tot una cordada a Incréduls ens va oferir ajuda que per sort no vam necessitar).

Recordo que vam fer la via poc abans que esclatés la polèmica restauració però no en guardo un record de via precària només el d'alguna reunió una mica justeta i ja està. Desconec l'estat actual, he llegit que hi ha algunes reunions petades, algunes d'aprofitables i d'altres de reforçables, tot i així, trobareu informació suficient per la xarxa i no estaria de més dur quelcom de material de fortuna per si de cas (femelles per parabolts, alguna xapa i tal... vosaltres mateixos). Tot plegat una pena ja sigui pels que fan sense criteri i com pels que desfan amb el mateix.

Apa! Fins aviat i tot i ser una clàssica, no l'infravaloreu... és -Largo, duro y en libre-, jejeje!!!

GEDE a la Paret de Catalunya.

Heu sentit a parlar mai de l'horari de papa? doncs aquest és l'horari de que disposo ara i si el destí és Montrebei és millor no complicar-se la vida i anar amb el fuet al cul (Speed Clean Climb, jeje!).

La GEDE és una via històrica i imprescindible per un romàntic com jo. Tres hores tocant el cel i disfrutant com un nen d'un traçat espectacular i evidentíssim (i alguna xemeneia de contenir l'al.lè també).

Via desequipada amb algun clau i alguna baga anecdòtica. Dur friends fins C3, Aliens i diverses bagues ben llargues per llaçar alzines de bones dimensions. Bona roca en general i pedres soltes en els replans i a la gran canal de sortida, precaució. 

Apa! Fins aviat i ...l'entrada directa afegeix metres a l'escalada però no pas més bellesa.

Grácias a la Vida a la Paret de Catalunya.

Anar a Montrebei sempre és un gust i, anar-hi acompanyat de dos 'lolos' que és mengen els llargs difícils sense despentinar-se ja és un luxe: moltíssimes gràcies, cracks. Després de diverses propostes hem escollit una via que amb els antecedents que duia ens tenia una mica atemorits: la Grácias a la Vida.

Però la via és ben xula i sense cap pas realment compromès. Aprofita tot un seguit de fisures i diedres que curiosament havíen quedat verges fins fa pocs anys. El L2 i L3 són preciosos i el darrer espectacular (a la imatge). La resta de llargs no tant agraïts són per anar-ho conectant tot plegat.

Dur alguns tascons, friends fins C3 i Aliens, es pot repetir algun friend mitja però si es combina bé tot el material crec que no cal. Roca molt bona en general i reunions còmodes, algunes d'elles comunes amb la Torrades amb All.

Apa! Fins aviat i als companys se'ls ha fet curta, jo... amb lo fluixot que estic, n'he tingut més que de sobres, jeje!!

15 anys de... Le Fil d'Ariadne a la Paret de Catalunya.

Després de descobrir Montrebei i fer-hi tres grans clàssiques (una, dos i tres) vaig passar gairebé una dècada sense anar-hi. Ben bé no sé el motiu d'aquest parèntesi però amb Le Fil d'Ariadne, feta fa 15 anys, vaig trencar la dinàmica i des de llavors a estat un lloc de visita més o menys habitual.

Recordo que la via ens va anar sortint més o menys bé però tres llargs (el L5, el L8 i el L10) ens van costar molt, especialment aquest darrer sota un sol (i calor) de justícia. Així, vam sortir per dalt realment fent caldo. No recordo exactament el material usat però segurament no duiem tants friends com en l'actualitat i segurement algun pitó de més dels aconsellables.

Apa! Fins aviat i ús deixo una imatge del llarg estrella de quan vaig repetir Náufragos de la Soledad i on la part superior és comuna.

Rostollaires a la Paret de Catalunya.

Dos anys gairebé sense anar a la Paret de Catalunya de Montrebei i la veritat és que ja en tenia ganes, però l'estat de la pista tirava enrera (i certament, si no tens almenys un tot camí, és bastant xunga). Així que bonica jornada amb la tranquilitat intersetmanal del lloc i activitat senzilla sense complicar-nos la vida.

Hem repetit la Rostollaires: vieta amb tramets on el nom ho diu tot i tramets que el nom no li fa justícia, i llàstima del jardí somital que trenca totalment el ritme de l'ascensió. Si estes en un altre lloc es repetiria més però sent on està caurà en l'oblit rapidament.

Resta poc equipada amb material divers (pocs parabolts i molts ponts de roca). Roca en general bona i menys herba de la que sembla a priori. Dur friends fins C3 repetits i algun Alien i baga llarga. Per trobar l'últim llarg cal travessar completament el jardí cap a la dreta (fletxa gravada).

Apa! Fins aviat i per l'encaració que prenen els diedres i xemeneies teniu ombra practicament assegurada a excepció del jardí.

Via del Markitos a la Paret d'Aragó.

Jornada bipolar espectacular a Montrebei. A baix: boira, fred, excursionistes i soroll. A dalt: solet, caloreta, escaladors i tranquilitat. Oh! Quin encant de dia! i més després de tants dies de no anar-hi i a la Paret d'Aragó encara més... ben mirat des del 'cumplevias'.

Hem fet la repetida Via del Markitos (anava a posar fàcil però potser algú sé m'enfada). Sigui com sigui, la via és bonica i el L3 espectacularment espectacular, de lo millor que he escalat a Montrebei i de lo millor que he escalat mai... només per aquest llarg ja val la pena. La resta amb trams interessant i trams no tant però en general bé.

Semiequipada amb les reunions montades o en sabines. Demanen molt material però amb friends fins C3 i Aliens n'hi ha de sobres (com a molt repetir algun Alien). Roca molt bona amb pedra solta als replans (sobretot a la part final).

Apa! Fins aviat i el grau l'he trobat benèvol... per això lo de fàcil.

Todo Ventajas a la Paret de Catalunya.

La setmana passada ens fotiem de calor i avui ens hem fotut de fred a Montrebei (...aquest temps no hi ha qui l'entengui). Doncs si, tot i ser estiu, he passat fred repetint la Todo Ventajas de la Paret de Catalunya i la sensació d'escalar amb les mans adormides no m'ha agradat gens i això que la via és ben maca.

La podem dividir amb dues parts separades per una gran feixa: la part inferior per un sòcol o contrafort amb el L1 prou interessant i, la part superior que constitueix la paret propiament dita, amb diversos trams de qualitat del tot verticals i atlètics.

Escalada per fissures i diedres molt poc equipada però facilment assegurable on, com a mínim, necessitareu els friends (fins C4), els Aliens i diverses bagues (a partir d'aquí sumeu el que vulgueu). Menys dues reunions amb parabolts (l'R4 i l'R6), la resta es fa en bones alzineres. Roca molt bona amb diversos blocs a controlar i pedra solta en els replans. Agulleta característica a mode de gran bloc recolzat i fletxa a l'inici.

Apa! Fins aviat i L3 comú amb l'Anglada.

Un Mundo Feliz a la Paret de Catalunya.

Aquesta temporada no contava pas anar a Montrebei però, ves per on, m'he acoplat amb dos companys que ja tenien la via fixada (Un Mundo Feliz) i m'ha anat d'allò més bé.

Pel meu gust una mica rebuscada ja que va aprofitant el poc espai transitable entre les vies veïnes amb trams comuns amb aquesta i aquella, tot i així, és força variada amb domini clar de les fissures. Graus amables per ser Montrebei i L3 (Deboreé) i L8 (últim) molt bonics.

Vieta semiequipada amb les reunions a reforçar i només dues expansions a l'últim llarg. Cal dur els friends fins el C4 i els Aliens, opcionals els tascons i algun friend mitjà repetit. Roca molt bona en els trams difícils i dolenta després de l'offwitch del L5.

Apa! Fins aviat i possible entrada pels dos primers llargs de la Fissura Caracol sumant uns metres més a la via.

40 vies per 40 anys.

Amb els anys és inevitable haver escalat moltes vies a tot arreu i la primera vegada que vaig sentir fer el 'cumplevias' a Montrebei em va fer gràcia i vaig pensar que seria un bon objectiu. I consisteix en fer tantes vies al congost com anys té la persona.

En el meu cas,  vaig posar-me a contar i el veia perfectament realitzable. Tot i així li vaig donar mitja volta a la rosca i vaig pensar en celebrar-lo dues vegades en el mateix any aprofitant que faig l'aniversari a l'estiu. Per tant, 39 vies a la primavera per 39 anys repetint la CADE (la més gran de totes) i 40 vies a la tardor per 40 anys repetint la dels Quarentons (evidentment).

Així que aquí teniu el meu llistat de vies. No hi ha grans vies però algunes són ben interesants:

  1)  Delfos -------------------- 28 març 97

  2)  Nazgul --------------------- 1 maig 97

  3)  Diedre Gris -------------- 21 març 98

  4)  Fil d’Ariadne ------------- 29 maig 04

  5)  Latin Brothers ------------- 30 abril 06

  6)  Santiago Domingo -------- 29 Abril 07

  7)  Pilastra dels Voltors ------- 30 Abril 07

  8)  Via del Corb -------------- 14 juny 08

  9)  Torrades amb All --- 19 Novembre 09

10)  Torreón ------------------- 6 Maig 10

11)  Tempesta Nocturna ------- 19 juny 10

12)  Nirvana ------------------- 26 juny 10

13)  Cistus Albidus ------------ 26 març 11

14)  Corredos de las Aguilas --- 11 abril 11

15)  KimGil Walk -------------- 12 abril 11

16)  Diedre Adoubert ---------- 10 maig 11

17)  Trànsit de Venus ----------- 23 juny 11

18)  Antiparkes --------------- 28 març 12

19)  Directa Idyl --------------- 25 abril 12

20)  Marquises ---------------- 23 maig 12

21)  El Cau del Sioux ---------- 24 maig 12

22)  Todo bien, Agente -------- 29 març 13

23)  Tapia Jover --------------- 14 març 13

24)  Femme Fatale ------------ 15 març 13

25)  Fisura Caracol ------------ 15 abril 13

26)  Caos Rampant ------------ 24 abril 13

27)  Spaghetti ------------------- 9 maig 13

28)  Existencialisme -------------- 3 juny 13

29)  Otros Mundos -------------- 4 juny 13

30)  Dret a Decidir ------------ 13 març 14

31)  Sopa de Caracoles ------- 14 març 14

32)  Barrufet Pirata -------------- 7 abril 14

33)  Voltor Feroç --------------- 8 Abril 14

34)  Náufragos de la Soledad -- 17 maig 14

35)  No Future ------------------ 7 març 15

36)  Congrés dels Solitaris ------- 9 abril 15

37)  Divendres de Resurrecció - 29 març 16

38)  Els Gegants Adormits ------- 7 abril 16

39)  CADE -------------------- 26 Abril 16

40)  Quarentons ------------ 2 novembre 16

  

Estar clar que aquesta llista no hagués estat possible sense els companys de cordada. Moltíssimes moltíssimes gràcies. No us nombraré (per que no ho faig mai) però m'en recordo de tots vosaltres i el que més ràbia em fa és no tenir fotos de tots ni de totes les vies (llàstima), però aquí us en deixo algunes de les que m'heu fet.

De la que en tinc un record més intens segurament és amb la Nazgul feta de molt jove. La major tensió amb la Latin Brothers feta abans de la restauració i horari maratonià. Les vivències més intenses a la Directa Idyl en solitari i difícil decidir amb quina m'ho vaig passar més bé... potser Existencialisme. Evidentment les més especials les dues últimes, CADE i Quarentons. I un ritual que no ha fallat mai sempre que hi he passat: el meu granet de pedra per fer-la més gran.

Apa! Fins aviat i ...a per 40 més si puc, jeje!! Per ganes no quedarà. Gràcies de nou companys!!