15 anys de... la Cresta del Sol als Llengots.

Clàssica i repetida via de la comarca. Durant una temporada estava super feqüentada (i els rescats a la via o en el descens eren una constant). Actualment sembla que està més calmada perque suposo que qui l'havia de fer ja l'ha fet però de tant en tant encara s'hi veu algú.

Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys. Recordo que vaig començar-la amb solo integral per allò de -Vaaa, es veu fàcil- i, amb l'excusa de tira una miqueta més, tira una miqueta més, vaig acabar sense treure la corda de la motxilla... coses que passen, jeje!!

Apa! Fins aviat i possible descens en rapel des del cim de l'Agulla del Gos i pel vessant sud (via Directa Ra).

La Directa al Pic d'Esquella.

Quan vas a fer una via amb poca informació i nules referències, tant pot ser un bou com una vaca. Per mi, la Directa al Pic d'Esquella és més bou que vaca i s'ha d'estar molt fort per treure-la en lliure (que no ha estat el cas). Però, tot i així, Déu ni do de com s'ha d'apretar entre xapes (primera vegada a la vida que he trobat a faltar de debò la màgica tramposa, jeje!!).

Via de sensacions fortes on pocs llargs són de relax. Destacaria la placa infernal sense treva del L2 (amb algun cantet picat) i l'exigent diedre del L8, ah! i l'inici del L3 (on descubrireu el terme: palanca de pestanya i ventosa de melic). Menció especial al (molt) emprenyador líquen en molts trams de l'escalada que et fa renegar de valent unes quantes vegades abans d'arribar a les confortables reunions.

Cal dur algun tascó, friends fins C2, Aliens i una dotzena de cintes variades. Es col.loca poc però variat ja que la via està bastant semiequipada (menys el L1 i L5 desequipats). Roca molt bona amb algunes esquitxades de blocs dubtosos, herbetes en algunes fisures clau (llàstima) i el líquen comentat (més llàstima). Nosaltres em empalmat el L1+L2 i L3+L4. Ombra fins a migdia.

Apa! Fins aviat i NO és una mala via, però les herbetes i el líquen li resten punts.

 

L'Esperó del Centenari a la Punta de la Vinyola.

Gràcies a internet vas recollint informació de les activitats d'altres cordades de vies que saps que existeixen però la informació que tens és molt antiga i dolenta. Això justament és el que m'ha passat amb l'Esperó del Centenari de la Punta de la Vinyola aprop del coll del Pimorens. Molt bona via que no desmereix en res a les altres tres que hi he fet al costat (una, dos i tres).

Certament pot convertir-se en clàssica (si no ho és ja) amb un grau fàcil, una escalada franca i un assegurament mínim però suficient. Recorregut elegant, aeri en ocasions i amb molt bones vistes al ser un esperó. Jo he disfrutat moltíssim. El L1 és una mica indefinit, amb un peu de via on cal cercar unes lletres vermelles illegibles. L'últim llarg pot fer-se per diversos llocs i en funció de les forces que quedin o la presa que tingueu podreu escollir.

Totes les reunions (menys la cimera) hi ha un Long Life (que dóna seguretat) i als llargs alguna esquitxada de claus (alguns ben amagats). Cal dur alguns tascons, friends fins C3 i Aliens (sense repetir res) i alguns cordinos o bagues per llaçar algun merlet. Roca molt bona en general amb algun bloc sospitós.

Apa! Fins aviat i descens per l'esquerra... per la canal amb el Pic de la Valleta.

15 anys de ...la Immaculada a les Orelles de Busa.

Les Orelles de Busa són dues esbeltes agulles a la part esquerra de la cinglera sud de Busa que ja vaig presentar-vos en una anterior ocasió. Avui farà 15 anys vaig fer-hi la (única) via que puja a l'Orella dreta, la Immaculada.

Romàntica i exòtica via que puja per la part interior de la citada orella. Certament, poca cosa recordo i poca informació puc aportar, així que us penjo la ressenya i ja direu vosaltres si la repetiu.

Apa! Fins aviat i ombra al matí... l'únic que recordo, jeje!!

La Pilichan i El Baron Rojo a Narieda Oest.

Potser per la calor, potser per estar en baixa forma o potser per l'estiu picat que estem tenint (en l'argot del gremi) però em trobo super cansat i costa trobar la motivació per fer activitat. I quan la trobes i lligues una sortida il.lusionant, pam! punxada! I amb la resignació de les escorrialles és com em afrontat avui aquest parell de vies tranquiles al vessant oest de Narieda.

Primer la Pilichan on encara li cal una bona pluja per rentar la roca i treure la terra dels cantos, tot i així el L2 és bonic i només us caldrà 11 cintes + R.

I la segona El Baron Rojo recuperada de l'oblit més absolut amb una neteja a consciència i una restauració amb quelcom de més (diria jo). També, amb 10 o 11 cintes + R. ja fareu. Dir que és més bonica que l'altra.

Apa! Fins aviat i descens en rapel per poder-les combinar o caminant per la feixa cap a l'esquerra... que no val la pena.

AtrapaSomnis a l'Elefant.

Dies de (molta) calor on s'ha de tenir motivació extra per fer algun tipus d'activitat. Certament on millor s'està és a la piscina, perque ja ni al riu ens deixen anar a banyar (massa gent i massa poc seny que paguen justos per pecadors, grrrrrrr!!!). Sigui com sigui, he anat un ratet a la Móra Comdal a fer l'AtrapaSomnis a l'agulla de l'Elefant.

Vieta sense complicació amb segell d'autor. Equipada (10 cintes + R.), roca bona i sanejada, descens en rapel i ombra al matí en són els trets més principals. L'escalada es resumeix en anar seguint les xapes. Per cert, he sucumbit amb un pas d'A0 al L3, la resta amb el grau benèvol.

Apa! Fins aviat i ànims a tothom... que ja tornarà l'hivern, jeje!!

Noves vies als Llengots de la Llosa del Cavall.

Aprofito la poca fresca matinal d'avui, per acabar els retocs que tenia pendent en dues vies obertes durant els confinaments a la zona dels Llengots de la Llosa del Cavall i, així aprofito per publicar-les. La primera situada en els Cingles de l'Artiller (una mica més amunt del Sector Ferrata ja publicat) s'anomena -On Anirem a Parar?-. Bonica columna de roca amb ben poca vegetació i un muret final ben sorprenent. I la segona, una mica més amunt que la primera, trenca la virginitat d'una al.lucinant placa batejada com a Placa del Bosc, la via Aromes del Solsonès és una trepidant escalada amb un L2 brutal.

La primera està equipada on cal dur 5 cintes +R. i alguna baga (Aliens opcionals). Roca bona en general i descens en rapel (equipat) del darrer mur i després cap a l'esquerra fins a trobar el corriol de descens de la Cresta del Sol i la respectiva ferrata (precaució).

Per la segona cal friends fins C1, Aliens i alguna baga per merlets. Roca molt bona i descens en rapel (tot i que també es pot baixar caminant cap a l'esquerra). Menció especial al L2 amb les assegurances justes.

Aproximació: deixar el cotxe mig quilòmetre abans del pont (nou) de Vallonga (pàrking de la Cresta del Sol) i agafar la pista forestal que s'endinsa a la vall (de Valielles). En la bifurcació agafar la pista de l'esquerra i seguir-la (en forta pujada) fins al final i més enllà del Sector Ferrata. Poc abans de que es transformi en corriol, trobareu unes fites a l'esquerra que pugen a On Anirem a Parar? (25min) i, si seguiu el corriolet al cap de poc us trobareu tres grans roures a la dreta, i en el tercer deixar el corriol i pujar al peu de paret (35min).

Apa! Fins aviat i ombra a primera hora del matí.

Nota (del 25 d'Octubre de 2022): Repeteixo l'Aromes del Solsonès en cordada per confirmar el grau del desplom inicial del L2: una bona apretada de dos xapes i la resta xino xano fins la reunió. Molt bona via.

Per mi la roca és molt bona, el company diu que no tant. Així que vosaltres mateixos, agafeu-vos a on vulgueu, jeje!!

15 anys de... l'Esperó dels Raiers al Pic de Peguera.

Clàssica per excel.lència de la zona de la Colomina. L'Esperó dels Raiers al Pic de la Colomina és una molt bonica via i una cita imprescindible pels col.leccionistes de vies clàssiques pirinenques. Tinc un molt bon record de tota l'activitat i només l'accés a peu de paret, per les típiques tarteres de blocs, la recordo una mica desagradable.

Recordo que després d'una part inferior indefinida, la via guanyava notable interès després d'un torreó característic. Recordo que la part superior (ben vertical, amb bon canto i bon ambient) era super xulo.

Roca bona i un mínim d'equipament ajudaven a seguir el camí.

Apa! Fins aviat i bones vistes des del cim després d'un tram de cresta... tingueu-ho en compte per l'horari i l'activitat en general.

15 anys de... la Mireia i la Difàcil al Pic de la Colomina.

Primera i única visita que he fet al refugi de la Colomina per escalar un parell de dies en aquesta bonica zona d'Aigües Tortes. Recordo que vam pujar a peu des de Sallente durant el matí i vam aprofitar la tarda per fer aquest parell de vietes al sector CanSat: la Mireia i la Difàcil.

Recordo que vam escollir aquestes vies perque eren fàcil, ràpides i amb aproximació curta des del refugi. També recordo que la tarda era un anar i venir de boires i no era qüestió de temptar la sort. De la resta, res de res.

Apa! Fins aviat i ...també calia reservar forces que l'objectiu principal era l'endemà.

15 anys de... la Joan Armengol al Serrat del Moro.

Ben bé no sé perquè la Joan Armengol del Serrat del Moro de Montserrat no s'ha convertit en clàssica, ja que el traçat, equipament, graduació és de la clàssica de manual. Potser la roca, no massa bona en algun tram i, el jardi intermig li resten punts. 

Jo vaig repetir-la fa 15 anys i en general en tinc un bon record. Recordo la part inferior bastant fina i la part superior més difícil del que semblava. De la resta, res de res. Així que haureu de tirar de xarxa.

Apa! Fins aviat i vigileu amb el sol... que pel que recordo ens va tocar bastant.

La Magic Circus al Circ de Cambre d'Aze.

Cambre d'Aze és famós per les seves escalades hivernals tot i l'existència d'alguna d'estival. Jo sempre n'he tingut una informació nul.la (tant d'unes com de les altres), però darrerament s'han obert unes vies modernes i la curiositat s'ha despertat.

I avui, he tingut l'honor d'acompanyar a dues llegendes de l'escalada (moltíssimes gràcies) tot repetint la Magic Circus: possiblement la més difícil de tot el circ. Molt bonica via que malauradament es fa curta. Ben trobada i ben assegurada (en algun punt potser massa i tot). Destacar la continuitat del L3 i el concentrat pas de 6b+ del L4 amb uns peus ínfims. La resta més benèvol.

Via totalment equipada on ens faran falta unes 19 cintes variades + R. si es vol xapar tot el L3. Roca molt bona en general i poca herba. Aproximació còmoda en una horeta des del Pla de Cambre d'Aze (primer per pistes d'esquí i després per corriol fitat que cal saber trobar) i descens amb un rapel inicial de 25m fins unes campes d'herba, després seguir més o menys de pla fins a trobar la carena de la banda dreta del circ i ja per pistes d'esquí, una altra horeta.

Apa! Fins aviat i la via va per la banda dreta del circ (cara est)... i pel corriol també heu de pujar per aquesta banda dreta.

15 anys de... la Si Vols Bolts a la Paret de Baix.

La construcció de la presa de La Llosa del Cavall va permetre la humanització d'una gorja del tot feréstega. I això traduït en escalada, vol dir l'obertura de vies en les paret laterals de la citada gorja. La Si Vols Bolts, repetida fa 15anys, puja per la dreta d'una gran cova a la Paret de anomenada de Baix.

Recordo que l'accés el vam fer per dalt, rapelant la via i tenint la precaució de deixar les cintes posades en l'Ae inicial, com a mínim. Recordo que, tot i estar ben assegurada, era prou obligada i que l'escalada era bastant fina i canto romo. Ombra al matí.

Apa! Fins aviat i poques repeticions té i a combiar amb alguna altra.

Molière al Contrafort del Tuc de la Tallada.

Comencem la temporada pirinenca a la racòndita i bonica Vall de Moliéres. I possiblement és perquè estic en baixa forma, però els 90min que diuen que hi ha d'aproximació fins el Contrafort del Tuc de la Tallada se m'han fet bastant llargs (l'irregular camí principal tampoc ajuda massa, és força trencacames).

Per contra, la via que hem repetit, la Molière, és ben interessant i maca amb algun llarg realment bo: el L4 més mantingut i difícil del que la ressenya diu (jo prou he fet més d'un pas de 6b+) i el L6 amb una fisura ampla a l'inici on la mida del puny ho és tot. De la resta, sense desmereixer, li falta alguna coseta, per exemple: l'he trobat poc evident en algun punt, fent necessari consultar la ressenya a mig llarg i algunes reunions ubicades en llocs extranys.

Semiequipada menys el L5 i L6 amb totes les reunions equipades. Cal dur Aliens, friends fins C4 repetint (més o menys) el C1 i el C2 sobretot per la part superior. Roca molt bona amb algun bloc sonor i alguna arribada a reunió un pèl matollera (res dramàtic però emprenya). Sol tota l'estona.

Apa! Fins aviat i descens en tres rapels encadenats fins les pendents d'herba de l'esquerra de la paret (30, 40, 60).