15 anys de... la Lleida a la Roca dels Arcs i la Txuvascos Vascos a la Paret de Zaratrustra.

Recordo que aquest dia erem una bona colla per escalar en terres Vilanovines i jo m'en vaig endur el més novell de tots a fer una clàssica de la Roca dels Arcs, la Lleida. I per acabar de rematar la jornada (i el company perque no hem tornat a escalar junts, jeje!!) vam repetir una altra clàssica, aquest cop la Txuvascos Vascos de la Paret de Zaratrustra.

La primera no le repetit més però la segona si (Abr-02) però com a bones clàssiques que són, trobareu informació de sobres per la xarxa, així que jo només us penjaré les ressenyes perque poques complicacions podeu tenir un cop les hagueu trobat.

Apa! Fins aviat i porteu un pla B que si de cas.

Les parets poden esperar.

En la vida sempre hi ha una primera vegada en totes les coses, i ves per on, jo estic en una d'aquestes primeres vegades.

Vindràn més escalades, més vies però ja se sap que la paternitat et canvia la vida. De moment seguirem amb les escalades de fa 15 anys i sabent que les parets poden esperar.

Apa! Fins aviat i ...com si hagués estat ahir però ja en fa una setmana, uf!! uf!!

Tu ets la llum, tu ets el camí.

Tu ets una nítida llum en l'horitzó que esvaeix qualsevol rastre de boira i tot un camí per descobrir en l'emocionant viatge de la vida.

Tenir-te aquí ha estat una proesa i tots els de casa estàvem delerosos per veure't. Delerosos com qui espera el primer estel de la nit o el primer raig de sol en un matí d'hivern. Sigues benvingut.

Apa! Fins aviat companys... aquesta serà escalada més difícil, la més llarga, la més compromesa però aquí seguirem: al peu del canó.

La Sandokan a la Paret del Grau.

Avui el pàrking de coll Piquer a Coll de Nargó estava com als vells temps: ple a vessar. Gent per aquí, gent per allà, cordades amunt, cordades avall, fins i tot, els habitants habituals estàven alarmats.

I jo feliç perque els companys m'han acompanyat en vies que no els toquen enlloc però que a mi em van perfecte en aquests dies que he d'estar més pendent del telèfon que de les preses.

La Sandokan és una molt bonica via sense complicacions que he repetit un parell de vegades (Gen-05, Nov-08) però ara feia uns anyets que no ho feia, així que l'hem disfrutat de nou.

Cintes, roca bona i escalada ràpida per combinar amb les del sector. Vigileu en endevinar l'inici que els parabolts costen un xic de veure i descens rapelant al gust i segons la longitud de la corda

Apa! Fins aviat i seguirem informant.

Nota (del 22 de Desembre de 2016): Torno a repetir-la amb les mateixes circumtàncies d'ara fa gairebé dos anys ... més pendent del telèfon que de l'escalada, jeje!!

De la via res a afegir, tot segueix al seu lloc.

15 anys de... el Diedre C.E.R.N. a la Paret Bucòlica.

Quan repeteixes vies, de tant en tant, et trobes petits regals que t'alegren la jornada i que altres cordades han deixat: algun maillon o mosquetó, algun tascó,etç. Però el que ens vam trobar avui farà 15 anys al Diedre C.E.R.N. de la Paret Bucòlica d'Oliana, més que un regal, va ser un petit tresor.

En arribar a l'R1 després de fer-nos el llarg més difícil, un parell de cintes ens estàvem esperant, i uns metres més amunt una altra cinta amb un friend preciós a la fissura, genial!!! Així que repartit el botí entre els tres que anàvem vam seguir amunt preguntant-nos que podia haver passat.

De la resta de la via poc més puc explicar-vos, només recordo que la part de dalt la vam fer en lliure (tot i marcar alguns passos d'artificial) i que ens va agradar força. Porteu alguns clauets i els flotants habituals. La roca bona en general.

Apa! Fins aviat i l'inici és evident però no us equivoqueu de diedre (crec que hi havia una figuera o similar).

Le Gran Bavard i l'Enforcall a la Paret del Grau.

Primera escaladeta de l'any (i ves a saber si l'última en una temporadeta) amb un dia perfecte. De fet, aquests dies està fent un bo espectacular. Avui, dues vies que ja he fet a la Paret del Grau de Coll de Nargó, primer Le Gran Bavard (Abr-10) i després l'Enforcall (Set-08).

Boniques vies i ben assegurades. Destacar el L1 del Bavard, difícil a vista i perfectament escaquejable si entrem pel L1 del Manelet i flanquegem a l'esquerra (parabolt) a partir de l'R1, així queda una mica més homogènia de grau.

Porteu un ramijot de cintes (amb alguna de llarga) i les reunions. Afegir que les reunions NO estan equipades per rapelar, així que haureu d'anar a buscar la via del Manelet per fer-ho (3x30). Roca bona en general i res més per destacar.

Apa! Fins aviat i ...ai ai! que ja s'acosta, jeje!!

15 anys de... l'Esperó Roberto Fernández a la Torre de Lleida.

Estrenava l'any 2000 amb aquesta via damunt mateix de l'embassament d'Oliana. L'esperó Roberto Fernández és llarga i sinuosa, i fer-la en els dies més curts de l'any suposava escalar super ràpid i no encantar-se massa. Tot i així, el més divertit va ser el descens amb les últimes llums del dia. Uf! uf!

En aquells dies la ferrata Regina s'estava equipant i només arribava fins la feixa, així que calia anar-la a trobar però improvitzant la baixada pel tram superior que no estava "obert" i on no hi havia cap tipus de rastre ni camí marcat... emocionant és quedar-me curt, jeje!!!

Apa! Fins aviat i de la via... dir-vos que és aventura total.