Per Tutatis a Narieda Sud.

Avui si que he disfrutat d'un bon dia d'escalada. Dies enrera feia bones vies però amb un tel de núvols que deixava l'ambient fred, però avui feia un solet radiant amb una temperatura super agradable. Oh!! Qué bé!! I això que al sortir del cotxe al pàrking de Narieda sud tot estava blanquet de gebra .

Per Tutatis, més que una via, és una variant que va enllaçant diferentes vies. L'escalada és bonica, agradable i típica del lloc. Alguns trams són bastants rebuscats però per evitar jardins emprenyadors, que a la part superior ofereixen la possibilitat d'escapar-se o de continuar fin al cim.

Via equipada amb material divers (recomenable portar alguns cordinos per ponts de roca per si de cas algun està vell), tirades llargues i molts metres d'escalada plaquera sobre una roca molt bona. Tot i que, NO hi ha cap llarg especialment maco, el L5 destaca per damunt dels altres.

Apa! Fins aviat i les cintes millor que siguin llargues.

15 anys de... la Costo de Agosto a Busa.

Les vies que hi havia a Busa fa 15 anys es contaven amb els dits d'una mà. Més o menys, era territori cardoní i ells feien i desfeien al gust (tot i que els de Solsona també i posavem cullerada). Així, les vies més repetides són de la gent de Cardona. Bones vies i bones linies. La Costo de Agosto és una d'aquestes.

Per diversos motius, aquesta via va portar força xerrera i anècdotes els primers mesos d'estar oberta i reiem una estona criticant-la quan ens trobavem amb els seus oberturistes. De mica en mica, s'ha convertit en clàssica (el Des-05 quan la vaig tornar a repetir només duia 9 repeticions).

Amb tascons i friends ja fareu, el C4  és opcional per l'inici del sostre (ara crec que hi ha un pont de roca). Compte amb l'entrada a l'R2, sempre he pensat que un espit NO hi faria cap nosa. Es pot baixar rapelant per la mateixa via, amb un d'espectacular de 50m. volats.

Apa! Fins aviat i ...a la sortida de l'R4 aneu cap a l'esquerra.

Bones Festes.

Molt bones festes a tothom i, estigueu atents per què no sé si serà el tió o els reis d'orient però hi haurà regals per a tots, aquest any.

Apa! Fins aviat i ...el moscatell també se'l fot el punyatero!

Escalera de Caracol als Puntals d'Àger.

Un altre dia de fred i això que teníen que pujar les temperatures, però el vent que feia als Puntals d'Àger ens ha deixat tremolant, sobretot en els dos últims llargs. Hem repetit l'Escalera de Caracol, de les últimes vies obertes en el lloc i on la generositat dels parabolts (en els trams difícils) fa que sigui força freqüentada.

De fet la via, en general és maca i sobretot si sortiu per la variant de la dreta, espectacular i atlètica, llàstima de tenir les mans com fustes sinó l'hauríem lluitat més, la resta sí que ens ha sortit en lliure amb els graus encertats (per mi, clar).

La roca és bona menys l'arribada a l'R1 i el L2. De material... nosaltres hem passat amb aliens però algun friend fins el C1 pot anar bé, basicament pel llarg de la variant.

Apa! Fins aviat i ...si s'havia d'acabar el món almenys que sigui escalant, jeje!!

La PapiSuca a la Roca dels Arcs.

Hem anat a Vilanova de Meià per disfrutar del solet però avui ens ha fet el salt, de tant en tant ens enviava algun raig calentet quan els núvols s'escaixaven una mica però el cert és que no s'acabava d'estar bé del tot. .

Potser ha estat el fred, o la falta de costum en aquesta escalada, o la roca gastada (part de baix), o el cul que pesa massa, però com em costava tirar amunt pel màgnifics murs de la PapiSuca.

Nosaltres hem entrat per la variant amb una roca punxenta boníssima però un cop hem empalmat amb la via original ha començat el festival de l'Ae, sobretot per part meva, jeje!! Al final, encara m'ho he passat prou bé.

Destacar només el bloc sospitós del L3 i que algunes poques xapes provoquen una perillosa palanca en els mosquetons (porteu algun cordino). Per la resta, amb cintes més aviat llargues i uns bons avantbraços ja fareu.

Apa! Fins aviat i pensava que aquestes marranades ja havíen passat a l'història però veig que tot lo dolent, torna.

15 anys de... l'Acción Mutante a la Paret del Llop Blanc.

Vam coincidir, de casualitat, amb els oberturistes el dia que la van obrir. Ho van fer d'una tacada, arribar i moldre, en una llarga jornada d'escalada. Els seus rostres reflexaven esgotament i en veure la ressenya ho vaig entendre tot. Coneixent la paret com coneixia, la via és veia aèria, vertical, dura i difícil, tot un repte pel meu modest nivell.

L'Acción Mutante és una bellissíma via, d'una lògica insultant, molt poc equipada, de les difícils de la paret. L5 en diedre espectacular. Es poden empalmar els L3 i L4 vigilant amb el material i, probablement puguin alliberar-se nombrosos trams d'artificial però compte que la via s'ha repetit poquíssim.

Per si de cas, porteu el que posa la ressenya. Roca bona en general però amb una sortida el cim trencada (llàstima) i alguna que altra herba.

Apa! Fins aviat i ...tot un viot, enhorabona!!

Nexus a la Paret de l'Esperança.

En aquesta paret montserratina, poc afaborida tot sigui dit, no hi havia escalat mai, però aquesta temporada hi estic fent un bon repàs. La Dersu, l'Scavenger i en el fred dia d'avui la Nexus.

La via NO és cap cosa de l'altre món, però com sempre passa amb aquestes vies comercials, s'acaben fent totes. El que més m'emprenya, no és que sigui comercial ni molt menys, sinó l'abús excessiu de magnesi que fan alguns escaladors. I la meva pregunta és: amb la rasca que fot, us suen les mans?!?!?

Per mi, la via està equipada i ben assegurada, ara bé, si voleu anar carregats... vosaltres mateixos (el company a posat el C1 purament anecdòtic). La roca és en general molt bona, ara bé, si tibeu massa fort d'alguna llastra, potser us l'emporteu. Per baixar millor per la Dersu Uzala, ara bé, si porteu alguna baga per abandonar podeu reforçar l'únic punt de rapel que hi ha a les reunions.

Apa! Fins aviat i quines coses que té el conglomerat, oi?

La Koyaniskatsi a la Roca Gris.

Continuo aprofitant els vessants montserratins que d'aquí poc entraran en quarantena per nidificació. Avui he anat a la Roca Gris on em pensava que hi entrava el sol més aviat i m'he pelat de fred fins que ha arribat però com que els gats s'enfilaven sols, doncs m'els he calçat i amunt.

He repetit la Koyaniskatsi. Tres curtets, ràpids i bonics llargs sobre una roca molt bona essent la del L3 excel.lent. Realment només per aquest llarg ja val la pena fer la via: grau assequible, fàcil d'assegurar i roca brutal.

De material... jo he passat amb friends fins el C2 i els aliens, a partir d'aquí vosaltres mateixos. Jo he rapelat per la via però podeu continuar tranquilament per la Mikey Mouse. Inici en un plom petat i xapes (de reunió horitzontals) visibles.

Apa! Fins aviat i compte amb les cabres que avui s'enfilaven per l'Esparreguera i tot.

15 anys de... l'Amanita a Canalda.

Mar de panxes, de repises, de jardinets penjats. Mar de xorreres, balmes i desploms. Canalda és una paret amb poques línies definides, pocs relleus diferenciats.

Aquesta via però, segueix un d'aquests pocs relleus, no és d'extranyar que fos de les primeres en obrir-se. Part inferior ben definida per un fabulós diedre en diagonal i part superior trobant el punt feble de l'enorme balmat que domina el sector després d'un evident flanqueig per una repisa entretallada.

L'Amanita resta semirestaurada i semiequipada (amb tascons i friends fins el C2 ja fareu), la roca és bona en general però amb el peatge d'alguns jardins emprenyadors a la segona meitat. El grau en general és fàcil però alguns passos són prou interesants per que sortiu contents al cim.

Apa! Fins aviat i ... l'he repetit en una ocasió (Set-05).

Nota (del 14 d'Octubre de 2013):Torno a repetir aquesta clàssica de la paret dins els actes de la III Trobada d'Escaladors i disfrutant d'una extraodinària companyia.

Aprofito també, per actualitzar la ressenya i penjar-vos-la de nou.

Restauració de la Directa Estel de Canalda.

Avui hem repetit la Directa Estel de Canalda per acabar de fer els últims retocs a la restauració que he anat fent des de l'estiu. Han estat tres jornades de treball amb material subvencionat per la FEEC: xapes i parabolts de 10mm, tot inoxidable.

La via ha quedat practicament com estava, s'han mogut, lleugerament, algunes assegurances en llocs més adients per augmentar la seguretat i disminuir el fregament, i s'ha mogut una reunió de lloc (1m més amunt) per fer-la més còmoda.

Encara hi ha tots els burils originals. Repetiu, compareu i valoreu. S'hi creieu que algun parabolt s'ha de corregir, m'ho feu saber i en parlarem. Qui m'agradaria que opinés, malauradament no hi és... fins i tot m'estic rumiant si treure els burils que ell va posar... qui sóc jo per fer tant desagradable feina. Netejar o museu per les generacions futures?

Apa! Fins aviat i disfruteu-la que és molt maca i surt en lliure.

La Mariola Motors i la Directa Mariola a la Pala Alta

La boira comença a fer de les seves i hem tingut que buscar punts enlairats per poder escalar una mica. Podíem haver anat a molts altres llocs però els condicionants eren diversos, així que ens hem quedat a la fantàstica Pala Alta del Montroig, just al límit per disfrutar del solet d'hivern.

El company feia molts dies que no feia via llarga i convalescent encara d'una operació, hem decidit fer dues vietes de grau fàcil i caminar poc. Primer la Mariola Motors, clàssica de la zona i traçat espectacular per sota uns sostres gegantins. L'hem repetit en tres tirades i com que no duiem el friends C4 no l'hem posat però pot anar bé pel L2.

I després, hem fet la Directa Mariola, amb un primer llarg bastant herbós i un segon molt bonic per un petit diedre. Arribada al cim amb un rabiós pas de sostre perfectament evitable per la dreta.

Roca en general bona i curiosa transformació, d'arenisca o similar a calcari ratllat. Les dues vies estan poc equipades però amb les reunions montades. De material, el de sempre, tascons i friends, i alguna baga força llarga. Compte a no despistar-se amb el creuament amb la Brothers Ruiz.

Apa! Fins aviat i ...sol solet vinem a veure que tinc fred.

L'Scavenger a la Paret de l'Esperança.

Matí fred i solet d'hivern. Quan arriben les primeres gelades sempre vas a escalar amb una mica de por per la temperatura que trobaràs, però avui, al final hem tingut una molt bona jornada a la Paret de l'Esperança de Montserrat, tot i que, en els primers metres, l'ombra dels arbres a la roca es notava bastant.

Hem repetit l'Scavenger. El L1 és on es talla el bacallà i sense ser exposat (ni de bon tros), és el més obligat i difícil de la via, amb la típica escalada montserratina que combina finura i força amb forats no sempre positius. La resta és més fàcil i més equipat com més amunt.

La roca és molt bona però totes les reunions estàn en desagradables feixes de terra, herbes i pedres soltes, ideal per que les cordes provoquin bombardejos gratuits. Molt molt de compte que van directes al camí. La via està equipada, podeu portar un friend C3 per la sortida de l'R2 però no us protegeix de res.

Apa! Fins aviat i per baixar millor rapelant per la Dersu Uzala, hi ha menys pedres.

Ni Contigo ni Sintigui al Cap de Carreu.

Carreu. Muntanyes tranquiles de marcades pendents modelades per l'home, cases de pagès on sempre hi ha feina, camps conreats i camps abandonats en els clars i lluminosos vessants sud, i boscos espesos en els vessants nord ombríbols i opacs. Terra on els dies passen a un altre ritme, on la pressa només existeix si es va cara avall.

Avui hem fet la Ni Contigo Ni Sintigui, via que feia molts anys que volia repetir però que sempre quedava en segon pla. Suposo que la modesta alçada de la paret a dalt d'un pendent de tres quarts d'hora de pujada feia molta mandra, així que busqueu una combinació de vies si no se us farà curta.

Molt bonica via sobre roca excel.lent (tot i alguna llastra dubtosa), bastant equipadeta (tot i que haurem de posar algun que altre friend o alien) i passos d'adherència increïbles (tot i alguna bona fissura). Destacar el L3 de placa amb assegurances justes, o possible variant per la bavaresa de l'esquerra, molt xulo es faci per on es faci.

Apa! Fins aviat i ...bon lloc per reflexionar amb el dilema que ens ve a sobre.

La Moby Dick a la Palleta.

Quan m'he llevat aquest matí poc pensava jo que trionfaríem tant avui. Amb el company hem estat que sí que no que sí que no i al final, pam!! sense dir que sí però tampoc sense dir que no ens hem trobat endreçant el material per fer l'extraodinària Moby Dick de la Palleta.

I dic endreçant el material per què NO som prou valents com per afrontar-la només amb les cintes. Realment es van passar tres pobles amb la ressenya original, lo de via equipada encara o puc entendre (hem anat col.locant alguna que altra coseta de més), però lo de 6a... vaja, NI  DE  CONYA!!!!! Ni al company ni ha mi ens ha sortit el L1 i a l'indret del primer espit hi ha una apretada rabiosa amb ganes (algú ho ha fet allò? que li doneu?). I la resta, d'una bellesa sublim a l'abast de les ments tranquiles.

Nosaltres hem dut una mica de ferro i no ens ha fet gens de nosa. Sobretot no us oblideu bagues fines per llaçar merlets. La roca excel.lent, tot i que s'ens ha trencat un parell de petites llenties amb la conseqüent pujada d'adrenalina.

El meu més profund respecte i admiració als obridors per deixar-nos obres mestres com aquesta. Xapeau!!!

Apa! Fins aviat i ...te la reputació ben merescuda.

Trending Topic i la Krak Tak a l'Agulla dels Pelats.

Fa uns dies em van enviar les ressenyes d'unes noves vies obertes al Montroig i avui n'hem anat a repetir una. La boira ens ha donat la benvinguda, la punyetera era tant espesa que no ens deixava veure res però amb alguna indicació hem trobat el peu de via.

Aquesta via nova és la Trending Topic, bonica, ben assegurada als trams difícils i alguna fissura neta per col.locar algun friend. Després n'hem fet un altra per què s'ens ha fet curta, i hem repetit la Krak Tak, aquesta més veterana, desequipada (menys les reunions) i fissures de totes mides per posar material a dojo (si volem).

La roca, de les dues vies, passa de ser dolenta a l'inici (però millorant de seguida) a ser molt bona a la part final. La graduació original de la Trending Topic ens ha semblat una mica sobregraduada i en la ressenya que he fet l'he baixat una mica (màx 6b+ no obligat).

Apa! Fins aviat i descens NO recomanable per la canal de l'esquerra.

La Zoe del Mecanoscrit al Faraó i el Tràfic de Silenci a l'Ag. Zanini.

Fantàstica jornada d'escalada en un indret on feia almenys set anys que no hi anava. El Faraó i les seves agulles properes és dels pocs llocs de Montserrat on encara tens assegurada la tranquilitat, sense escaladors, sense excursionistes i sense els crits d'altres indrets.

Hem fet cordada de tres a la Zoe del Mecanoscrit a la cara est del Faraó i a la Tràfic de Silenci a l'Agulla Zanini, tot i que algú a abandonat el vaixell a mitja via, jeje!!

De la primera destacar l'escalada d'equilibri físic que recorda més a la d'Agulles i, de la segona destacar l'escalada d'equilibri mental que recorda més a les Arestes Brucs de la mateixa regió.

En tots dos casos roca molt bona amb alguna que altra crosteta a la Zoe i algun que altre còdol dubtós al final de la Tràfic. Totes dues equipades, la Zoe restaurada i ben assegurada, i la Tràfic amb espits (petits petits) i molt més a pèl.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Sajolida a la Paret del Devessó.

De per sí, Malanyeu és un lloc maquíssim però si afegim un cel blau radiant, un solet que escalfa per no passar fred i un bosc on cada arbre té un color diferent, el resultat és espectacular, i per acabar de ser un dia rodó, hem de sumar-hi la via... espatarrant.

Hem fet la Sajolida. Via bonica, poc equipada, atrevida, oberta amb caràcter... una petita obra mestra. Llàstima que els parabolts de diverses vies l'asfixiin en excés. S'ha de tenir més respecte per aquest tipus de vies, no cal que els parabolts ho parasitin tot.

Amb tascons, friends (fins el C3), els Aliens i cordinos prims, a més d'una bona dosi d'intuïció, sang freda i bona vista, en tindreu prou per repetir la via. Conteu amb tirades llargues i roca excepcional. Si el coco diu prou al final del L2 o L3 tindreu els parabolts just a la vora per acabar amb l'histèria.

Apa! Fins aviat i ... vejam si amb aquesta ressenya no navegueu tant com he fet jo.