15 anys de... l'Estrella del Dia a la Roca Gran de Ferrús.

Quan mi paro a pensar, déu ni do de les vies fetes a la Roca Gran de Ferrús. Va costar d'anar-hi per primer cop, però ara és un lloc que hi vaig regularment. Avui fa 15 anys vaig fer-hi una raresa de les que només un romàntic com jo, pot fer: l'Estrella del Dia.

Enganxo la piada escrita a la xarxa en el seu dia i que prou servirà per saber el que us trobareu.

Vaig llegir que era una via interessant i com que ja havia fet les dels voltats vaig pensar que perdem massa no ho podia fer. Així que amb l'Axel vam anar a provar. Així que, grata sorpresa i si, via interessant. L'estrella poc la vam veure per culpa de la boira.

L1 en diagonal a la dreta, en general d'escalada fineta i més assegurat del que em pensava. Tot en lliure quedant el primer Ae en 6a+ i el segon en 6a. Molt bo i el més exigent. Reunió a reforçar.

L2 en travessia a la dreta fàcil i curt, totalment net. Reunió a reforçar.

L3 genial, primer a la dreta (on li arriba la via del Corb) i després a l'esquerra. Gairebé equipat. No alliberem el passet Ae (deu rondar el 6b+) i fem un temptador A0, massa temptador per deixar-lo escapar. Reunió equipada.

L4 jo diria que practicament passa enxangat a la via del Corb, dit d'una altra manera, llarg comú amb la via del Corb. Gairebé equipat també i reunió equipada.

L5 segueix la canal-fissura inicial i després per les plaques de la dreta. La canal és herbosa i la placa a pèl. Reunió a reforçar.

L6 molt bona placa díficil de protegir fins als arbres que dominen.

A partir d'aquí fa un curt flanqueig a la dreta per conectar amb la Directa Anna, bastant mediocre. Millor allargar el L6 fins la reunió del recordatori a L'Ignasi Cisa de la Directa Estel (50m) quedant una sortida guapa i una conbinació bona per pujar al Pilar Sud.

Vam usar un quatre claus, tascons, Camalots fins l'1 i els Aliens.

Equipament de burils bastant vellets però amb xapa i poca cosa més.

També us he fet una mica de ressenya per si us es d'utilitat, recordo que calia aguditzar el sentit de recerca.

Apa! Fins aviat i ...una altra foto perque no sigui dit.

La Pròtesi a la Roca Gran de Ferrús.

Bona matinada avui per no pillar el sol d'estiu, però el dia ennuvolat em ha brindat un jornada perfecta per fer aquesta bonica via a la Roca Gran de Ferrús després de uns quants anyets de no anar-hi. L'enhorabona a l'oberturista, és convertirà en clàssica segur.

La Pròtesi ofereix una part inferior realment molt xula i mantinguda, almenys els meus bracets prou ho han percebut així. Amb l'alçada, el tema afluixa una miqueta (en tot els sentits) però sempre manté la qualitat. He sucumbit ha dos passos d'A0 en el L5 però en lliure deu rondar el 6c com a molt.

La via està practicament equipada amb burils i reunions de parabolts. Cal dur unes 16 cintes variades, algun Alien (nosaltres n'em col.locat un parell totalment prescindibles) i un estrep o antena si fa el cas. Roca molt bona a la part inferior i amb més variable a la superior.

Apa! Fins aviat i possible descens rapelant per la via aprofitant els cordinos existents... recomanable aportar-hi uns maillons.

 

15 anys de... l'Ulls de Llop a la Roca Gran de Ferrús.

A la Roca Gran de Ferrús és recomanable anar-hi amb un 4x4 si volem escurçar l'aproximació, així, aprofitant que fa 15 anys disposava d'un tot terreny (de l'empresa), vam decidir fer cordada de tres a la Ulls de Llop d'on només disposava d'una ressenya de l'oberturista i cap més informació.

Sense ser una gran via, és prou interessant i bé mereix una visita. Recordo l'entrada a l'R1 amb una sortida d'estreps prou picant clavant les ungles en un pa d'herbes ben tupit. De la resta, no guardo cap més record de passos concrets però sí una idea general d'escalada xula amb poc equipament. Si la repetiu, ja direu quelcom.

Apa! Fins aviat i per cert... inici una mica indefinit.

L'Indi Sediciós a la Roca Gran de Ferrús.

Definitivament aquest estiu el recordaré com un dels que més temps insegur hi ha hagut, així que, tornant a fer orelles sordes a la previsió metereològica em anat a fer la última proposta de la Roca Gran de Ferrús amb una companyia estupenda (al mal temps, bona cara diuen).

L'Indi Sediciós és una vieta ben trobada que busca el punt feble d'un desplom que sembla inexpugnable. Trams sorprenents (inici del L2) i trams ben bonics (L5) són el més destacable d'aquesta via amb llargs molt curts i bastant ràpida de fer.

Actualment resta equipada però millor porteu algun Alien per si salta algun clau dels col.locats. Reunions montades, penjada l'R3 i rapelables l'R4, l'R5 i l'R6 però podem baixar caminant per l'esquerra amb certa precaució. Roca bona en general menys, sobretot, a l'inici.

Apa! Fins aviat i facilment mullada en diversos punts... almenys aquest any, jeje!!

Sarabàn a la Roca Gran de Ferrús.

Mica en mica es van sumant (i vaig sumant) vies a la Roca Gran del Ferrús, avui he repetit una de les últimes propostes del lloc amb la incertesa de si la calor ens deixaria rostits o no.

La Sarabàn és una via gairebé a tocar del coll estret amb dues part ben diferenciades: la evident xemeneia de la part inferior i les plaques de la part superior. Destaca el L4 clarament més difícil que els altres amb uns passos d'Ae molt llargs i un mur ben vertical i de presa roma a continuació.

Via gairebé equipada on podrem afegir ben poca cosa (Aliens i bagues) i haurem de passar amb el que hi ha (algun tram fàcil exposat). Roca bona però amb nombroses crostes.  Possible descens rapelant segons la ressenya (60+45+45) o caminant (pujar primer i després l'esquerra).

Apa! Fins aviat i ombra fins a mig matí.

15 anys de... la Via del Corb a la Roca Gran de Ferrús.

La Roca Gran de Ferrús és una d'aquelles parets realment boniques d'escalar: tranquilitat, paisatge preciós, altiva i amb bones vistes, aire fresc i net, etç etç. A mi em va costar anar-hi per primer cop (les pistes de fa 15 anys no eren com les d'ara) i la primera que hi vaig fer va ser aquesta perla oblidada que és la Via del Corb.

El que m'ha quedat més en el record és de via bonica amb un L1 vertical, compacte i difícil. També recordo que ens va costar trobar l'inici (al ser la primera vegada, tot ho veia igual) però un cop en paret la vam seguir bé. A part d'això poca cosa més. Diuen que està equipada però si porteu uns tascons no us aniran gens malament en els trams fàcils.

Apa! Fins aviat i busqueu burils vermells... si és que queda vermell per trobar, jejeje!!

La Directa Estel a la Roca Gran de Ferrús.

Bona jornada d'escalada avui a la Roca Gran de Ferrús repetint la Directa Estel, feia tants anys que l'havia fet que ja no recordava lo bonica que és (Jul-03) i, si a més a més, hem pogut fer un favor als companys d'escalada doncs doblement agraït.

Clàssica del lloc i practicament l'única que es repeteix. Informació extensa per la xarxa. Només voldria destacar que la variant del L1 és molt millor que el traçat original. Afegir que la part inferior és vertical i atlètica i, la superior més tombada i amable.

Via bastant assegurada amb el material original on ens farà falta el friends fins C2 i els Aliens (tascons opcionals). Algunes reunions s'han de reforçar. Roca molt bona en general i menys un parell de diedres de la part intermitja.

Apa! Fins aviat i l'inici el podem fer per un parell de llocs ... potser el més còmode és des del peu d'un gran pi (la base ja es veu trepitjada).

El Tritó Sauvage a la Roca Gran de Ferrús.

Quan el temps és estable val la pena anar en aquells llocs on sempre és insegur. Quan fa dies que no plou s'ha d'aprofitar per anar en aquelles parets que els hi costa d'eixugar-se. Quan fa calor cal buscar una estona d'ombra. I quan és cap de setmana s'han de buscar llocs tranquils. Per tant, la Roca Gran de Ferrús complia tots els requisits per la fantàstica jornada d'avui.

El Tritó Sauvage és una molt bonica via, extranyament oblidada i de les que feia anys que tenia a la llista. Cal dir que l'edat no perdona i els burils no en són l'excepció. Així que aneu preparats per grau apretat, escalada tècnica (sobretot el diedre del L2) i assegurances antigues. Bon ambient en els Ae's superiors.

Via semiequipada on calen els tascons, Friends (fins C3), Aliens, bagues llargues i dues xapes recuperables pel L1, L3 i L4 (ull que costen de veure). R1 i R2 equipades, R3 difícil de reforçar (només dos burils), R4 fàcil de reforçar i R5 amb només dos burils impossible de reforçar, recomanable anar a buscar el pi de la R6. Roca molt bona i adherent.

Pel descens, pujar fins un gran gran pi característic, travessar horitzontalment a l'esquerra i després baixar per grades delicades fins la curta desgrimpada final (4m). Molta precaució si no és fa en bones condicions.

Apa! Fins aviat i assegureu-vos que el L2 està sec, sinó podeu flipar bastant... per no dir molt.

La Directa Anna a la Roca Gran de Ferrús.

Ja tornem estar en un estiu d'aquells que s'estira com un xiclet. La temporada pirinenca ja la vaig tancar i ara aprofito per fer vies en aquelles parets que hi fa fred a l'hivern i calor a l'estiu. Avui, la Directa Anna a la Roca Gran de Ferrús.

Aquesta emotiva pedra i un espit sense xapa marca l'inici de la via. Una via molt poc equipada: burils a les reunions que cal reforçar i només un buril en el L1, un clau en el L3 i un tac de fusta en el L4. Ja us podeu imaginar que amb aquesta abundància de material, he navegat i dubtat molt sovint de si anava per on tocava o no, però tot i així m'ho he passat molt bé ...m'ha agradat.

Demanava portar claus, però he passat sense clavar, fent servir els tascons a fondo. Per tant, joc de tascons ben complert (i habilitat per col.locar-los), Friends (fins el C3), aliens i alguna baga llarga i algun cordino prim. La roca m'ha semblat molt bona, encara que algun tram del L3 i L4 cal prestar atenció. Herba a l'entrada i sortida de l'R3 (argelagues malparides) i augmentant amb l'alçada.

Apa! Fins aviat i ...per fer un  tastet per sopar ja n'em tingut prou, jeje!!

Noves parets. Noves vies.

Hi ha un lloc on el temps sembla haver-se aturat, on les normes del joc no les marca el rellotge, ni la feina, ni l'estrés, ni el m'estic descuidant quelcom. Hi ha un lloc on la llum del sol governa el cicle de la vida, on el silenci regna només estorvat pel pas de les vaques (una mica boges, tot sigui dit). Hi ha un lloc on ja s'està bé sense fer res, on enfilat al cap d'un roc deixes perdre la mirada pels vessants costeruts coberts de boscos espesos intentant escoltar els rierols serpentejant pel fons de la vall i al no sentir-los, els pensaments van però no venen.

Aquest lloc és a la Serra d'Ensija. Muntanya de relleus abruptes i cingleres orientades al sudoest, algunes de molt conegudes però poc freqüentades i altres que tothom a vist però que ningú hi ha anat (tret d'algun projecte molt verd). Quina sort que ningú hi hagi obert vies! Quina sort poder ser dels primers en escalar-la!

La Paret de les Orenetes i la seva germana gran, la Roca Blanca, són una prolongació cap a l'oest de la Roca Gran de Ferús. Separades pel Coll de l'Estret i recorregudes, en la seva base, pel Camí dels Bons Homes (GR107), aquestes parets airoses, aïllades i allunyades  de tot i de tothom, amaguen llargs de corda realment magnífics, oberts amb intuïció i destresa, amb inconsciència i coratge, oberts amb l'experiència que donen els anys i amb una escalada atlètica, explosiva en ocasions. Assegurada en els llocs més compromesos però amb aire entre els punts d'assegurança. Unes ganes enormes d'exploració va fer que ens n'enamoréssim profundament, deixant 7 vies entre les dues parets. Aquí us deixo tots els enllaços d'aquestes petites joies.

Paret de la Roca Blanca: Català a L'Àtac i Rhayader.

Paret de les Orenetes: Sol no vull Trobar-me, Vaques Boges, Gel Blau, Diedre Intermitent i Diedre de la Vellesa.

L'aproximació recomanable la farem des del Coll de Trapa (entre Saldes i Gòsol). Des d'aquest coll prenem la carretera asfaltada direcció Vallcebre i el Parc d'Aventura La Palomera a 4km. Passat aquest petit complèx (visible al costat dret de la carretera) i al cap d'1km aproximadament, neix una pista forestal molt marcada cap a la dreta i tancada al trànsit per una barrera. Aparquem el cotxe i ens endinsem caminant per la pista. En 30min arribarem en un pas canadenc (reixa) i entrarem dins el territori de les vaques boges. En 30min més arribarem a la Font del Portet (sempre raja) i a 200m el Coll del Portet on acaba la pista i on veurem perfectament les parets i entre 15 i 30min més ens plantarem a sota segons la via escollida. Total uns 90min. La pista és molt llarga però bastant planera i còmoda, segons el ritme que imprimiu podeu variar lleugerament l'horari (més que menys).

El descens variarà segons la paret i la via però sempre tornarem al Coll del Portet. Per la Paret de les Orenetes i la Rhayader podem baixar caminant cap a l'esquerra (evident) prestant molta atenció al jardí somital molt pendent (30min fins al Portet). La via Diedre de la Vellesa està equipada per rapelar (doble corda). De la Català a l'Atac millor creuar cap a la dreta i trobar el camí de descens de la Roca Gran de Ferrús (i pujada/baixada a la Gallina Pelada) fins el Coll de l'Estret per retornar cap a peu de paret i l'aproximació (40 min fins el Portet).

Apa! Fins aviat i aquest és el meu regal de reis, espero que us hagi agradat.

Rhayader a la Roca Blanca.

Diumenge magnífic després de la refrescada d'ahir, tot i que... quan plourà? Està tot tant sec que fins hi tot les vaques han de xumar de la Font del Portet, jeje!!

Hem anat a fer la Rhayader, la segona via oberta a la Roca Blanca de la Serra d'Ensija. Potser per què tenia son, potser per què estic en baixa forma, potser per què avui no tenia el dia però en general la via no m'ha acabat d'agradar.

La poca cosa que hi ha està en els llocs importants, però un parell més d'espits no hi farien cap mal. La roca, en general, és bona però amb nombroses crostes dubtoses i, el L3 i L4 bastant herbosos. Només el L1 i L2 són bonics i compte amb el L5 que és molt compacte i difícil d'assegurar.

Apa! Fins aviat i possible continuació per la Català a l'Atac.

Nova via. Via de les Vaques Boges a la Paret de les Orenetes

Tornem anar a obrir a la nostra paret de la Serra d'Ensija on de mica en mica anem deixant traçats, més o menys difícils, més o menys equipats, però tots molt bonics.Aquest cop serem tres, així les estones a la reunió són molt més divertides.

La Via de les Vaques Boges puja entre la Sol no Vull Trobar-m'he a l'esquerra i la Gel Blau a la dreta. També comença darrera l'agulla i el L1 és un bonic esperó 100% canaldero. Tot i que aquest llarg és molt bonic, el realment bo és el L3, vertical, difícil i on anirem en lliure (al límit) fins trobar una placa llisa que ens trenca el rot punk del llarg.

Apa! Fins aviat i els trastos... els de sempre sense oblidar els cordinos.

Nota (del 8 de Novembre de 2012): Repetim aquesta via per apurar el lliure al màxim quedant un L3 molt difícil amb un sol pas d'A0.

De totes maneres no cal asustar-se amb els graus que tots els sisens no són obligats. De material hem posat poques coses però variades, així que vosaltres mateixos.

Nova via. L'Esperó MTV a la Roca Gran del Ferrús.

Feia més de dos anys que tenia aquest projecte aturat... si jo sempre dic el mateix, el que costa no és obrir el primer llarg sinó l'últim. Doncs això, després de dos anys i buscant una alternativa a una sortida que en tenia moltes ganes, he anat al Pilar Sud de la Roca Gran del Ferrús.

Estic molt content de com a quedat la via. Semiequipada amb parabolts, assegurances justes, escalada vertical a baix i fineta a dalt i, el millor de tot, roca super bona, genial!!!

Amb tascons i friends fins el C2 ja en tindreu prou i, habilitat per col.locar-los que hi han molt poques fissures. El L3 és el més obligat, 50m amb 5 parabolts i amb molt poques possibilitats de reforçar,boníssim!!

Necessito tornar-hi per fer-hi uns petits retocs i confirmar el grau en lliure. Llavors podré fer la ressenya.

Apa! Fins aviat i... algun voluntari.

Nota (del 31 de Juliol de 2012): Després de l'allau tant espectacular de demandes per repetir aquesta via, aquesta guapa via, avui finalment l'hem feta tota en lliure després d'uns quans dies de repòs.

Doncs ara si que ja està a punt per que la disfruteu tant com hem fet nosaltres i un parell d'imatges més per que aneu fent boca.

Via dedicada al meu trosset de cel i companya de viatge, és per tu Marta.

Apa! Fins aviat i us devia la ressenya i aquí la teniu.

Nova via. Gel Blau a la Paret de les Orenetes.

Hivern sense neu no és hivern, però hivern amb fred si que és hivern. La mostra d'això l'hem trobat mentre accedíem al preciós Coll del Portet per obrir una altra via a una paret que ja ens ha robat el cor definitivament, la Paret de les Orenetes.

La Gel Blau comença per un diedre obert darrera l'agulla característica. A quedat semiequipada i el tram d'artificial està gairebé equipat, només col.locareu un o dos friends com a molt. La sortida al cim és presiosa, per una roca blava bellíssima. Roca bona amb alguna herba inevitable a la feixa i una mica de terra en algun punt que ja s'anirà netejant.

Apa! Fins aviat i inici a l'ombra, tingueu-ho present.

Nova Via. Sol no vull trobar-me a la Paret de les Orenetes.

Primera via oberta en solitari a la paret amb una escalada i estil propis de Canalda. Escalada que abandona els diedres i fissures per aventurar-se pels esperons i els desploms, quedant una molt bonica via. Atrevida, aèria i atlètica.

A quedat bastant assegurada però en algun tram encara col.locarem cosetes (millor tascons que friends) i porteu un bon grapat de cordinos. L1 i L3 especialment bonics i sortida obligada de l'R2 (possibilitat de pas d'espatlla). Des d'aquesta reunió també podem escapar-nos per la feixeta, molt de compte.

Apa! Fins aviat i ... NO us oblideu la càmera i la xocolatina.

Nota (del 8 de Novembre de 2012): Sempre que obro una via en solitari intento repetir-la amb cordada per confirmar el grau. I això és el que hem fet avui, disfrutant molt d'aquesta petita gran via.

Els companys m'han dit que destaqui sobretot l'exigent L3, així que ja ho sabeu, haureu d'apretar de valent, sobretot el de primer.

Nova via. Diedre Intermitent a la Paret de les Orenetes.

Continuem explotant el més evident d'aquesta bonica i curta paret de la Serra d'Ensija. Aquest cop arrencant del mateix Camí dels Bons Homes per un gran bloc caigut i recolzat a la paret.

Via amb alguna assegurança en els punts més difícils, però on haurem d'escalar i autoassegurar-nos en bona part del recorregut. Roca bona menys en l'últim llarg. Destaca el magnífic L2, difícil i atrevit. La resta més humà però sense regalar res.

Apa! Fins aviat i ...vigileu amb el fregament.

Nova via. Diedre de la Vellesa a la Paret de les Orenetes.

Petit retall de modesta altura però igual que la meva estimada Canalda. Encara no em puc creure haver fet aquesta troballa i tenir tanta paret per triar i remenar. Per estrenar-nos a la Paret de les Orenetes hem escollit el diedre més fàcil a primer cop d'ull i tot i així apreta prou.

El Diedre de la Vellesa està semiequipada i les reunions equipades per rapelar, així ens estalviem la costa del jardí somital. Roca molt més bona del que sembla i menys herba de la que aparenta. L1 difícil però NO obligat. Via bonica.

Apa! Fins aviat i compteu amb ombra fins a mig matí.

Nota (del 11 de Juny de 2014) : Repeteixo aquesta bonica via després de gairebé tres anys d'haver-la obert. Com canvia d'obrir a repetir, jeje!!

Els dos passos inicials d'Ae queden igual, però el tram del tercer parabolt a sortit en lliure quedant de 6b. He fet uns retocs a la ressenya, així que us la podeu tornar a descarregar.