Pseudo nova via. El Puretón a Narieda Oest.

Dic pseudo nova via perquè El Puretón ja estava oberta de fa molts anys però d'ençà de l'última repetició que hi vaig fer, vaig pensar que podria allargar-la fins al gran bosc penjat a mitja paret. Un del oberturistes em va posar la condició que l'extensió tingues unes característiques similars a l'original, tot i així, l'hi he volgut donar el meu toc personal.

Per tant, bonica via equipada on amb 8 cintes variades en tindreu prou (un parell de bagues també us poden anar bé). Reunions equipades per rapelar. I roca molt bona en general amb algun curt tram herbós. Els últims metres coincideixen amb la Via del Nifo.

Apa! Fins aviat i quan arribi la calor, penseu en aquesta... que avui hem passat una mica de fred fent-li els retocs finals.

Nota (del 26 de Juny de 2021): Repeteixo, un cop més, aquesta via amb unes condicions tèrmiques molt millors que l'última vegada, Bonica, disfrutona i amb algun passet piquent i algun altre on ha tornat a creixer l'herba (llàstima).

Pas d'entrada rabiós i L6 més benèvol del que recordava. Descens en tres rapels (si anem amb corda doble) aprofitant les reunions de la via No ho sé, tio!

La Cincuentones a la Paret de Sant Miquel.

Molta activitat oberturista hi ha ultimament a la Paret de St. Miquel d'Àger (o Serrat Alt... ja n'hi ho sé) i, avui, ens ha fet gràcia veure quin pa s'hi donava repetint la Cincuentones: la primera de tot el sector.

De fet la via s'ens ha fet curta (i queda clar que el proper dia n'haurem de fer dues) però les sensacions han estat satisfactòries: bons diedres, bones fisures i equipament encertat. Part central bonica i atlètica, i llàstima de la feixa que l'hi treu continuitat.

Cal dur friends fins C3, Aliens i diverses bagues. Roca molt bona en general i sortida terrosa de l'R5. Diversos llargs es poden empalmar sense massa problema. La pseudogrimpada fins al cim (segons la ressenya original) no cal ni fer-la: millor baixar directament pel corriolet de la feixa.

Apa! Fins aviat i diedres a l'ombra si matineu molt... tingueu-ho en compte.

Tocats del Bolet a la Paret del Castell.

Després d'una setmana fora de combat per diversos motius, avui he sortit de casa amb moltes ganes de gaudir d'aquest magnífic dia d'hivern amb aires de primavera. Com que no recordava res de les vies de la Paret del Castell a Cambrils, he pensat fer una refrescada de memòria i la repetició d'una que em pensava que em faltava.

Doncs la Tocats del Bolet no em faltava i és ben curiós per que l'he repetit en solo integral tal i com vaig fer l'altra vegada (Feb 07). Vieta curta i romàntica amb un L2 prou bonic.

Cal dur alguns flotants i alguna baga. Roca bona en general i recomanable combinar-la amb altres del lloc per amortitzar el dia.

Apa! Fins aviat i també és pot combinar amb un bon dinar a Cambrils... per exemple.

15 anys de... la Kollegats i Sossis i Patisants a la Paret del Pessó.

Fa 15 anys, l'objectiu del dia era fer la via Kollegats al congost del mateix nom: vieta equipada, ben bonica amb algun tram bastant obligat (L2) i algun altre de ben xulo (L3 a la imatge). Però a l'hora de baixar per la ferrata, la lentitud del company va poder amb mi.

Així que amb un atac de rauxa i mentre ell tenia el seu particular via crucis, jo em vaig enfilar altre cop pel costat seguint el recorregut de la via Sossis i Patisants: vieta molt fàcil on tant ell com jo podíem seguir llurs progresions.

Apa! Fins aviat i jornada ben completa al final, jeje!!

Sessió triple a la Torre Xica.

Avui a Abella de la Conca sessió triple en molts aspectes: fent la fotosíntesi completa al solet d'hivern amb una temperatura perfecta, tranquilitat insultant tot i escalar just damunt el poble i repetició de les tres vies que pugen a la Torre Xica. Primer la via La Pepa, seguint per la Mariquita Pérez i acabant amb la Iolanda Cortés.

Totes tres són vies senzilles sense complicacions, amb llurs darrers llargs molt bonics i ben assegurats. Les parts inferiors són més una escalada de resalts entre matolls i d'anar seguint el caminet en algun tram. Possibilitat de fer-les en lliure (6a+, 6a i 6b respectivament) i alguna secció una mica rebuscada.

Semiequipades on cal dur friends fins C1, Aliens i alguns cordinos o bagues per si de cas. Reunions còmodes i roca molt bona en general (menys herba del que sembla gràcies als caminets). Inici a 2 min de l'església i descens en ràpel pel vessant nord (30m).

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

15 anys de... Los Mares del Sur al Pollegó Oest.

15 anys de la repetició en solitari de Los Mares del Sur al Pollegó Oest de Montserrat i molts pocs records venen a la memòria. Així que poc us podré ajudar.

Només recordo la panxa de sisé grau del L1 que tot i anar en solitari no em va costar gaire i, algun tram poc agraït a la part central. De la resta, res de res... ni tants sols de la columna final.

Apa! Fins aviat i només afegir que actualment de Gener a Juliol no s'hi pot anar per regulacions... fa 15 anys no hi eren.

La Paqui Castellà i Xavi el Gindilla al Barranc Fondo.

Fugim del mal temps de muntanya per trobar el solet de ponent, fugim del vent de nord per trobar el recer de St. Llorenç de Montgai i fugim de la concorreguda Formiguera per anar al Barranc Fondo. Avui, com a pla B: la Paqui Castellà i després la Xavi el Gindilla.

Vietes super comercials, molt agradables d'escalar i de relax total. Escalada basicament en placa amb algun desplom esporàdic. Excepte el L1 del Xavi bastant atlètic i amb el grau ajustat, la resta es caracterítza per passos díficils curts i grau benèvol.

Perfectament assegurades on només cal dur un ramijot de cintes. Reunions còmodes i equipades per rapelar i roca molt bona en general.

Apa! Fins aviat i bastant tranquil si no hi ha penya a la ferrata... llavors escàndol assegurat.