Cala Bramant als Cingles de la Solana d'Aubenç.

Que en feia d'anys i anys que em mirava aquestes cingleres, però la seva remota ubicació em foragitava. Avui però, amb aquest calorós dia d'hivern, he decidit provar sort i anar-hi. Lloc aïllat, salvatge i rústic on l'única visita ha estat la del propietari del bosc que NO volia visitants (avisats esteu si hi aneu, jo tardaré temps en tornar-hi vist el mal trinc de l'home). 

Sigui com sigui, el lloc val la pena i la via, Cala Bramant, va 'acorde' amb el lloc: salvatge i rústica. Vieta llarga però fàcil. L2 i L5 xulos, la resta no tant. Molt recomanable saber-se moure amb bon instint per trobar l'aproximació, la via i el descens. Sinó podeu passar-ho molt malament.

Part inferior semiequipada i part superior poc equipada (algun espit i alguns trossos de corda en sabines i arbres). Roca molt bona en general. I no us explico res no fos cas que es massifiques el lloc (jejeje!!!).

Apa! Fins aviat i només una coseta... selva mediterrània a dojo.

15 anys de... la Mil.lenium al Serrat dels Monjos.

El Serrat dels Monjos a Montserrat és una caòtica paret reservada pels mesos més freds, i amb aquesta premissa, avui fa 15 anys vam repetir la Mil.lenium. Vieta que sense ser molt bona, prou ens guarda trams ben interessants.

Interessants com la bona columna del L6, ben vertical i mantinguda. De la resta, no recordo massa cosa i els flaixos que em venen a la memòria no sé si son d'aquesta via o d'alguna altra. Trobareu informació extensa per la xarxa, així que no cal que digui res més.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.

Emboscats a la Paret de Riu Lacó.

Des de que van marxar els Reis d'Orient, que a la nit fa un fred que pela però durant el dia s'està la mar de bé. Avui, a Riu Lacó, em disfrutant d'un matí fantàstic.

Bona temperatura i bon sol tot repetint la Emboscats: vieta curta i sense complicacions, que val la pena combinar amb alguna altra. Uns quants friends per les fisures i algunes bagues per les sabines i poca cosa més. Reunios en arbres.

Apa! Fins aviat ...bona roca i renions en alzines.

Anglada Cerdà Roca al Roc de Rumbau.

Espineta treta repetint l'Anglada Cerdà Roca al Roc de Rumbau d'Oliana. I encara que aquesta sigui de les desgraciades, una Anglada sempre sempre puntua. Avui, l'escasa esquitxada de parabolts que hi ha a la via, m'ha ajudat a fer-la una mica més segura que no pas l'intent de fa 20 anys (Set-02). Tot i així, les castanyes segueixen essent molt importants.

Doncs sí, mínim retroequipament en els llargs inferiors i mínima semirestauració en el darrer llarg. Sentiments contradictoris: per una banda l'existència de parabolts la fa una mica més amable sense jugar-se la vida per repetir-la i recuperant-la de l'oblit més absolut (en alguna altra de l'Alt Urgell ja ha passat), però per altra banda és un sacrilegi en tota regla. No sé...

La roca és discreta (per no dir dolenta) però millorant amb l'alçada. Molta herba a la fisura principal (practicament inservible) que obliga a pujar per la placa de la dreta on hi han els parabolts i practicament inassegurable sense aquests (d'aquí la ratllada de fa 20 anys). Dur friends fins C1, Aliens i algun cordino llarg sobretot pel darrer llarg, ah! i una xapa de parabolt pel L2.

Apa! Fins aviat i reunió cimera en una alzina deu metres baixant pel vessant oposat.

Via dels Filòsofs al Racó d'en Guillem.

Últimament a la comarca s'estan obrint (o equipant) vies amb moltes xapes (masses xapes), una clara mostra del poc ofici dels seus oberturistes. L'abús i mal ús del taladro porta a una autèntica involució en l'escalada i, a un degoteig de restriccions que acaben en el millor dels casos en una regulació.

El Racó d'en Guillem de camí al Santuari de Lord i les seves vies, com la Via dels Filòsofs, és el llegat que quedarà en uns turons rocosos sense cap tipus de gràcia ni sentit perque siguin escalats. No vull perdre el temps ni per fer una ressenya.

Apa! Fins aviat i ...oberturistes de taladro, feu-vos aquesta pregunta cada cop que apunteu la broca a la roca: Si l'haguéssiu de posar a mà, el posarieu aquí?

Via del Peta i Mariola Free al Barranc Fondo.

Sortim del fred (i humitat) de la comarca després del dia lleig d'ahir, per anar a buscar el sol i les temperatures càlides de ponent (abans no torni la boira). Avui dues vies que feia temps que volia repetir al Barranc Fondo de Sant Llorenç de Montgai: primer la Via del Peta i després la Mariola Free.

Vietes curtes però ben boniques (potser més la segona que la primera). La primera és una evident línia fisurada amb un L1 totalment equipat i la resta semiequipat. I la segona és en placa amb aquell tacte de poca freqüentació i amb passos força obligats (oh, yeah!!), la resta bastant més benèvol.

Jo no he colocat gran cosa a la Via del Peta però amb friends fins C3 i Aliens fareu de sobres. I a la Mariola Free només cal cintes. Roca molt bona (amb una mica d'herba al final del L2 de ambdues vies) i poca cosa més a destacar.

Apa! Fins aviat i de baixada us trobareu (o no) això... cadascú que passi com pugui.

Noves obertures. Variant Reis d'Orient.

Heus aquí el meu particular regal de Reis a tothom qui llegeixi aquestes paraules. Lo promes és deute i, a continuació us presento tres vietes que he obert durant aquest any passat a la Móra Comdal. Encara en tinc alguna més en cartera però no he tingut temps de deixar-les  punt per publicar-les.

La primera puja pel vessant oest de l'agulla del Morro just abans d'entrar a la gorja del Torrent Mal. S'anomena Camí de Roses: fàcil, ràpida i ideal per combinar amb alguna altra del Camell, per exemple aquesta.

Les dues següents, estan pensades perque siguin combinables entre elles ja que entre el final del rapel d'una i l'inici de l'altra no s'ha de caminar més de cinc minuts. La idea és començar per la via Joc de Trons a la cara est de la Dama i seguir per la Fins els Nassos de la Covid a l'aresta sud del Morral de la Dama. Dues vies molt més boniques del que puguin semblar i on estic molt molt orgullós i satisfet de com han quedat: per estètica, concepció i oportunitats que ofereix la roca tant en qualitat com en possibilitats d'assegurar-se i d'escalada lliure.

Les dues són de característiques similars: escalades amb assegurances justes, trams atlètics i obligats on cal dominar i estar atents en l'autoprotecció. Obertes per baix amb seccions adrenalítiques i colocació de parabolts en equilibri extenuant (i algun afegit a posteriori). Roca molt bona en general però on encara trobareu cosetes per sanejar. A veure qui és capaç de NO assentar-se al tron?? Jeje!!

Apa! Fins aviat i mica en mica us aniré penjant les altres... però aquest cop sense previsions.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Us faig el meu particular caga tió, tal i com us vaig comentar. No podran ser totes les que tinc en cartera perquè el temps passa que vola i hi han detallets que encara s'han de polir sobretot pel que fa a l'equipament, ja que m'adono, com he llegit darrerament per la xarxa en la repetició d'una via meva, que si hom deixa claus bons (de compra) aquests acaben desapareixent. Així que pocs en trobareu en les vies que us presento i això que en una d'aquestes vies hi he clavat el millor pitó de la meva vida (ara hi es però casolà).

Comencem per un sector nou, a tocar mateix de la ferrata de descens de la Cresta del Sol. Vietes curtes, fàcils, ràpides i amb roca en general bona amb algun tramet o crosta a vigilar. Accés còmode en uns 30 min. per pista forestal amb més o menys ús i sol a partir de mig matí. Descens en rapel (2x35m) per l'Hivern Primaveral.

Seguim i acabo amb dues vies més a Font Ferrera. La primera a la Paret de la Vall: Santa Memòria. I la segona a la Paret del Silenci: Ratpenat Amagat. Dues vietes molt boniques, curtes però molt boniques que prou mereixen l'excursió fins aquesta apartada i solitària contrada.

La geometria de les dues vies és molt similar: inici recte, flanqueig a dretes, etc. I l'equipament més o menys també: algun parabolt en els trams més difícils i aprofitant al màxim els sorprenents forats per Aliens que surten al pas. És en la Santa Memòria que podreu trobar emplaçat el clau que us comentava abans. Roca molt bona i ombra al matí.

I fins aquí el tió. Ara tocarà esperar, si de cas, als Reis d'Orient. Espero tenir temps d'enllestir-ne alguna més.

Apa! Fins aviat i ...aquest any, vigileu més amb els contactes que amb els torrons.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Tant temps de ara fins aquí i la setmana vinent fins allà, de si ara això i demà allò, que si avui negre i demà blanc, ha estat una autèntic maldecap i de vegades no sabies si ho feies ben bé del tot. Aquets confinaments m'han permès redescobrir la comarca i obrir un bon grapat de vies. El problema no ha estat començar-les sinó acabant-les.

Mica en mica, vaig posant fil a l'agulla i amb la col.laboració de diversos companyis van prenent forma. Mil gràcies a totis. Ratpenat Amagat, Boletaires a Cabassos, Ullets de Mel, Deliris de Grandesa, entre d'altres, en són alguns dels noms. Avui, per exemple, l'Aires de Primavera: una molt bona via amb aire.

 

Apa! Fins aviat i ...per Nadal espero tenir-les totes enllestides i fer-vos un bon caga tió.