Gran Xaman a la Paret del Triangle.

 Amb aquestes temperatures tant agradables, perquè anar al Pirineu a passar fred? A St Honorat si estava de luxe ja sigui a l'ombra com al sol. Així que he fet una matinal a l'anomenada Paret del Triangle que seria el vessant oest del Cim Cònic.

Gran Xaman és una escalada 'plaisir' molt ben assegurada on el rastre de la roca sanejada encara és ben visible. Poca cosa a destacar de la via: xapa i segueix ja sigui en terreny balmat o menys balmat. Podreu apurar els sisens marcats a la ressenya en funció de la confiança que us transmetri la roca (prou bona) o de les forces que vulgueu emprar-hi.

Apa! Fins aviat i descens en rapel per la via o caminant cap a l'est amb alguna desgrimpada... precaució.

Tao't Bato a la Roca de l'Ermita.

Abans de l'anunciat i desitjat canvi de temps de demà, fem una escaladeta tranquila per acabar-nos de recuparar de la 'tunda' del divendres passat. Així, he anat a fer la Tao't Bato a la Roca de l'Ermita de St. Honorat aprofitant l'ombra de primera hora del matí.

De la vieta, certament, poca cosa a comentar: molta xapa per la verticalitat i la poca qualitat de la roca en alguns trams. I en els trams que les dues coses milloren, doncs m'he atrevit a apurar-ho una mica en lliure però sempre amb aquella sensació de sortir disparat en qualsevol moment, jeje!!!

Apa! Fins aviat i porteu un bon grapat de cintes si voleu xapar-ho tot.

Flor de Primavera a la Roca del Corb.

Les escalades a l'ombra, amb la calor que impera, valen el seu pes en or. Ja poden ser  curtes o romàntiques o d'àmbit local, lo important és que estiguin a l'ombra. I la Flor de Primavera al vessant nord de la Roca del Corb a St. Honorat n'és un exemple.

Curt diedre ben evident (ocult des de la pista), prou vertical, amb roca bona i molt ben assegurada (13 cintes + R.) en són els trets més destacables. Pels de lluny, a completar amb alguna altra per amortitzar el viatge.

Apa! Fins aviat i sinó un banyet sempre va bé... avui el primer de la temporada.

Pastoret a la Paret de les Dues.

Dia preciós per escalar i dia de trobades familiars: dos esdeveniments incompatibles, en una mateixa jornada, que s'han de combinar com bonament es pot. Així que, matinal ràpida a la paret de les Dues de Peramola i cap a casa.

He fet la Pastoret, a l'esquerra del sector Bestioles. Res, vieta de dos llargs mooolt fàcils en que he tardat més en preparar les fotos de postureig que no pas en escalar-la.

Dur flotants al gust per unes plaques ajagudes amb poques possibilitats de colocar quelcom. Roca bona amb pedres soltes i algunes crostes i reunions amb anelles per rapelar.

Apa! Fins aviat i compte amb la Mona...

L'Ansiolítica al Cim Principal.

Encetem l'Abril amb aquest fantàstic dia primaveral al Cim Principal de Sant Honorat tot repetint l'Ansiolítica. Després de l'Antibiòtica i de l'Antipsicòtica, ara tocava aquesta, amb un inici més amunt que les altres dues on cal remuntar les rampes rocoses que surten al pas (precaució).

La vieta només té un llarg realment destacable: el L2, prou exigent i mantingut, la resta és el que cal escalar per fer cim (ben altiu, bonic i amb unes bones vistes, tot sigui dit). Dur alguns Aliens i alguna baga, la via està assegurada en els trams més difícils. Roca variable, a vigilar en general.

El descens més recomanable és fer-ho pel camí normal cap a l'est, jo he volgut provar de fer-ho per la canal oest i he hagut de fer un parell de rapels curts per la via Iniciàtica i retornar al peu de via. Aquest descens només val la pena si es vol aprofitar per fer alguna de les vies citades o l'Aresta Purificazione a la Cima Cònica.

Apa! Fins aviat i afineu l'instint en l'aproximació sinó acabareu fent més voltes que un ventilador

Antipsicòtica a la Cima Cònica

Després de la plugeta d'ahir i la boira d'aquest matí, trobar solet i roca seca era gairebé missió impossible. Així que m'he estalviat fer quilòmetres i m'he quedat a prop de casa. M'he decidit per Sant Honorat enmig d'una boirada fantasmagòrica que no deixava veure res, però com que el mes passat vaig fer la via del costat, ja sabia on anava.

He repetit l'Antipsicòtica, vieta equipada amb les assegurances justes i roca (a trams) molla que m'ha fet escalar amb els cinc sentits. Menció especial al L1, ben vertical i on la primera panxeta prou m'ha fet apretar. Part superior bonica i altiva amb el final de via gairebé al mateix cim.

Apa! Fins aviat i descens caminant cap a l'esquerra amb alguna desgrimpadeta, alerta.

Antibiòtica a la Cima Cònica.

Retorn a la rutina i retorn a la vertical. Avui, a la Cima Cònica de St. Honorat per fer l'Antibiòtica, vieta prou interesant on cal afinar l'instint per trobar-la. Per fer-ho, localitzar una sabina amb cordino a la mateixa llera de la torrentera.

L1 per una canalera negra i final ben vertical. L2 fàcil i mooolt llarg, recomanable partir-lo improvitzant una reunió d'un espit + forat de tricam (possible tascó petit posat de canto). L3 curt, bonic, fisurat i atlètic.

Semiquipada amb espits on cal algun tascó o tricam petit, friends fins C1, Aliens i alguna baga. Roca bona en general i replans amb pedra solta. Descens caminant amb alguna desgrimpadeta.

Apa! Fins aviat i sense ser complicat, precaució en l'accés i el retorn... marcat amb fites.

Xorrera Extension al Roc de Rumbau.

Feia dies que donava voltes a tornar a repetir alguna via al Roc de Rumbau: des de l'incendi de fa dos anys, l'estat de la roca era una incògnita i el melanoma en el terreny encara ben visible. Així, en aquest dia de boira llunyana, a la cubeta d'Oliana s'hi estava super bé (amb caloreta i tot, jeje!!).

La Xorrera Extension és de les més assequibles de la paret però no la més fàcil (el grau no ho és tot). La més que justa presència d'equipament l'ha fa una escalada on cal anar xino xano. En general costa d'assegurar en molts trams, però quan ho pots fer, els flotants queden perfectes. Destacar l'absència de la 'robusta sabina' que els oberturistes parlen a l'R3, l'incendi es va encarregar de fer-la desapareixer. Actualment, s'ha d'improvitzar una reunió a base de friends i una arrel (alerta!!).

Cal dur tascons (discret), friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos. Potser un parell de pitonets per l'R comentada poden anar bé. Roca en general bona però amb diverses crostes i llastres aquí i allà (res alarmant). Escalada atenta i metòdica per assegurar-se convenientment.

Apa! Fins aviat i ...sí que sembla que hi va haver temperatura, sí.

La Torras Nubiola a la Paret de Mu.

Amb una meteo incerta he deixat l'escalada guerrera per un altre dia i m'he decidit per una de romàntica amb excursió inclosa. I és que perdres per St. Honorat no té preu. Avui he repetit la Torras Nubiola al vessant est de la Paret de Mu.

Vieta fàcil i agradable amb tres llargs de corda cadascun millor que l'anterior. Parabolts en la justa mesura per deixar-la equipadeta i roca millorant amb l'alçada.

Apa! Fins aviat i la ressenya per tancar el post... ah, inici en uns arbres caiguts que proporcionen un bon replà.

La Noia del Bar a la Roca del Corb.

L'estiu continua però a les nits la cosa ja ha canviat: la temperatura és més baixa i les refrescades matinals es noten. Així que al vessant oest de la Roca del Corb a Sant Honorat s'estava de luxe tot repetint La Noia del Bar, vieta curta però ben trobada. 

El L1 puja pels curiosos estrats d'arenisca compactada d'aquest pany de paret, fet en lliure sense massa complicació. El L2 en Ae pel mig dels desploms, menció especial a la sortideta en lliure entre els dos Ae's,: té el seu què. L3 amb un 'off witch' inicial que no ha sortit en lliure però que se li veu color. I el L4 sense problemes.

 

Està gairebé equipada, només un C2 és recomanable pel L1 i per reforçar l'R3, però amb una mica de gesto i empalmant el L3 i L4 pot obviar-se. La roca és bastant bona essent la típica de St. Honorat, només el L1 té algunes crostes en l'arenisca. Possible descens en dos rapels (30+40), preveure algun cordino o maillon per abandonar.

Apa! Fins aviat i la meva ressenya per tancar el post..

15 anys de... la Núria a Sant Honorat Nord.

Quan baixàvem d'escalar a Coll de Nargó, el perfil del vessant nord de Sant Honorat sempre ens feia enlairar la vista, i l'esperó arrodonit de la Núria destacava per damunt de la resta de relleus. Sempre m'havia inspirat un sentiment de llunyania, salvatgia i inaccessibilitat, però com a bona representant del lloc, calia fer-la.

Així que, avui farà 15 anys vam decidir anar-hi per repetir aquesta clàssica a l'ombra. Però no. A l'ombra no. La poca verticalitat de la paret i l'elevació del sol fa fer l'escaléssim majorment al sol. Per tant, si es vol escalar a l'ombra millor anar-hi al Setembre o Octubre i, si es vol fer al sol millor anar-hi a l'Abril o Maig. A l'estiu potser massa calor i a l'hivern potser massa fred. Vosaltres mateixos.

Apa! Fins aviat i no us la perdeu, actualment està restaurada amb parabolts però manté alguna que altra excursió... no us espereu una 'loveclimb'.

El Pilar Marx a la Paret de les Dues.

Quin goig de dia, quin goig de natura i quin goig de verdor esclatant per tot arreu! Sense dubte, l'aigua és vida i, amb les abundants pluges d'aquests darrers dies tot està preciós. Avui, no tenia massa temps ni massa ganes de conduir, així que m'he quedat a prop de casa, concretament al sector Bestioles de la Paret de les Dues a Peramola.

Diuen que el Pilar Marx és la més bonica del sector. Jo tinc poc currículum al lloc per confirmar-ho però SÍ, la vieta no està malament. En general fàcil, roca prou bona i arregladeta per passar només amb cintes i algun Alien (trams puntuals).

Apa! Fins aviat i descens caminant cap a la dreta o a buscar els rapels de l'esquerra (via Moix)... vosaltres mateixos.

Tarzan a la Roca Llarga de Mu.

Avui el dia prestava per exprimir-lo al màxim, i realment ho he fet, però no escalant. Així que he tornat a fer una d'aquelles vies que ni de lluny et treuen de la zona de confort: la Tarzan a la Roca Llarga de Mu a St. Honorat (si mai la feu entendreu perfectament el nom).

Per tant, vieta equipada sense complicacions on només un pitó que belluga (i molt) us farà prestar atenció. Roca acceptable i millorant amb l'alçada. A combinar amb la seva veïna, via de l'Aina, i descens rapelant per aquesta.

Apa! Fins aviat i per acabar una mica de ressenya.

Nova via. Banda Ampla a l'Agulla del Corb.

Darrerament tinc diversos projectes a mig fer per l'Alt Urgell i convé anar-los enllestint. Així que aquest matí he tornat a St. Honorat a (gairebé) acabar la vieta que tenia a l'Agulla del Corb, només queda pendent posar un segon parabolt a la reunió cimera que avui he fet curt.

La Banda Ampla serpenteja per tot el vessant est de l'agulla, buscant sempre els punts dèbils que, tot i així, han sortit prou difícils. Començada d'antic, m'he decidit a acabar-la. Assegurances justes i a lloc, cal dur alguns friends i Aliens per acabar d'assegurar un traçat sinuós amb roca acceptable en general.

Quan pugui repetir-la en cordada us faré la ressenya que avui anava a pinyó fixe i no he pogut alliberar res.

Apa! Fins aviat i ... algun voluntari?

Nota (del 10 d'Abril de 2025): Repeteixo i deixo totalment enllestida aquesta via que vaig acabar d'obrir fa una mica més d'un any: he afegit un clau al L2, un parabolt al L3 i el que faltava en aquesta R3.

També he intentat alliberar alguns passos que van quedar pendents en l'obertura i Déu ni do de lo difícils que han quedat (la roca tampoc dóna una confiança absoluta per tibar a gust, tot sigui dit). I, finalment, la ressenya que us devia, que la disfruteu.

Via de l'Aina a la Roca Llarga de Mu.

El carnaval s'acaba, les escalades tornen i els virus segueixen. I és que aquest any, quan agafes alguna d'aquestes pestes modernes, costa un ou recuperar-se'n (almenys a mi). Per això, no m'he volgut complicar la vida i he anat a repetir la Via de l'Aina a St. Honorat. 

Vieta curta i equipada, roca millorant amb l'alçada i descens rapelant per la pròpia via. Realment, molt poca cosa a comentar. Porteu 10 cintes variades i reunió.

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de la zona.

Mai Tant a les Moles de St. Honorat.

Dies de sol apagat que escalfa lo just per no passar fred. Avui hem anat a la Mai Tant al vessant est de St. Honorat, un preciós racó de món on el company hi ha fet la seva primera visita.

De la via només destacar el primer i l'últim llarg (especialment l'últim, dels més bons de St. Honorat). La resta és una agradable rampa sense massa dificultat ni assegurances. L'hem fet tota en lliure quedant el L1 de 6b+ de bloc i el L5 també de 6b+ però de pila.

Només cal dur una decena de cintes i prou. Roca en general bona però que demana atenció. Inici molt brut de fulleraca i molsa, assegurar-vos que estigui ben eixuta per evitar relliscades.

Apa! Fins aviat i inici en la mateixa torrentera.

La Rampa i La Senzilla a la Roca de l'Ermita.

Amb un ull posat al cel, m'he acostat a St. Honorat per fer les dues vies que em faltaven al vessant nord de la Roca de l'Ermita, ara que el sol ja va més baix en l'horitzó. La Rampa i La Senzilla completen la trilogia de vies fàcils d'aquest costat de la roca juntament amb la ja popular Diagonal del Corb.

Vietes fàcils i ràpides on haureu d'afinar la vista per trobar algun dels parabolts existents i no començar per una i acabar per l'altra. Roca força bona en general amb alguna pedra solta en els replans i poca cosa més a destacar.

Apa! Fins aviat i això va així, no? ... ... que n'estem d'atontats, jejeje!!